Meduses: aquestes són les 10 més habituals i les més perilloses

Són organismes la presència dels quals en el mitjà és necessària per a mantenir l'equilibri entre les espècies. Però, òbviament, les meduses no són benvingudes pels banyistes que volen donar-se un capbussó a la platja. Tots els estius apareixen en el litoral espanyol, a causa de múltiples factors. En aquest llistat, procedent del Ministeri per a la Transició Ecològica, t'expliquem quines són les espècies més freqüents en les costes d'Espanya, i el grau de perillositat que representa la seva picada, sovint urticant i a vegades fins i tot perillosa per a l'ésser humà.

Cotylorhiza tuberculata

També se la coneix com a ‘medusa d'ou ferrat’ precisament per la seva característica aparença. Té forma i color d'una ombrel·la aplanada, marró groguenc, amb una mica de verd i una destacada protuberància central de color ataronjat. Sol tenir entre 20 i 35 centímetres de diàmetre.

Habita tant en aigües obertes com en la costa, sobretot en aquestes últimes. És comú en tot el Mediterrani, durant l'estiu i la tardor. Molt abundant en la Mar Menor.

La seva perillositat és baixa, perquè té una limitada capacitat de produir urticària, a causa de l'escassa longitud dels seus tentacles i la baixa densitat de cèl·lules urticants. No va més enllà de causar una lleu irritació de la pell i picor.

Pelagia noctiluca

És una de les més freqüents. Pot mesurar més de 20 centímetres de diàmetre. Té 16 tentacles que, desplegats, poden arribar a mesurar més de 20 metres de longitud. Tota la superfície de la seva ombrel·la està recoberta de berrugues i té un color rosat vermellós característic.

És molt freqüent en aigües obertes i s'acosta al litoral arrossegat pels vents de mar a costa, especialment durant l'estiu. És abundant tant en l'oceà Atlàntic com en la mar Mediterrània.

La seva perillositat és alta. Causa irritacions i coïssor a nivell de pell podent fins i tot deixar ferida oberta que es pot infectar. A causa de la seva abundància i a la longitud dels seus tentacles, la superfície de pell afectada pot ser alta i amb això l'efecte del verí podria arribar a causar problemes respiratoris, cardiovasculars i dermatològics que poden perdurar setmanes o fins i tot mesos.

Rhyzostoma pulmo

Coneguda com a acàlef blau, és una medusa de gran grandària (pot aconseguir fins a un metre de diàmetre en la seva ombrel·la), forma acampanada i bells adorns de color violeta. És una espècie que habita en les costes mediterrànies i atlàntiques i pot veure's sobretot durant l'estiu.

El contacte amb ella és urticant, encara que no sol produir lesions greus, però, així i tot, convé anar amb compte: no fa falta tenir contacte directe amb ella per a rebre una picada en el cas de trobar-nos en aigües tancades on hi hagi fragments de tentacles solts en ella.

Aurelia aurita

Aquesta medusa té forma de plat i braços fistonats, i és distingible per quatre òrgans reproductors en forma de ferradura i de color violeta que es troben en el seu centre. Color transparent, tacat de blau-blanc. Escassa.

És més abundant en zones costaneres i llacunes com la Mar Menor, però també en fiords i badies tancades amb aportacions d'aigües continentals, així com llacunes i aigües costaneres amb variacions salines importants. La seva picada és molt poc perillosa, encara que pot produir irritacions cutànies.

Chrysaora hysoscella

La Chrysaora hysoscella, coneguda a Espanya com a medusa de compassos o bé acàlef radiat, es caracteritza pels seus tons grocs i taronges, el seu patró tigrat i els seus llargs tentacles, que poden arribar als cinc metres de longitud. El seu color és blanc groguenc i posseeix un disseny radial característic sobre l'ombrel·la que recorda al dibuix de 16 compassos oberts cap a l'exterior. En alguns exemplars pot no distingir-se clarament aquest dibuix.

Relativament freqüent al Mediterrani i Atlàntic, on a vegades forma eixams. Habitual en aigües obertes, però pot acostar-se a la costa arrossegada pels corrents especialment durant l'estiu.

La seva perillositat és ‘elevada’, segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, i les seves picades causen picor i coïssor al principi. Immediatament després apareixen lesions eritematoses i edema, produint-se berrugues que poden trigar temps a desaparèixer.

Physalia physalis

Tècnicament, no és una medusa, sinó més aviat una colònia de pòlips i pertany a l'ordre dels sifonòfors. Per això, la seva morfologia és una cosa diferent, ja que el seu ‘cap’ sura, a diferència del que ocorre amb les veritables meduses. Presenta vius colors blaus intensos i roses-violetes, i pesi a la grandària relativament petita de la seva part flotant (uns 30×10 cm en els exemplars més gran) els seus fins tentacles verinosos, difícils de veure, poden superar els 20 metres de longitud.

És típica d'aigües atlàntiques temperades, encara que a vegades es pot trobar ocasionalment al Mediterrani. Es mou a la mercè dels corrents superficials i el vent.

La seva perillositat és ‘molt elevada’, segons el Ministeri. El contacte amb els seus tentacles pot tenir conseqüències molt greus per a les persones. La gran concentració de nematocistos i el seu potent verí amb propietats neurotòxiques, citotòxiques i cardiotòxics poden arribar a produir en algunes situacions un xoc neurogen provocat per l'intensíssim dolor, amb el consegüent perill d'ofegament. En qualsevol cas pot produir coïssor i dolor viu, i laceracions en la pell a conseqüència de l'intimo contacte amb els tentacles que s'embullen i adhereixen en l'intent de desembarassar-se d'ells.

Velella velella

Tampoc aquesta espècie és una veritable medusa, sinó un hidrozoo amb una estructura flotant. És petita: el diàmetre del seu disc va des d'1 a 8 centímetres. Forma grans eixams durant l'hivern i la primavera. Afortunadament, no suposa cap mena de perill.

Aequorea forskalea

Medusa transparent en forma de plat d'uns 30 centímetres amb recognoscibles patrons negres. És comú a l'Atlàntic, encara que també es pot veure ocasionalment al Mediterrani, i a vegades es pot concentrar massivament en franges costaneres. El seu número va en augment a Catalunya i Balears. No produeix picades, per la qual cosa no té cap perillositat.

Carybdea marsupialis

També se la coneix, a part de com cubomedusa. Amb forma cúbica i llargs tentacles, té un aspecte estrany, accentuat per la seva bioluminescència, amb color blavós o blanquinós. Una de les característiques més cridaneres és que posseeix un ull complex que els permet reaccionar davant objectes mòbils i respondre a canvis en la lluminositat.

La seva picada és molt greu i pot arribar a representar un seriós perill per a la salut humana, però atès que sol habitar aigües relativament profundes (per sota dels 20 m) no sol provocar incidents. Són molt difícils de localitzar.

Mnemiopsis leidyi

Es tracta d'una espècie invasora que és originària de les costes atlàntiques d'Amèrica. La seva introducció es va realitzar en la Mar Negra on va contribuir al col·lapse de nombroses pesqueres. D'aquí s'ha distribuït a altres zones, entre elles la mar Mediterrània. Es va detectar per primera vegada en el litoral espanyol en l'estiu de 2009.

És un organisme petit i d'aparença estranya, amb belles iridescències de colors. No té tentacles, sinó que està format per un bulb d'uns 10 centímetres de longitud. S'agrupa en grans concentracions (fins a 15.000 individus per metre quadrat). No produeix cap tipus de picada i, per tant, no revesteix cap perillositat.