«L’assetjament que he rebut els últims anys a les xarxes ha estat un infern»

Aquest dissabte, Agnès Lladó deixarà de ser l’alcaldessa de Figueres. Però no pas veïna de la Figueres que la va veure néixer fa quaranta-quatre anys tot i el que es vagi explicant «en una ciutat on es parla molt i s’escolta poc». Després d’una campanya electoral en la qual «s’han dit molt poques veritats», Lladó es mostra escèptica sobre el compliment de moltes de les promeses de la candidatura de Jordi Masquef (compromís amb l’escola Carme Guasch, tercer pavelló, amfiteatre...). En una entrevista al Setmanari de l’Alt Empordà, del mateix grup editorial que Diari de Girona, assegura que marxa convençuda que s’ha valorat de manera «injusta» la feina feta des de l’Ajuntament aquesta legislatura. 

«En aquesta ciutat, l’any 2019 hi va haver una sessió d’investidura en la qual només s’olorava odi. I això és el que hem tingut durant aquests quatre anys. I el fet de ser dona encara ho ha fet més gran. Durant aquests quatre anys, he hagut d’interposar tres denúncies per amenaces. He hagut d’aguantar insults i assetjaments de tota mena a les xarxes socials. Encara avui en rebo», explica Lladó.

Lamenta que aquesta situació s’hagi normalitzat i es mostra «decebuda» perquè, «ni tan sols, els companys de consistori hagin tingut la capacitat de condemnar-ho durant els quatre anys i s’hagi acabat fent en el marc d’una campanya electoral perquè toca i queda bé. Si jo analitzo aquests quatre anys a títol personal, l’assetjament a xarxes ha estat un infern».

En l’entrevista, Lladó valora els resultats electorals. D’una banda, admet que la candidatura liderada per Jordi Masquef (Junts) «ha tret un resultat excel·lent (...), el resultat en regidors més gran de la història», però també recorda que «tenim un 53 i escaig per cent de gent que també ha parlat molt clar dient que es quedava a casa».

Preguntada per si en aquesta anàlisi hi ha falta d’autocrítica, apunta que a l’hora de votar a Figueres, «el ressentiment va passar per sobre de la feina feta». No obstant això, apunta que «no hem tingut ni la capacitat, ni el temps, sobretot el temps, perquè la gent veiés que realment hi havia un canvi i que aquest canvi era important». I afegeix: «Quatre anys no poden canviar, la deriva de la ciutat en els últims vint anys. Crec que això ho pot entendre tothom. Ara sí que s’han posat les bases perquè aquesta ciutat pugui marcar un camí i una estratègia clara de com afrontar els pròxims vint anys. I això la gent no ha entès».

«No hem tingut ni la capacitat, ni el temps, sobretot el temps, perquè la gent veiés que hi havia un canvi»

L’encara alcaldessa assegura que «en la campanya electoral de Figueres s’han dit molt poques veritats» i lamenta que «s’enganyi els votants, perquè aquest ajuntament té la capacitat que té».

En aquest sentit, insta a prioritzar la feina per no perdre els dotze milions d’euros de fons Next Generation que van condicionats a uns terminis molt clars. Respecte a projectes concrets dels quals s’ha parlat en campanya, manté que el tercer pavelló de ciutat «no es farà» i que tampoc creu que tiri endavant l’amfiteatre a l’antiga plaça de braus. Entre els projectes que sí que espera que es materialitzaran hi ha l’escola Carme Guasch així com les inversions en matèria ferroviària pactades amb el ministeri.

En període de reflexió

Lladó no sap encara si continuarà a l’ajuntament com a regidora a l’oposició. Preguntada per si seguirà el pas d’alcaldes republicans que han patit un mal resultat electoral com Miquel Pueyo (Lleida) o Mireia Ingla (Sant Cugat), que han dimitit, assegura que està «en un període de reflexió». 

«Crec que la precipitació mai és bona per prendre decisions en cap cas. Ni en política, ni la vida. Però sí que m’agradaria dir que no tinc cap pressió en aquest sentit per part de ningú i el que faré serà el millor per a la ciutat i per al projecte que represento», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint