D'una família de ducs de quatre membres ja només queda viva la mare. El pare i els dos polls que només tenien quatre mesos, van morir en poques setmanes de diferència de la mateixa manera: electrocutats per les línies elèctriques que travessen la Vall d'Aro.
Ara, evitar que més exemplars d'aquesta espècie protegida segueixin morint d'aquesta manera es troba, literalment, sobre la taula d'Endesa. La companyia elèctrica confirma que ha rebut la petició feta per l'Ajuntament de Platja d'Aro, en la qual instava l'empresa a adoptar mesures de protecció. Asseguren que «estudiaran amb cura» la possibilitat d'adequar i modificar aquestes torres elèctriques, una de les principals amenaces per a la supervivència del duc.
Una notícia que per al president l'entitat Natura Sterna, Jaume Ramot, és «positiva» però que -considera- s'ha d'aplicar «aviat i de manera progressiva» per tot el territori baix-empordanès. Des de l'entitat fa més de 20 anys que denuncien la pèrdua d'aus electrocutades i atropellades a la Vall d'Aro. I és que des de 1999, també és aquest grup el que s'encarrega de censar la població de ducs adults, i anellar els polls per tal d'estudiar-ne la dispersió.
Per això sabien que els tres ducs morts aquest estiu a la Vall d'Aro, eren de la mateixa família. El primer, un dels polls, el van trobar electrocutat el 8 d'agost a Castell d'Aro, a menys de 600 metres d'on tenia el niu. El segon, el pare, va morir a la mateixa zona i de la mateixa manera dos dies després. I a principis de setembre, el tercer duc -també un poll- va ser trobat electrocutat a Rupià. Tot i que l'au seguia viva, va haver de ser sacrificada a causa de la gravetat de les cremades que patia.
Impactats pel tràgic final del poll, els veïns d'aquest poble van decidir organitzar una taula rodona per debatre sobre el perill que representen per a la fauna autòctona les línies de mitjana i alta tensió i per «pressionar les elèctriques» perquè posin mesures de protecció a les torres, no només de la Vall d'Aro, sinó de tota la comarca baix-empordanesa.
Es farà el pròxim 26 de setembre, a les set de la tarda, sota el títol «Per què el duc Rupià no va tenir un final feliç?». Moderat per la divulgadora científica, Evelyn Segura, hi participaran el biòleg i ornitòleg Ponç Feliu, l'agent rural i biòleg Albert González i el president de Natura Sterna, Jaume Ramot.
Una iniciativa que, per al president de l'entitat, és «molt necessària». «Que la societat civil s'impliqui en aquests actes és molt important per a nosaltres, perquè no deixa de ser una manera de fer pressió sobre l'Administració i les empreses públiques que en depenen», assenyala Ramot, qui afegeix que si les persones «s'ajunten per defensar una causa i aconsegueixen cridar l'atenció, al final tot es desencalla».
Pantalles a les carreteres
Les línies elèctriques, però, no són l'únic perill al qual s'enfronten les aus -sobretot ducs i òlibes- de la Vall d'Aro. També ho són les piscines on moren ofegades, la caça furtiva i, sobretot, els atropellaments en carreteres.
Ramot apunta com a punts negres, la baixada del radar de Calonge a la C-31 (als quilòmetres 312, 318, 319 i 310) i a la sortida de Santa Cristina d'Aro a la C-65 (als quilòmetres 4 i 5).
Per això, en reiterades ocasions han sol·licitat a les administracions que s'apliquin mesures de protecció com, per exemple, la instal·lació de pantalles opaques al costat de la via. «Aquestes pantalles permetrien que les aus alcessin el vol i evitarien que volessin arran de la carretera, on moltes vegades són envestides pels vehicles», assenyala el president de Natura Sterna, qui lamenta que aquest dijous passat un altre duc va morir atropellat entre Sant Feliu de Guíxols i s'Agaró.
