Un nou estudi conclou que el claustre del Mas del Vent de Palamós conté peces originals romàniques del segle XII provinents de la catedral de Salamanca. El llibre Salamanca, Ciudad Lineal, Palamós. Las arcadas claustrales de Mas del Vent, publicat per la Universitat de Salamanca, recull estudis elaborats per una dotzena d'experts entre historiadors, geòlegs i arquitectes que analitzen al detall la història del conjunt per determinar-ne l'origen.
Segons va avançar ahir El País, una de les principals conclusions és que 19 dels 44 capitells (el 43% del total) i el 37% dels cimacis són originals.
La tesi de l'estudi, coordinat pel professor Gerardo Boto -el redescobridor del claustre-, contradiu la conclusió a la qual va arribar la Conselleria de Cultura, que va descartar l'autenticitat del conjunt.
La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, va manifestar ahir que els tècnics del Departament analitzaran el nou estudi, si bé es va ratificar en l'estudi elaborat el 2014 i que, actualment, no té sobre la taula protegir la construcció com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Al juliol de 2012 -dos mesos després que es donés a conèixer públicament l'existència del claustre a la finca palamosina-, es va fer públic el dictamen de la Generalita elaborat per tècnics experts que indicaven que el claustre del Mas del Vent de Palamós és «una presentació artística i monumental elaborada d'inici en terres castellanes o lleoneses durant el primer terç del segle XX o poc abans i mostrada a Madrid fins l'any 1958 per ser traslladada a Palamós, on ara es troba».
El dictamen de gèolegs, conservadors, arquitectes, restauradors i arqueòlegs indicava que el claustre de Palamós no és romànic autèntic, sinó una recreació amb algunes peces antigues de poc valor «poc rellevants» dels segles XII i XIII, i posava en entredit l'opinió del professor de la Universitat de Girona, Gerardo Boto, que sostenia que hi havia indicis que feien pensar que el claustre contenia peces autèntiques que provenien de la catedral de Salamanca.
Arran d'aquest primer dictamen, el Departament de Cultura va encarregar un nou estudi a Eduard Carbonell, que el 2014 va concloure que, tot i que és un claustre construït amb pedra de Villamayor, la pedra havia estat tallada i treballada seguint procediments i amb estris comuns a finals del segle XIX i en el segle XX i no a la manera que es feia en època romànica. El segon estudi va servir perquè el Departament de Cultura descartés l'autenticitat del conjunt i, també, protegir la construcció com a bé d'interès cultural.
Un nou capítol, doncs, s'ha afegit a la polèmica sobre l'origen del claustre del Mas del Vent amb la publicació del llibre coordinat pel professor Gerardo Boto. El volum compta amb l'opinió d'una dotzena d'experts de diferents àmbits que tracen l'origen de les peces fins que van aparèixer a Palamós, estudien els materials i l'estil artístic utilitzat.
Part de les peces són romàniques
El llibre conclou que part de les peces que hi ha a Palamós són romàniques del segle XII i originàries de la catedral de Salamanca. En concret, aquests experts sostenen que 19 dels 47 capitells (el 43%), el 37% dels cimacis i bona part dels sòcols daten d'aquest segle.
Els experts també centren bona part dels esforços en traçar l'origen de les peces remuntant-se a la compra que va fer l'any 1917 l'antiquari Ignacio Martínez al bisbe de Salamanca fins a la instal·lació del claustre a Madrid el 1930. El llibre subratlla que aquest lapse del temps, i el fet de no comptar amb la documentació detallada, no implica que part de la construcció no sigui autèntica i ho contraposa amb altres exemples de descobriment durant aquest segle de patrimoni certificat com a original que ha viscut processos semblants de trasllat i reconstrucció.
