En decennis de fer de periodista, havent escrit des de i sobre els cinc continents, així com havent destapat greus escàndols casolans, mai no havia vist res de semblant a l'actual anada a la deriva de la política sanitària de la Generalitat.

Respecte a la continuació d'aquest galdós procés, cal fer confiança a Ruiz-el de l'al·lucinant pòlissa privada, molt ben explicada ahir en el DdG - a Josep Prat i al mateix Mas, que és qui té més autoritat i, per tant, una major responsabilitat, per vergonya seva.

Ara neix un nou front. És el de la gran contradicció que ahir vaig trobar entre les retallades sanitàries (esdevingudes generals) i el contingut del Pla Nacional de Salut, 2011-2015, presentat a Sitges dissabte, en presència del propi Artur Mas. Resulta que el pla conté una continuada i vibrant apologia de l'estat real en que CiU va trobar la sanitat pública, en arribar a la Generalitat. Se la mostra, ai las, com un model teòric i pràctic excel·lent, eficaç, barat, assequible i ben acceptat. Afirmar-ho, mentre es proposa un gir copernicà, té tuf de cinisme i olor d'interès sectari amagat.

En llegir-ho sembla que el pla de salut de CiU estigui escrit per l'exconsellera socialista Marina Geli. Però no és així. Va ser encarregat, està assumit i és pres com a màxim referent per CiU. Qui ho entengui que ho compri. Però no havíem quedat que calia canviar-ho tot perquè tot era un desastre? Ve a ser com traspassar a Leo Messi al Madrid perquè és bo. Qui ho entengui que ho compri.

Heus aquí algunes citacions textuals d'aquell text. Pàgina sis: "l'eficàcia del sistema sanitari català queda avalada pels resultats, no només en termes d'excel·lència sinó de competitivitat en costos. Cal, doncs, valoritzar els seus elements diferencials: 1) una xarxa descentralitzada d'equipaments de proximitat en el territori. 2) la separació de funcions entre l'Administració (acredita qualitat, planifica, compra i avalua) i una xarxa d'entitats de diversa titularitat que gestiona professionalment la prestació dels serveis".

Pàgina deu: "la situació de partida pel que fa als resultats en salut és bona, amb una esperança de vida superior en gairebé dos anys a la mitjana europea i una evolució positiva en les taxes de mortalitat en les principals causes de mort" (...) "Els serveis sanitaris a Catalunya es caracteritzen per una alta accessibilitat, tant geogràfica (el 98 per cent de la població té un centre d'atenció primària a menys de 10 quilòmetres) com d'amplitud de prestacions. Tanmateix hi ha una certa saturació, comparada amb altres països (reflectida en les llistes d'espera) i la freqüentació és alta, especialment en l'atenció especialitzada i en les urgències". Vaja, afegeixo jo, que ja hi havia llistes d'espera de metres de llarg que ara, lògicament i comprovadament, poden esdevenir quilomètriques.

De la pàgina 26 s'escau una llarga citació: "El nostre sistema sanitari contribueix a assolir uns indicadors relacionats amb resultats en salut excel·lents. La nostra esperança de vida en néixer és elevada (81,9 anys), superior a la mitjana europea i a la mitjana de l' Estat espanyol. L'esperança de vida ha millorat en 24 mesos, entre el 2000 i el 2009, principalment a causa de la reducció de les taxes de mortalitat per les principals patologies cròniques".

Sempre textualment, el pla afirma que hi ha hagut una "reducció d'un 36,6 per cent en la taxa de mortalitat per episodis coronaris aguts, (...). Aquests resultats s'aconsegueixen amb uns nivells d'eficàcia en la gestió superiors a qualsevol país del nostre entorn. La despesa sanitària per capita se situa a la cua d' Europa i és un 25 per cent inferior a la dels països de l' UE-15. La despesa sanitària s'ha convertit en un motor potent de l'economia nacional". (...) "Ha contribuït, segons les estimacions, amb el 4,36 per cent del valor afegit brut (VAB) generat a Catalunya el 2007. Els catalans estem satisfets amb el nostre sistema sanitari" (...) "En la darrera enquesta, la satisfacció mitjana era del 8,2 sobre 10 punts".

Admetre que "la despesa sanitària se situa a la cua d'Europa", i que, malgrat això, tenim un sistema sanitari excel·lent en termes de resultats, hauria de portar a impedir la delirant política de sotracs de Ruiz, aviat fallits, però substituïts per més brandades. ¿Per què no es compren una brúixola i després assumeixen que, en les democràcies, els grans canvis han de passar pel Parlament i estar basats en la recerca de l'interès general, no pas el de clans territorials (com l'al·lucinant de Josep Prat, centrat a Reus) o el de les patronats que tan bé representa i vol servir Ruiz? Vista la política sanitària de CiU sembla que es vulgui, o en tot cas s'assoleixi, canviar una sanitat bona i de bon cost ( diuen ells) per una altra sanitàriament pitjor i també més cara per als usuaris.