26 de març de 2019
26.03.2019
Diari de Girona

Vilallonga pren possessió afirmant que «la constància i la voluntat mouen muntanyes»

La catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona promet que farà tot el que estigui a les seves mans perquè Catalunya vagi endavant en tots els àmbits relacionats amb la cultura La nova consellera declara el seu «compromís amb les persones, amb la terra i amb la llengua»

26.03.2019 | 01:09
Vilallonga, al costat del president de la Generalitat, Quim Torra.

La nova consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, va assegurar en traspassar-li el càrrec Laura Borràs que «fa 44 anys que faig classe de Llatí a la universitat. Si una cosa m'ha ensenyat el contacte amb totes aquestes generacions d'estudiants, és que la constància i la voluntat mouen muntanyes». En l'acte de relleu va afirmar que «voler és poder, sí. Voler persistentment acaba fent possibles les aspiracions individuals i col·lectives», i va avisar que la fermesa i la convicció combinades amb la suavitat en les formes poden acabar construint el que un es proposa.

«He acceptat amb plena consciència que se'm demanava fer un servei al meu país i només podia dir que sí. Que qui hagi dedicat la seva vida a les lletres, a la llengua i a la literatura, a la universitat i a l'acadèmia, podia dir que no?», va afegir la filòloga clàssica. Va dir que farà tot el que estigui a les seves mans perquè Catalunya vagi cap endavant en tots els àmbits de la cultura, des del cinema als llibres, de les biblioteques al teatre, i dels museus a les festes populars, donant a la cultura el paper de «cohesionadora social».

«Vull declarar el meu compromís amb les persones, amb la terra i amb la llengua», i va afegir que el seu compromís amb les persones és amb el seu dret a expressar-se lliurement i amb el seu dret de conviure i dialogar en pau. Sobre el seu compromís amb la terra, va destacar el deure de llegar-la en bones condicions i el dret de les persones a viure-hi, i sobre la llengua va dir que «ens fa pensar el món i dir com el pensaven i el deien els nostres pares i avis».

L'exconsellera Borràs, que passa a ser candidata a diputada al Congrés, va fer una metàfora amb els nou mesos de la seva permanència en el càrrec: «Són els mesos que necessitem per gestar una nova vida. Esperem haver donat una nova vida a la cultura d'aquest país». Va augurar que Vilallonga continuarà desplegant les polítiques culturals acordades pel Govern, i que a ella li costa deixar la Conselleria perquè es considera una persona de la cultura i se sent com a casa.

Sense cap experiència política, Vilallonga és, no obstant això, una prestigiosa filòloga clàssica que fa 44 anys que imparteix classes de llatí a la universitat. Nascuda a Girona el 1952, és llicenciada i doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, on va obtenir el Premi extraordinari de doctorat, i serà la quarta llogatera del Palau Marc -seu del Departament de Cultura- en els últims dos anys, ja que l'han precedit en aquest temps Santi Vila, Lluís Puig i Laura Borràs.

Catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent, des de la seva creació el 2004, Vilallonga és també vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, on és membre numerari amb el número 255.

Mare de l'historiador i periodista Borja Vilallonga, és, també, experta en Mercè Rodoreda, amb una obra com Recrear Rodoreda a Romanyà, on descriu la relació de l'escriptora catalana amb Romanyà de la Selva, on va tenir la seva última casa, que va acabar pertanyent a la família Vilallonga fins al 2014.

Mariàngela Vilallonga va ser guardonada el 2009 a Roma amb el Premi Gianfranco Merli per impulsar visites guiades literàries en espais naturals; el 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2018 la medalla i placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

Ha coordinat el grup de treball Studia Humanitatis en el qual participen catorze investigadors d'Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, Bèlgica i Espanya, i va crear una biblioteca virtual accessible des del web de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona amb la biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins. Els propers mesos haurà de deixar de banda conferències i ponències en congressos de tot Europa sobre llengua i cultura llatines al món medieval i modern, o sobre literatura i paisatge, per centrar-se a desenvolupar polítiques relacionades amb el Pla d'Arxius o assistir a les reunions del Consell de la Mancomunitat Cultural.

Amb un estil totalment diferent de la seva predecessora, la nova consellera ha deixat avui clar que la seva experiència al llarg de més de quatre dècades a la universitat li ha ensenyat que "la constància i la voluntat mouen muntanyes" i que "fa més qui vol que qui pot".

Tampoc no ha amagat que a partir d'ara, en la seva nova responsabilitat l'anterior consellera Laura Borràs es convertirà en el seu "àngel de la guarda"

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit