Infiltrats verds a les petrolieres

Obligar les grans petrolieres a descarbonitzar-se, des de dins, com a accionistes de la companyia, i usant els mateixos procediments i normes. Així actuen els «accionistes verds» de Follow This, una organització amb seu a Amsterdam (Països Baixos) que està forçant petrolieres com Shell o Exxon a rebaixar les seves emissions de CO2 de forma real, i no fictícia, com habitualment fan les grans companyies d’hidrocarburs.

Follow This i altres entitats com ella estan adquirint cada cop més protagonisme per la intel·ligència del seu sistema d’activisme (totalment adaptat al funcionament intern d’una gran corporació petroliera) i pels resultats que està obtenint. No són els típics manifestants que irrompen en una reunió d’accionistes penjant una pancarta o cridant proclames davant del públic mentre són desallotjats per l’equip de seguretat. Per contra, estan acomodats als seients dels accionistes, vesteixen roba formal i formen part de l’empresa com els altres. La diferència és que presenten propostes de descarbonització i les defensen a l’assemblea de la companyia perquè sigui votada pels assistents, davant l’estupor dels principals directius, que fan tot el possible per impedir que aquestes propostes ni tan sols es debatin. En resum, intenten canviar el sistema des de dins i emprant les seves mateixes armes.

«Creiem que els accionistes poden ser una força per al bé, ja que, en última instància, són els que decideixen el rumb d’una empresa», afirma Mark van Baal, fundador de Follow This.

Tot va començar quan una sèrie d’inversors conscienciats amb la necessitat de lluitar contra l’escalfament global va aportar diners el 2016 per presentar, per primera vegada, una resolució davant la junta d’accionistes de l’empresa Shell, una de les grans contaminadores del planeta. Contrariat per aquesta proposta en què es demanava més ambició climàtica a l’empresa, el director executiu de Shell, Ben van Beurden, va fer una crida als accionistes perquè votessin en contra de la resolució. Tot i això, un 3% va votar a favor i un altre 3% es va abstenir. Les coses van anar millor l’any següent, 2017, Follow This va presentar una proposta a la junta perquè Shell alineés els objectius d’emissions amb l’Acord de París. Els directius de la companyia van titllar la petició d’«irracional» i van instar a rebutjar-la, però el 6% dels presents hi van votar a favor, el doble que un any abans. Va ser a partir de llavors quan l’empresa va anunciar un pla d’ambició climàtica i es va convertir en la primera petroliera del món a fer-ho.

I, no obstant, a la pràctica no hi havia aquesta ambició. Així que, el 2018, Follow This va tornar a presentar una nova petició davant de Shell. En un acalorat enfrontament verbal entre el fundador d’aquesta organització verda i el director executiu de la petroliera, aquest últim va considerar «innecessari» tractar la proposta. I, no obstant, nou dels deu inversors holandesos més grans no van fer cas dels advertiments de Van Beurden. En la votació, «el 5,5% va votar a favor de la resolució i el 7% es va abstenir, cosa que significa que gairebé el 13% ja no donava suport al consell d’administració de Shell», va assenyalar el fundador de Follow This. Des d’aleshores, els vots verds als consells d’accionistes no han fet més que créixer, tant a Shell com a BP, Exxon Mobile o Total, entre d’altres, rondant el 30% en alguns casos.

Fa poques setmanes, 27 grans inversors (inclòs el més gran d’Europa, Amundi), que en total gestionen 3,9 bilions d’euros en actius (el 5% de les accions de Shell), han demanat a la petroliera més rapidesa en la descarbonització.

Al seu web ja queda clar que no són agitadors al vell estil: «Som un grup d’accionistes responsables d’empreses de petroli i gas. Donem suport a les grans petrolieres perquè assumeixin el lideratge en la transició energètica cap a un sistema de zero emissions netes». A la mateixa pàgina s’explica com fer-se accionista per augmentar l’eficàcia d’aquesta «infiltració» verda a les grans empreses d’hidrocarburs. «Obtingui un vot verd a les grans petrolieres: converteixi’s en accionista», declara la publicitat de Follow This.

Durant l’últim any, l’organització ha centrat els seus esforços en cinc grans companyies: Shell, BP, Exxon, TotalEnergies i Chevron, que són algunes de les més grans i amb més impacte en les emissions globals. «Aquestes empreses no han establert objectius significatius [per a la reducció] de les seves emissions d’Abast 3 (aproximadament el 90% de les seves emissions) per al 2030», assenyala l’entitat.

Però Follow This no està sola en aquesta croada contra les emissions causades per la indústria dels combustibles fòssils. Una altra organització d’inversors, Arjuna Capital, busca promoure un món més equitatiu i ambientalment responsable a través de les seves inversions. En el cas d’Arjuna, però, les seves prioritats no se centren només en les emissions a l’atmosfera, sinó que també inclouen la inclusió social, la igualtat de la dona o els drets LGTB.

Arjuna és una companyia d’inversió domiciliada a Massachusetts (EUA) i en molts casos actua de manera conjunta amb Follow This. De fet, entre totes dues han aconseguit acabar amb la paciència d’Exxon Mobil, que ja ha presentat una denúncia davant d’aquests inversors verds, als quals acusa de voler torpedinar la seva estratègia comercial.

Un altre grup, aquesta vegada francès: Climate Action 100+, que ja el 2020 reunia més de 500 inversors que representen uns 47.000 milions de dòlars en actius sota gestió, va enviar una carta als líders dels 160 grups més contaminants del planeta -en particular, els gegants petroliers- per demanar-los que s’alineessin amb l’Acord de París.

Arreu sorgeixen col·lectius d’inversors conscienciats que s’organitzen per forçar les empreses a respectar els objectius internacionals en matèria de clima. Volen fer cas de les recomanacions dels científics i accelerar la transformació de petrolieres i gasistes en impulsores d’energies renovables. No estan sols en aquest afany: compten amb el suport ni més ni menys que del secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, que considera que aquestes empreses estan «cremant el planeta» des dels anys 70, quan ja sabien els letals efectes de la seva activitat.