Neta, econòmica i saludable. Això últim per partida doble. La bicicleta és un mitjà de transport sostenible amb enormes beneficis tant per a la salut com per al planeta. I encara que Espanya encara és lluny de països com Dinamarca, Holanda o Alemanya, en els últims anys ha fet passos de gegant en la seva aposta per la mobilitat a cop de pedal. L’expansió de les dues rodes ha anat en paral·lel a la nova concepció operada per moltes administracions locals i autonòmiques respecte dels models de mobilitat urbana.
Uns vint milions d’espanyols utilitzen la bicicleta amb alguna freqüència, arribant a superar més del 50% de la població. De les grans urbs amb més de mig milió d’habitants, només Madrid se situa per sota d’aquesta xifra. Segons el Baròmetre de 2019, l’ús de la bicicleta ha crescut dos punts respecte al 2017, amb un increment del 8,6% en els desplaçaments quotidians per anar a estudiar i del 2,2% per anar a la feina.
.
Augment de dones
L’estudi, elaborat per la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, la Direcció General de Trànsit i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, es porta a terme cada dos anys. En aquest creixement detectat pels responsables del sondeig hi té molt a veure l’augment del nombre de dones que pugen cada any a una bicicleta. Un 43% són ja usuàries, sis punts més que el 2017. Aquest mitjà de locomoció ha substituït al cotxe o la moto en més del 40% dels casos en els desplaçaments urbans quotidians.
Encara que els ciutadans de Barcelona i Madrid reconeixen que és incòmode l’ús de la bicicleta, això no és obstacle per a admetre que el seu ús estalvia temps. Sevilla (59,7%), Saragossa (58,1%) i València (55,77%) són algunes de les urbs on s’aprecia una lleugera major proporció d’usuaris, per davant de la ciutat comtal (51%) i la capital d’Espanya (47%). La salut, l’ecologia i una menor contaminació de l’atmosfera són alguns dels principals avantatges que assenyalen els enquestats per preferir la bicicleta al cotxe o a la motocicleta.
Tal com es destacava en la presentació del Baròmetre, el nou govern té entre els seus reptes que l’educació viària reglada arribi a col·legis i instituts, així com la descentralització de polítiques de la bicicleta per treballar amb les comunitats autònomes i municipis. Antoni Poveda, president de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, assenyalava llavors que aquest mitjà de transport tindrà bastant pes en les polítiques de mobilitat en els pròxims quatre anys. Entre les grans ciutats, Sevilla i València destaquen com les més amables i segures per a la bici.
Entre les reclamacions més freqüents figuren que les comunitats de veïns haurien d’habilitar un espai dedicat a l’aparcament de les bicicletes, que aquestes es puguin pujar al transport públic o que existeixin aparcaments a les estacions i parades d’autobusos, metro o tren.
Projectes i resultats
Oviedo és de les ciutats que ha aparcat les seves reticències i projecta una xarxa de carrils bici de més de quaranta quilòmetres «tenint en compte els desplaçaments que els veïns de la ciutat realitzen amb més freqüència amb vehicle privat». La intenció no és cap altra que oferir alternatives al vehicle privat, reduint la congestió del nucli urbà i disminuint la contaminació.
València és una de les ciutats on l’ús de la bicicleta s’ha disparat des que el 2015 Compromís, PSPV i Podem apartessin del govern municipal el Partit Popular. A més de canviar el nom a l’antiga regidoria de Circulació i Transport, rebatejant-la com de Mobilitat Sostenible, l’edil Giuseppe Grezzi ha fet bandera de la bicicleta. «Proporciona una mobilitat equitativa i equilibrada a les ciutats. Té gran quantitat de beneficis per a les persones que l’usen i per a tota la ciutat», destaca Grezzi.
