Bitcoin: l’«esponja» que s’està bevent l’aigua del planeta

El bitcoin és una moneda virtual, però els seus impactes mediambientals afecten el món tangible i real. No només és un impressionant emissor de gasos d’efecte hivernacle, sinó també un consumidor d’aigua voraç, segons acaben de posar de manifest diversos estudis científics.

La mineria de criptomonedes utilitza una quantitat ingent d’aigua i això anirà en augment perquè es preveu una enorme pujada de la demanda d’aquest tipus de moneda, segons un informe elaborat per l’economista financer Alex de Vries i publicat a la revista Cell Reports Sustainability, que ofereix la primera estimació exhaustiva del consum d’aigua de Bitcoin.

El treball adverteix que si les criptomendes segueixen augmentant la seva escala d’ús i no s’apliquen restriccions, això pot generar problemes d’aigua, especialment als països que ja lluiten contra l’escassetat d’aquest líquid, incloent-hi els Estats Units.

«Moltes zones del món pateixen sequeres i l’aigua dolça és un recurs cada cop més escàs», afirma De Vries, de la Universitat Lliure d’Amsterdam (Països Baixos). «Si seguim utilitzant aquest recurs valuós per fer càlculs inútils, la realitat serà realment dolorosa», alerta.

Les investigacions anteriors sobre l’ús de recursos de les criptomonedes s’havien centrat sobretot en el consum d’electricitat, que equival a tota la població d’un país sencer, com el Pakistan, però se n’havia desatès l’impacte hídric.

Però per què són tan perjudicials aquesta i altres monedes virtuals? Quan es realitza el minat de bitcoins, miners de tot el món competeixen per resoldre equacions matemàtiques a Internet, i els guanyadors en aquest procés obtenen una part del valor de Bitcoin. Els miners fan uns 350 quintilions (és a dir, 350 seguit de 18 zeros) d’operacions cada segon, una activitat que consumeix una enorme quantitat de potència de càlcul.

«La resposta correcta sorgeix cada 10 minuts, i la resta de dades, quintilions d’elles, són càlculs que no serveixen per a res i, per tant, es descarten immediatament», afirma De Vries.

Durant aquest procés, es fa servir una gran quantitat d’aigua per refrigerar els ordinadors dels grans centres de dades. Basant-se en dades d’investigacions anteriors, De Vries calcula que la mineria de Bitcoin consumeix entre 8,6 i 35,1 gigalitres (GL o Hm3) d’aigua a l’any, només als Estats Units.

Però, a més de l’aigua per refrigerar els ordinadors, resulta que les centrals elèctriques de carbó i gas que subministren electricitat per fer funcionar aquests equips també utilitzen, alhora, aigua per baixar la temperatura. Aquesta aigua de refrigeració s’evapora i no es pot reutilitzar. Per tant, l’aigua evaporada de les centrals hidroelèctriques també se suma a la petjada hídrica de la demanda d’energia de Bitcoin.

En total, De Vries estima que l’any 2021 la mineria de Bitcoin va consumir més de 1.600 Hm3 (o GL) d’aigua a tot el món. Com a comparació, el consum d’aigua en totes les ciutats espanyoles és d’uns 5.000 Hm3. Cada transacció a la cadena de blocs de Bitcoin utilitza una mitjana de 16.000 litres d’aigua, quantitat suficient per omplir una piscina convencional. Però les previsions encara són més preocupants, perquè s’espera que el consum d’aigua de Bitcoin augmenti a 2.300 GL el 2023.

Consum hídric esgarrifós

Només als Estats Units, la mineria de Bitcoin consumeix entre 93 i 120 GL d’aigua a l’any, cosa que equival al consum mitjà d’aigua de 300.000 llars nord-americanes o d’una ciutat com Washington DC.

Un altre informe, aquest de la Universitat de Nacions Unides, també posa l’accent en aquest tema: en el període 2020-2021, la petjada hídrica mundial del Bitcoin va ser similar a la quantitat d’aigua necessària per omplir més de 660.000 piscines olímpiques, suficient per cobrir les necessitats actuals d’aigua domèstica de més de 300 milions de persones a l’Àfrica subsahariana rural. I l’impacte sobre el sòl causat per les activitats mineres de Bitcoin a tot el món durant aquest període va ser l’equivalent a 1,4 vegades la superfície de Los Angeles, segons la Universitat de Nacions Unides.

 «El preu del Bitcoin va en augment, malgrat el recent col·lapse de diverses plataformes de criptodivises. Això tindrà greus conseqüències, perquè com més gran sigui el preu, més gran serà l’impacte mediambiental (subratlla l’estudi de De Vries). El més dolorós de la mineria de criptomonedes és que utilitza molta potència de càlcul i molts recursos, però aquests recursos no es destinen a crear cap tipus de model, com la intel·ligència artificial, que després es pugui utilitzar per a una altra cosa. Només es fan càlculs inútils», denuncia.

Amb un valor de més de 37.000 dòlars per moneda, Bitcoin continua expandint-se per tot el món. Als països de l’Àsia Central, on el clima sec ja està fent pressió sobre el subministrament d’aigua dolça, l’augment de les activitats mineres de Bitcoin empitjorarà el problema. Al Kazakhstan, un centre mundial de mineria de criptomonedes, les transaccions de Bitcoin van consumir 997,9 GL d’aigua el 2021. Tot un rècord mundial.

De Vries suggereix que estratègies com ara la modificació del programari de mineria de Bitcoin podrien reduir l’energia i l’aigua necessàries per a aquest procés. La incorporació de fonts d’energia renovables que no requereixin aigua, com l’eòlica i la solar, també poden reduir el consum d’aigua. Però això, alhora, podria significar treure renovables a usos més urgents. En resum, un desafiament de proporcions creixents.

Consum insostenible d’energia

Segons els resultats de l’estudi publicat aquest mateix any per la Universitat de les Nacions Unides, durant el període 2020-2021 la xarxa mundial de mineria de Bitcoin va consumir 173,42 terawatts/hora d’electricitat. Això vol dir que si Bitcoin fos un país, el seu consum d’energia hauria ocupat el lloc 27 al món, davant d’un país com el Pakistan, amb una població de més de 230 milions de persones.

L’empremta de carboni resultant va ser equivalent a cremar 84.000 milions de lliures de carbó o fer funcionar 190 centrals elèctriques de gas natural. Per poder compensar aquesta empremta, caldria plantar 3.900 milions d’arbres, que cobririen una superfície gairebé igual a la dels Països Baixos, Suïssa o Dinamarca o el 7% de la selva amazònica.

Els científics de l’ONU destaquen que la mineria de Bitcoin depèn en gran mesura de fonts d’energia fòssils i el carbó representa el 45% del mix de subministrament energètic de Bitcoin, seguit del gas natural (21%). L’energia hidroelèctrica, una font d’energia renovable amb repercussions importants sobre l’aigua i el medi ambient, és la font d’energia renovable més important de la xarxa de mineria de Bitcoin, satisfent el 16% de la demanda d’electricitat.

La Xina, amb diferència, és la nació minera de Bitcoin més gran. Per compensar les emissions de carboni de les operacions de mineria de Bitcoin de la Xina, intensives en carbó, el 2021-2022, s’haurien de plantar uns 2.000 milions d’arbres, cosa que cobriria una superfície equivalent a la suma de Portugal i Irlanda.