M'agradaria sostenir que ja ho havia dit. Però seria mentida: ningú que no estigués grillat podia preveure el ridícul en el qual ens estem enfonsant. En aquests darrers dies, la manifestació de l'Onze de Setembre ha fet semblar la política catalana a un debat sobre les fires en un poble.

Com és possible que no surti un grup de persones amb seny que digui prou? La pregunta queda bé. Però l'única resposta és horrible: perquè tenim un sistema polític que ofega la formació de persones tan sols dignes i perquè, des d'aquest mateix sistema, s'ha bloquejat tot allò que pogués pertorbar el domini social per part de la casta dominant.

El problema no és trobar una o dues persones honorables i competents. En alguns camps professionals n'hi ha, si bé crec que en tots els ordres el percentatge de persones recomanables disminueix. Es va cometre l'error de posar tots els ous en una mateixa cistella, dient que el món a imitar era el de la política i el dels polítics. Aquesta bestiesa ha esdevingut l'origen d'una epidèmia que ho ha infectat tot.

La cosa empitjora si mires qui hi ha en els vorals de la política establerta. La demagògia de Zapatero ha estat substituïda per la de Sánchez Gordillo. Per sort, no ha sortit una bestiesa neofeixista, si bé jo no hi posaria la mà en el foc. El camp està llaurat per a que floreixin tota mena de populismes, que són l'avantsala de les pitjors maldats.

Què es podia fer el 1939? Jo no hi era, però imagino que poca cosa. Mirar si es podia convèncer el rector d'algun poble per fer la prèdica en català. Donar feina a un antic sindicalista, o a un seu fill. Ajudar l'esposa d'un detingut. Mirar de llegir un llibre que ens portés oxigen forà. Aprendre alguna llengua estrangera. Escoltar la BBC. I potser res més.

Escoltar i veure ara la TV de la BBC és molt més fàcil. Ho recomano amb sinceritat i honestedat. També pot escollir-se qualsevol emissora alemanya ( n'hi ha una infinitud on triar), o francesa, o italiana. Atès que no tothom pot o vol expatriar-se, es pot fer mentalment. Això no vol dir que aquí no hi hagi forats de decència ni de llibertat informativa. Crec que el DdG n'és un, però òbviament no pot competir en tots els camps amb màquines de mentir molt més potents.

En tot cas, i sense la BBC, qui vol saber, sap. N'hi ha prou d'escoltar cada setmana la roda de premsa del portaveu de la Generalitat, Francesc Homs. Seria difícil trobar algú amb una petulància comparable. Sembla que et vulgui fer sentir un microbi insignificant i molest. S'adreça així a periodistes que ja arriben estovats. Abans se'ls hi ha dit que no aspirin al premi Pulitzer sinó a arribar a final de mes.

En efecte, l'economia productiva està desapareixent. Si algú en dubta que es passegi per un polígon industrial. Per tant, la publicitat mercantil també. Queda la publicitat institucional, expressió ensucrada de la propaganda política. Als periodistes de trinxera se'ls hi fa saber, malgrat que ja ho veuen per si sols. Entenen que si fan perdre subvencions o anuncis o de la Generalitat seran ells que hauran de posar un anunci per a trobar feina, que no donarà cap resultat. Com diuen els gallecs de les bruixes, les llistes negres no existeixen, però quant a haver-n'hi, n'hi ha.

Cal ser babau per no veure que després d'anys d'estar fora del poder -que creuen tenir-hi més dret que ningú- CiU vol reforçar tots els mecanismes administratius, afirmant que és per lliurar-los als catalans. Obra igual en tots els camps. Ase el que s'ho cregui i ases els que ho acceptem. Per oblidar-ho i veure que hi ha altres països amb qualitat democràtica, va bé mirar la BBC. Ahir també, com informa aquest diari, va ser útil llegir el Financial Times i The Wall Street Journal, a més del DdG. És una trista consolació. Però si Catalunya fos un Estat dirigit pel personal que ara tenim, del que Homs n'és una patètica mostra, tot seria pitjor. En tot cas, mai no han dit si farien alguna cosa per millorar la nostra pèssima qualitat democràtica, de la qual la llei electoral -l'única mai reformada de les disset comunitats autònomes- n'és un exemple, entre mil d'altres.