Les esponges marines moren massivament al Mediterrani per les onades de calor

Les esponges marines estan morint massivament al Mediterrani a causa de les onades de calor. A una cala del cap de Creus, a Roses, en només dos anys, s’han reduït un 70% els exemplars.

L’estudien voluntaris de la xarxa ciutadana de seguiment, en col·laboració amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). S’estudia la causa exacta de la seva mort i s’ha començat a treballar en la possibilitat de regeneració d’exemplars per reproduir-los al mar. La mortalitat massiva podria generar una «cascada d’efectes secundaris» que avui encara és difícil de preveure.  

Les esponges, entre les principals funcions, destaquen per ser «enginyers d’hàbitats» on viuen altres organismes, filtren l’aigua i alliberen nutrients. És el que remarca Manuel Maldonado que lidera el Grup d’Ecobiologia i Biotecnologia d’Esponges del Departament d’Ecologia Marina del CEAB de Blanes. Maldonado constata que no es pot preveure l’efecte, però està clar que suposaria «una cadena de canvis bestial i s’empobriria la diversitat». 

El biòleg Eduard Marquès col·labora en el seguiment, des de la comarca. Afegeix que, a les funcions que té primordials per l’hàbitat, a la pregunta si tenen alguna altra funció, s’hauria de tenir en compte també que «serveixen per extreure fàrmacs com poden ser antibiòtics» i es fa molta recerca farmacològica.

Mortalitat a cap de Creus

A finals de l’estiu de 2022, Eduard Marquès es va adonar de la mortalitat de les esponges catedral (Sarcotragus Fasciculatus) i va contactar amb el CSIC. Estava treballant en el programa «Observadors del Mar» anomenat «Peixos i escalfament» en quatre punts de cap de Creus. La mort més massiva es dona en punts del sud de cap de Creus on la temperatura és més alta. Ha treballat fent censos a dues zones, una d’elles, entre la cala Pelosa i la de Calitjàs. Aquí es van censar 97 exemplars. I després dels censos d’aquest estiu, ha pogut constatar que s’han perdut un 70% dels exemplars. El mes d’octubre, Maldonado i el seu equip van desplaçar-se a la cala per agafar mostres. Les dades recollides de l’octubre per Marquès són d’un 17% d'esponges mortes, un 25% sanes, un 20% amb necrosis grans i un 37% pòstules.

«Que es moren ja se sabia», diu Maldonado, que el 2010 ja en va fer un estudi. Però la diferència és la freqüència, que ha empitjorat en les dues darreres dècades a l'àmbit mundial Mediterrani ha resultat ser més sensible. El 2021 submarinistes a la costa turca van observar la mort massiva d’esponges de l’espècie (Sarcotragus foetidus), explica Maldonado. Dels mostreigs realitzats tant allà com a Roses, els investigadors tenen constància que amb l’elevació de la temperatura proliferen les bactèries del gènere Vibrio que mai s’havien identificat en individus sans. N’hi ha unes 150 espècies conegudes al mar. Moltes resulten patògenes per a molts animals. La més coneguda és la que causa el Còlera en humans. En col·laboració amb els turcs van veure que la mortalitat estava relacionada. Les bactèries es multipliquen amb la calor, diu Maldonado, «i es tornen més virulentes a partir dels 17 graus». Ara s’intenta conèixer si la causa de la mortalitat és la bactèria o hi ha altres possibles agents infecciosos. 

Regeneració

Paral·lelament, aquesta setmana, en col·laboració amb l’Aquari de Barcelona s’ha començat a fer proves amb tècniques de regeneració per intentar reproduir-les i veure si es podrien trasplantar, explica Maldonado. Aquesta setmana ho provaran a les instal·lacions del CEAB de Blanes per veure si sobreviuen. Dels resultats dependrà tenir una solució.