Sánchez defensa les «decisions arriscades» per «treure dels jutjats» el conflicte català

A la filosofia de resistència de Pedro Sánchez la paraula «risc» ha acabat sent gairebé una rutina. Amb l’esprint de la desjudicialització que negocia amb el president Pere Aragonès i la reforma del Codi Penal encara fumejant, el president del Govern central es va plantar a Barcelona acompanyat per tota la cúpula del PSC per defensar que assumeix totes les conseqüències que pugui tenir «treure dels jutjats» el conflicte català. De fet, sota el seu punt de vista, no hi ha alternativa si es vol evitar que es repeteixi la convulsió de fa cinc anys. Sense esmentar-la directament, entre cella i cella té el darrer episodi de la negociació amb els independentistes: la modificació de la malversació. La contraproposta que presentaran el PSOE i Podem a ERC és una nova accepció del delicte, la de «desviament pressupostari irregular» de diners públics a un objectiu diferent del que estiguessin destinats, un tipus amb un càstig de fins a quatre anys de presó i sis d’inhabilitació en què consideren que podria encaixar l’organització de l’1-O. Aquesta modificació suposaria, a la pràctica, una rebaixa de la pena per als encausats del procés.

Sánchez ha preparat el terreny per a un acord que pot arribar en les properes hores, quan s’acabi la interlocució amb ERC i demà es votin les esmenes en comissió. «És una decisió política de primer nivell rescatar Catalunya de la crispació per tornar-la a la convivència i la concòrdia», va insistir el president en un Palau de Congressos que va superar el seu aforament amb 2.500 assistents. «Val la pena, no vull que torneu a viure dies tan nefastos i tan tristos», va postil·lar davant un auditori en què va presumir que, amb la seva estratègia de desinflamació del conflicte, el context polític català és molt diferent del que hi havia amb Mariano Rajoy a la Moncloa. Per més que la dreta s’indigni i que parli fins i tot de «cop d’estat», el PSC va guanyar les eleccions catalanes i, segons ell, podria fer-ho també a Barcelona.

«No hi ha cap altre camí»

Amb aquest mateix camí, i sabent que ERC pot tornar a ser determinant, Sánchez vol revalidar la Moncloa. «No hi ha cap altre camí», va deixar caure, tot i que «els addictes a la confrontació» propugnen just el contrari. Així es va referir a PP, Vox i Ciutadans, que se li han llançat a la jugular amb la reforma penal en marxa també per desbloquejar la renovació de la cúpula judicial. Però Sánchez va ser un frontó davant d’aquestes crítiques. Davant la petició d’eleccions anticipades per part del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va replicar que primer hauria de pair la derrota dels darrers comicis.

En la tasca d’atiar la dreta ha comptat amb el líder del PSC, Salvador Illa, en què Sánchez veu un puntal per garantir-se a Catalunya un suport que pot ser crucial per tornar a guanyar el 2023. «Les lliçons de constitucionalisme i de patriotisme les donarem nosaltres», va etzibar el líder dels socialistes catalans davant el bloqueig judicial i les amenaces de portar la reforma penal al TC.

Tot i això, els socialistes afilen bé el seu argumentari per defensar que no quedarà despenalitzada «cap forma de malversació» i que s’endurirà la persecució de la corrupció. Que no hi hauria una despenalització dels fets que van passar a Catalunya la tardor del 2017 ha estat una premissa que els socialistes han destacat des que es va obrir el meló de la reforma del Codi Penal amb la supressió de la sedició com a principal emblema. La Moncloa busca un equilibri: d’una banda, no vol ser acusada de donar barra lliure a l’independentisme –com assenyala la dreta que està fent– si en un futur es tornés a repetir la via unilateral; de l’altra, de cara al nou cicle electoral, li interessa no tornar a tensionar la relació amb Catalunya i que si arriben noves condemnes el 2023 per als impulsors de l’1-O amb causes pendents no siguin prou severes per tornar a un escenari de dirigents entrant a la presó.