Pisos de 25 m2 a 735 euros: la frustant realitat dels lloguers abusius a Empuriabrava

«Lloguer de febrer a maig» o «es lloga apartament de 25 metres quadrats per 735 euros al mes» són alguns dels anuncis immobiliaris que descriuen la greu situació que viuen aquelles persones que busquen habitatge a Castelló d’Empúries i Empuriabrava. La manca d’oferta i els preus excessius reflecteixen la crítica situació del mercat en aquesta zona, amb una notable quantitat de pisos buits i ocupats que no es tradueixen en opcions assequibles per a les famílies locals, sinó al contrari, en preus de lloguer abusius i desorbitats.

Mònica Gascón Lleixà, resident de Barcelona que es va traslladar a Castelló fa tres anys, ressalta la greu contradicció entre l’escassetat d’habitatges disponibles i la gran quantitat d’immobles buits. «Aquest desequilibri provoca un augment dels preus de l’habitatge, inaccessible per a les famílies», remarca. A més, Gascón posa de manifest la incertesa que envolta el lloguer, amb la possibilitat que un cop acabat el contracte establert, «el propietari vulgui convertir el pis en apartament turístic: llavors estàs fotut, ja que no hi ha borsa d’habitatge ni a Castelló ni a Empuriabrava».

La lluita per trobar habitatge és llarga i frustrant. «En el meu cas, vaig haver d’esperar més d’un any, tot i haver donat veus a la gent del poble» recorda. «Si busques pisos de lloguer a Castelló, gairebé no hi ha. A Empuriabrava, quan s’acaba la temporada surt algun pis de lloguer anual, però són minipisos que estan preparats per a apartaments turístics. Jo no coneixia la zona i em quedo atònita amb la quantitat de construcció, torres que estan tot l’any soles».

«Un dia cauran a trossos»

Les dimensions dels habitatges no es tradueixen tampoc en preus assequibles, de manera que en molts casos «hi ha famílies que viuen en un pis de 30 metres quadrats i una habitació i han de pagar 600 euros mensuals», apunta Gascón. 

«La paradoxa entre els pisos buits i la manca d’habitatge és alarmant»

L’ocupació d’habitatges és només un símptoma addicional d’aquesta crisi, que requereix alternatives sostenibles i polítiques municipals eficaces. La pràctica de llogar habitatges per a ús turístic durant uns mesos de l’any per obtenir més guanys agreuja la situació, no només a Castelló i Empuriabrava, sinó també a altres localitats com Santa Margarida o Roses. «El resultat són finques senceres buides que un dia cauran a trossos», diu Gascón.

En definitiva, la crisi de l’habitatge no és només una qüestió de preus elevats i oferta limitada, és una crisi que posa en perill la cohesió social i el benestar dels residents. «La paradoxa entre els pisos buits i la manca d’habitatge és alarmant», alerta Mònica Gascón. En aquest sentit, els afectats insten els ajuntaments a destinar una part pressupostària a arrendar habitatges per a les famílies, promoure el lloguer de pisos a preus moderats i assequibles. «A una persona li interessa trobar un sostre i viure a casa seva, i no estar en una casa no infringint les normes», subratlla Gascón.

Manca de polítiques

Fins ara la manca de polítiques municipals concretes ha propiciat que hi hagi uns 800 pisos buits al municipi mentre la demanda de residència creix. El fenomen d’ocupació és només un símptoma afegit d’aquesta crisi, una realitat que fa necessària la necessitat urgent d’alternatives sostenibles.

En aquesta línia es mourà l’Ajuntament aquest 2024 amb la previsió de creació d’habitatge social a Empuriabrava i Castelló d’Empúries i la implementació de polítiques per controlar el lloguer turístic i així rebaixar el preu.