Dos anys després de la posada en marxa de l’anell ciclista a València, l’ús de bicis i patinets s’ha disparat i el de cotxes ha baixat per la ronda interior. El creixement de la mobilitat sostenible, com ja ha passat en altres urbs, s’ha vist acompanyat d’una reducció del trànsit motoritzat en un 10% de mitjana en les vies que engloben la ronda interior: Blanqueries-Comte de Trénor-Plaça de Tetuan, Colom, Xàtiva i Guillem de Castro (destaca la baixada a Colom d’un 17,3% i a Xàtiva del 14,3%).
Només l’any passat València ciutat va registrar 28.000 desplaçaments diaris més amb bicicleta i patinet que fa un any. De fet, l’ús de les maneres sostenibles ha augmentat un 28,7% en tota la ciutat i l’anell ciclista continua sent la infraestructura més utilitzada, amb un creixement del 43,7%. Tot un símptoma.
Belén Calahorro | Coordinadora de l’Agència Municipal de la Bicicleta de València
«Com més ciclistes hi ha al carrer, més baixa és la proporció d’accidents»
La bicicleta porta diversos anys transformant la ciutat de València després de l’aposta del Govern de la Nau per un mitjà de transport beneficiós per partida doble: per a les persones i també per al planeta. «Per la seva orografia, grandària, clima i per la seva xarxa d’infraestructura ciclista, és una ciutat ideal per desplaçar-se amb bicicleta», destaca Belén Calahorro, coordinadora de l’agència municipal.
Quin és l’objectiu de l’Agència de la Bici ?
És l’ens públic de l’Ajuntament de València que s’encarrega de la coordinació de les mesures necessàries per incrementar l’ús de la bicicleta d’una forma adequada i segura.
Les bicis estan canviant les ciutats?
Considerem la bicicleta una eina de canvi cultural pels beneficis que aporta a les persones i a la ciutat. També pel suport que suposa en la promoció d’altres mitjans sostenibles com caminar i desplaçar-se en transport públic.
Què fa falta perquè més gent pedali?
La millora i transformació de la ciutat creant infraestructures ciclistes ajuda al fet que més persones utilitzin la bicicleta i al fet que hi hagi una diversitat de ciclistes, perquè tan important és la quantitat de ciclistes com la diversitat de perfils, això ajuda al fet que més persones s’hi uneixin. L’‘efecte dominó’ és molt transcendent en el creixement del seu ús.
Quants quilòmetres de carrils bici s’han construït a València des del 2015?
Més de 42 quilòmetres d’infraestructura ciclista amb disseny segur en calçada, que ajuda a millorar la connectivitat de la xarxa ciclista, així com la seva extensió amb el centre i en tots els barris de la ciutat. L’obertura de l’anell ciclista ha estat una de les grans fites que han ajudat a visibilitzar la bicicleta dins i fora de la ciutat. La nova ordenança de mobilitat destaca les mesures de prioritat dels mitjans sostenibles i per les mesures de pacificació del trànsit que introdueix. Després de la seva entrada en vigor més del 75% dels vials són de trànsit calmat, inferior a 30 km/h, la qual cosa comporta una millora de la qualitat dels desplaçaments amb bicicleta. Una altra mesura important és l’ampliació dels aparcabicicletes.
Quins avantatges té pujar a una bicicleta?
És un transport saludable, divertit, eficient, ràpid, econòmic, ecològic, equitatiu, inclusiu, silenciós, lleuger i intermodal. A més, ajuda a reduir els impactes del trànsit motoritzat, les emissions de CO? i contribueix a combatre el canvi climàtic.
Molta gent addueix falta de seguretat perquè els seus fills, per exemple, puguin anar al col·legi amb bicicleta…
La mesura més eficient per reduir la sinistralitat és l’existència de més ciclistes en l’espai públic. Les estadístiques de les ciutats més ciclistes ens confirmen que com més ciclistes menys accidents en percentatge i menor gravetat de les lesions. Des de fa tres cursos s’ha posat en marxa el programa Enbicia’t amb l’objectiu que els nens i nenes rebin formació de bicicleta que els ajudi a guanyar habilitats.
