L’estudi d’alternatives a Vacamorta ha posat en peu de guerra els municipis de Peralada, Cruïlles i Corçà, on es plantegen les tres opcions més idònies per traslladar-hi els més de 2,7 milions de tones de deixalles que hi ha al subsol de l’abocador clausurat. L’alcalde de Peralada, Pere Torrent, diu que, d’entrada, la seva oposició és «total» i critica les formes: «Ens n’hem assabentat per la premsa». El de Cruïlles, Dani Encinas, afirma que construir un nou abocador «a 25 metres de l’actual no té cap sentit» i diu que tenen la sensació que els estan «prenent el pèl». Una opinió que comparteix el de Corçà, Raül Yruela, que admet que han rebut la proposta amb «preocupació».
Encinas també creu que es tracta d’un nou intent per «no complir la sentència» que obliga a buidar i restaurar el paratge. Per això, ja ha avançat que en els propers dies ho comunicaran al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), «com a responsable de l’execució de la sentència, perquè actuï».
L’estudi d’alternatives encarregat per la Generalitat conclou que les dues argileres de Cruïlles i Corçà, a tocar de l’antic abocador de Vacamorta, i una antiga explotació minera de Peralada serien les ubicacions més idònies per traslladar-hi els residus. L’informe considera que reuneixen els requisits perquè estan a menys de 80 quilòmetres de Vacamorta (una condició fixada per la Generalitat per construir el dipòsit, amb l’objectiu d’evitar que les deixalles hagin de recórrer grans distàncies), tenen capacitat per acollir «com a mínim més de 3 milions de metres cúbics» de deixalles i estan ben comunicats.
El document, però, ja ha aixecat polseguera entre els municipis afectats. I és que, tot i que es tracta d’un estudi, alguns d’ells, com Peralada, asseguren que ni tan sols sabien que el seu terme estava entre les alternatives estudiades.
L’alcalde critica durament les «formes» amb què l’administració ho ha gestionat i ja ha avançat, que, a l’espera de rebre informació, s’oposen al projecte. En aquest sentit, alerta que en aquesta zona hi ha aqüífers i corredors biològics i que no tenen «cap garantia» que aquests residus no provocaran filtracions. «El Castor també havia de ser un dipòsit fantàstic», afirma Torrent. Amb tot, diu que quan tinguin la documentació els seus serveis tècnics i jurídics ho estudiaran però ja ha avançat que l’Ajuntament «no mourà ni un dit perquè es pugui fer». «I si ens ho imposen, veurem com respon la població», ha advertit.
La proposta plantejada al municipi s'ubicaria, segons l'estudi, en una antiga explotació coneguda com «Los hermanos», amb una superfície de 7,6 hectàrees i que es troba aproximadament a uns 48 quilòmetres de distància de l'antic abocador. Torrent diu que també s'ubicaria a uns 500 metres en línia recta –tot i que a l'altra banda de l'N-260- de l'abocador de Pedret i Marzà. En relació amb això, diu que els veïns de Peralada ja pateixen les conseqüències de tenir un abocador a tocar del seu terme: «No cal que en tinguem dos».
Les altres dues opcions que es consideren viables són dues argileres que, precisament, es troben just al costat d'on hi havia el dipòsit de Vacamorta. Els seus límits toquen amb els de l’antic abocador (clausurat per ordre judicial) i, de fet, l’estudi recull que es troben a tan sols «25 metres» de distància. Es coneixen amb els noms de «Camp Calís» i «Elena». La primera argilera ocupa uns terrenys de 8,7 hectàrees del terme municipal de Cruïlles; la segona, 10 hectàrees compreses entre aquest terme i el veí de Corçà.
Incomplint la sentència
L’alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura diu que «no pot ser que per restaurar l’abocador es faci un altre abocador a tocar. Això suposaria tornar-ho a degradar i s’estaria incomplint la sentència», insisteix Encinas. A més, diu que sembla que els estiguin «prenent el pèl» i que els veïns de la zona afectada estan «molt enfadats». «No té cap mena de sentit aquesta proposta», remarca.
L’alcalde de Corçà, l’altre municipi afectat, diu que la situació els «preocupa» i que els sembla «una mica de mal gust» aquesta opció. Yruela assegura que l’espai proposat està ubicat en unes zones humides «catalogades» i creu que el que s’hauria de fer és una proposta «diferent».
«Si el buidatge és tan complicat, cal buscar alternatives eficients, no una solució a 25 metres i, apa, ja hem complert la sentència». Raül Yruela també creu que tot fa pensar que no hi ha voluntat de complir la sentència. «Fa la sensació que volen que ens enfadem entre nosaltres i pressionem», afirma l’alcalde, tot afegint que la sentència «s’ha de complir».
