Faltaven cinc minuts perquè arrenqués la cerimònia d’inauguració del Mundial de Qatar i la salutació des de les pantalles de l’estadi de l’emir Tamim bin Hamad al-Thani provocava el fanàtic deliri entre els milers de qatarians aplegats a l’estadi Al-Bayt, el més allunyat de Doha dels vuit on es disputarà aquest polèmic torneig.

Res que sorprengués. En el moment en què oficialment s’iniciava, una hora i mitja abans que sonés el xiulet inicial del Qatar-Equador, el Mundial començava a complir l’objectiu per al qual va ser concedit, mitjançant una xarxa de suborns: blanquejar, o almenys endolcir, el règim dictatorial que dirigeix el país.

¿I qui millor per fer-ho que Morgan Freeman? Un actor nord-americà, d’ètnia negra, conegut i admirat arreu del món per la seva feina. Un home que a priori no hauria de ser sospitós de connivència amb un règim com el qatarià. Si és ell qui projecta a la resta del planeta el missatge que Qatar persegueix la «tolerància» i el «respecte», ¿qui pensarà que no és així? Sí, per aquests llocs del planeta en els quals ningú discuteix la veu del gran líder moltes vegades es pensa així.

El missatge es reforça amb l’aparició al costat d’ell de Ghanim al-Muftah, un ‘influencer’ local que pateix una síndrome rara que el va fer néixer sense cames. Entre els dos armes un diàleg que insisteix sobre els mateixos punts: «Amb tolerància i respecte podem viure junts». Qatar dient al món com de modern i tolerant és.

I és en aquell moment quan des de la cadena COPE van analitzar les imatges que retransmetia en directe Televisió Espanyola (TVE), un programa especial en què, quan el protagonista de l’escena va aparèixer a l’escenari principal, els comentaristes el van comparar amb «un mico».

«¿Com interpretaries això que estem veient ara mateix a l’estadi?», es va preguntar un d’ells. «Doncs no sé si això és un mico, no sé si tu estàs veient el mateix que jo», va contestar Juan Carlos González, cap d’Esports de la COPE i autor del sonat comentari. «No és un mico, és una persona. És un senyor sense cames, el pobre. Va amb una espècie de túnica que li arriba fins a terra», va aclarir el company.