La importància de la resolució explica l’assistència dels advocats de tots els processats pel procés que estan en rebel·lia El debat, centrat en quan es pot denegar una euroordre, tindrà conseqüències per a tots els fugits de la justícia espanyola
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va celebrar el passat dia 5 una vista per resoldre els dubtes que fa 13 mesos li va elevar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, amb l’objectiu de decidir si havia de tornar a instar el lliurament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de fugits del «procés» a través de noves euroordres.
La importància que tindrà el seu dictamen en el futur de les ordres de detenció i entrega europea es pot apreciar en la presència d’advocats que van participar a la sessió. Van prendre la paraula tots els lletrats dels fugits, inclosos els de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, encara que totes dues es troben a Suïssa, i per això la reclamació a través d’aquesta eina de cooperació policial i judicial europea no pot ser utilitzada. També hi van participar representants d’Espanya, Bèlgica i la Comissió Europea. També hi van participar representants d’Espanya, Bèlgica i la Comissió Europea, i van assistir-hi sense intervenir els de Polònia i Romania.
QUÈ HA DE DECIDIR EXACTAMENT EL TSJE?
Ha de decidir si un país de la Unió Europea pot denegar el lliurament d’un reclamat per un altre, perquè sospita que en aquest segon país es poden vulnerar els seus drets fonamentals. Entre altres motius, perquè considera que el tribunal que cursa l’euroordre no és el competent per investigar-lo i jutjar-lo. Això és el que va argumentar la justícia belga per rebutjar el lliurament a Espanya de l’exconseller d’Agricultura Lluís Puig.
QUÈ DIUEN LA FISCALIA I LA REPRESENTACIÓ ESPANYOLA?
El fiscal del Suprem Fidel Cadena va dedicar els seus 10 minuts de paraula a defensar que la decisió per la qual, malgrat el que digui Bèlgica, el Suprem és competent per investigar els líders del procés es basa en la llei orgànica del poder judicial, la d’enjudiciament criminal i el mateix Estatut, que confereix a l’alt tribunal el fur davant del qual responen els diputats del Parlament per delictes comesos fora de Catalunya.
Va negar cap arbitrarietat en la reclamació dels fugits i, per tant, de vulneració dels seus drets fonamentals, com va recordar que hi havia el Tribunal Constitucional en rebutjar els recursos d’empara dels condemnats. La representant d’Espanya va sostenir que, si el criteri belga segueix l’euroordre, es convertiria en «inoperant».
QUÈ DIUEN LES DEFENSES I LA REPRESENTACIÓ BELGA?
Les defenses, en què Gonzalo Boye, advocat de Puig, Toni Comín i Puigdemont, va acaparar el pes de les intervencions, van sostenir que el Suprem actua amb arbitrarietat, perquè el segon nivell de responsabilitat en el «procés» està sent investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és el que consideren que s’havia d’ocupar de tothom. La defensa belga defensa respecte a Puig que es va basar en el grup de treball de l’ONU sobre detencions arbitràries que va al·legar l’existència de vulneracions de drets en el procediment.
La representació belga es va emparar en la separació de poders per no defensar la posició del seu magistrat contrari al lliurament. A preguntes del magistrat que serà ponent de la sentència, Lars Bay Larsen, Bèlgica va admetre la possibilitat d’un canvi de criteri amb la jurisprudència que s’estableixi.
El president del tribunal, Koen Lenaerts, va posar especial èmfasi en les preguntes a les defenses en les resolucions del Constitucional que neguen vulneracions.
QUÈ DIU LA COMISSIÓ EUROPEA?
El representant de Brussel·les a la vista, l’espanyol Julio Baquero Cruz, va al·legar que la jurisprudència del tribunal només admetia rebutjar una euroordre si al país que reclama a la persona hi ha una fallada sistèmica, excepte, excepcions, com una malaltia. Les seves paraules van portar la magistrada Lucía Serena Rossi a rebatre’l amb l’argument de si això significava que calia deixar desemparades els problemes puntuals. Baquero va advocar llavors a plantejar-les en dues etapes.
QUAN ES CONEXERÀ LA SENTÈNCIA?
L’advocat general Jean Richard de la Tour va anunciar que formularà les seves conclusions, que solen marcar el sentit de la sentència final del TSJE, el pròxim 14 de juliol. Fonts jurídiques assenyalen que la sentència se sol conèixer un mes després.
