El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat els dos primers recursos presentats contra l’Estat per les càrregues policials durant el referèndum unilateral de l’1 d’Octubre a Catalunya. La Cort europea amb seu a Estrasburg considera que les denúncies són «infundades» i no veu indicis de vulneracions dels drets fonamentals.
Respon així el tribunal als recursos que a l’agost de 2020, després d’esgotar la via judicial interna, dos veïns del Bages van presentar per denunciar a Espanya per vulnerar el seu dret a un judici just en considerar que s’havia fet una recerca «molt escassa» de les càrregues policials. Aquests ciutadans també van denunciar que s’havien vulnerat altres drets fonamentals com el dret de reunió, el de llibertat d’expressió i el dret a no ser sotmès a un tracte inhumà o denigrant.
Els denunciants, J.P.R i S.T.V, van ser dos de les 16 persones ferides lleus durant una càrrega de la Guàrdia Civil a l’escola Sant Miquel de Castellgalí, un poble d’uns 2.000 habitants pròxim a Manresa. Insatisfets amb l’arxivament del cas a Espanya, van ser els dos primers ciutadans que van recórrer a Estrasburg.
Sense indicis de vulneració
Segons va poder saber l’agència ACN, el passat 25 de maig, el TEDH va declarar inadmissibles aquests dos recursos perquè les queixes eren «infundades» i no veia indicis de vulneració de drets fonamentals. Una sala formada per un únic jutge ha estat la que ha estudiat el cas i ha conclòs que «a la vista de les proves aportades, no sembla que s’hagi produït una vulneració de drets i llibertats» de la Convenció Europea de Drets Humans, segons consta en la notificació del tribunal europeu.
La decisió és definitiva i no es pot recórrer. Tanmateix, això no impedeix a altres afectats per les càrregues policials del 1-O apel·lar també al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg quan acabi el procés judicial corresponent a Espanya. Desenes de policies i guàrdies civils romanen imputats acusats de fer un ús excessiu de la força en les càrregues per a impedir la votació del 1-O. Les seves causes es troben repartides en diversos jutjats de Catalunya.
Al juny el Tribunal Europeu de Drets Humans va encarar una nova ronda de recursos relacionats amb l’afer català tres anys després del referèndum de l’1 d’octubre. Després de rebutjar una primera tanda de recursos, entre ells la de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l’1-O, l’alt tribunal tenia, a banda de les queixes dels ciutadans, els casos d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull.
