La trama corrupta que va envoltar al Palau de la Música i les seves connexions amb l'elit social d'aquesta comunitat centren el llibre Música celestial: del mal anomenat cas Millet o cas Palau, en el qual el periodista Manuel Trallero defensa que el cas va suposar la "fallida moral de Catalunya sencera". En el seu llibre, publicat per Destino, Trallero analitza a fons els orígens de la trama i la relació amb el poder de Fèlix Millet -el principal acusat pel saqueig del Palau de la Música- i intenta demostrar que el del Palau no és un més dels molts casos de corrupció perquè va esquerdar els "fonaments" de la societat catalana.
El periodista, que ha dedicat tres anys a investigar la trama -analitzant centenars de documents i realitzant cinquanta entrevistes- assegura que el mateix dia que va veure per televisió la policia entrant al Palau va tenir una "espurna", va percebre que allò era "una cosa diferent", i va començar a treballar en el llibre. Trallero va entrevistar Millet en unes trobades "delimitades" per la seva condició d'imputat, cites que li van permetre veure'l com algú "fascinant, polièdric i camaleònic" que estava profundament marcat per la seva història familiar, cosa que el va portar a emular el seu pare, qui va ser president de l'Orfeó Català.
El cas Palau, defensa, va més enllà d'una simple trama de corrupció per la "transversalitat" d'una institució que se sustentava sobre àmbits diferents: una fundació que representava la societat civil, un consorci on hi havia les tres administracions, i l'Orfeó Català.
Les connexions
Explica Trallero que l'exresponsable del Palau va establir una xarxa dels clients que afectava "tots els partits", i recorda que tant CiU com el PSC van posar al capdavant de la institució Millet, qui, el dia de l'escorcoll policial, "tenia concretada una entrevista a la seu d'ERC". "Anava de tour pels partits perquè defensessin esmenes als pressupostos de l'Estat a les Corts que incloguessin subvencions per al Palau, i tots hi accedien", resumeix l'autor, qui assenyala que malgrat que Millet es relacionava amb tots els partits, tenia unes connexions "més pròximes" a líders de Convergència i del PP. "El mateix José María Aznar, sent president, va sopar a casa seva a Menorca", recorda Trallero.
El periodista diu que l'"entrada" del Govern d'Aznar al Palau va ser "espectacular", ja que l'Executiu va donar 14,4 milions per a les obres de reforma, i la resta, fins a un total de 16 milions, els van aportar altres administracions, entre elles la Generalitat. "El PP va efectuar un veritable desembarcament a la Fundació del Palau, i el nateix Millet va haver de fer-se de la branca catalana de la FAES, però per al nacionalisme va ser molt dur veure Aznar convertit en el màxim benefactor del Palau: No crec que mai l'hi hagin perdonat a Millet", apunta. El periodista creu que de tot el que ha passat en el cas Palau, el més detestable és "la llei del silenci" que es va imposar. "Era impossible que allò que va succeir no ho veiés ningú, quan hi havia persones que portaven mitja vida al Palau", assegura.
"Ja sabem que el que sembla mentida és per la poderosa raó que no és veritat", diu Trallero, que recorda en el seu llibre el cop que va suposar el cas per a la societat catalana, que veia el Palau, la seu de l'Orfeó Català, com un "temple" per ser l'única institució creada pel catalanisme polític durant el segle XIX que arriba intacta al XXI i a més amb una "dimensió internacional".
