L’excomissari José Manuel Villarejo està aprofitant per fer-se sentir en l’altaveu mediàtic que li permet la presència de mitjans a les portes de la seu de l’Audiència Nacional on està sent jutjat per espiar la competència o rivals dels seus clients. Si dimarts va respondre a la pregunta de per què gravava el CNI les seves reunions si eren per a favors personals o assumptes particulars, responsabilitzant l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán del 17-A, ahir va matisar les seves paraules en indicar que la intenció no seria provocar un atemptat, però va passar perquè «se li va anar de les mans» en morir el líder de la cèl·lula, l’imam del Ripoll, Abdelbaki Es Satty, en l’explosió del xalet d’Alcanar on preparaven els explosius. En arribar al tribunal on se’l jutja per tres de la trentena de peces obertes en contra en la causa on s’investiguen les clavegueres policials, Villarejo es va referir expressament a les seves paraules del dia anterior, que ja han portat l’independentisme català a demanar una comissió al Congrés: «El que he dit en relació amb allò de l’ensurt a Catalunya és que moltes vegades s’han provocat comandos ficticis per tranquil·litzar. I que probablement la intenció no fos provocar cap atemptat, però sí donar l’aparença del risc perquè Catalunya sentís la necessitat de la protecció de l’Estat».
Segons Villarejo, el problema va ser que al CNI «se li va anar de les mans quan l’imam va morir» a Alcanar i els membres de la cèl·lula que havia creat a Ripoll, als quals anomena «els petits, els jovenets, no van saber com reaccionar» i van provocar tropellaments de la Rambla i Cambrils. A continuació es va remetre a l’actual fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado -com si hagués estat la fiscal del cas, malgrat que en realitat va ser Ana Noé-, per utilitzar unes declaracions seves en què diu que va admetre que hi podria haver errors, perquè si no els atemptats no s’haurien comès. Ofès pel fet que els mitjans hagin reflectit que les seves paraules no estan corroborades amb proves, Villarejo va assegurar que estava tot a les seves agendes particulars, que són un dels documents que precisament la fiscalia utilitza per acusar-lo. L’excomissari va argumentar que no el deixen accedir-hi, perquè no pugui recordar què va passar. Villarejo va explicar que en aquests arxius consten les trobades amb el jutge que va instruir els atemptats, Fernando Andreu, i el llavors director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, José Luis Olivera, «així com amb tots els responsables i amb els serveis d’intel·ligència d’Aràbia Saudita». Es dóna la circumstància que Olivera també està imputat en el cas Tàndem i Villarejo el va proposar com a director adjunt operatiu. «Hem de pensar que la ciutadania no és menor d’edat, no podem utilitzar la llei de secrets per ocultar-ho tot», va afegir.
