26 de abril de 2009
26.04.2009

Les Fires i festes de Figueres celebren cinc-cents noranta anys

26.04.2009 | 02:00
Les Fires i festes de Figueres celebren cinc-cents noranta anys

Han començat les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, que són la seva festa major, i que es van instituir ara fa cinc-cents noranta anys. Era en temps del rei Alfons el Magnànim. Fou el 28 de setembre del 1419 quan el rei va signar un document pel qual la vila prendria un notable creixement i en el qual es diu que "davant la humil súplica feta a Nos pels vostres cònsols i prohoms de la universitat de dita vila de Figueres, concedim als vostres cònsols, prohoms de la universitat i particulars i futurs que, ultra les fires que se celebren... se celebri el retorn, perpètuament, en aquesta vila, i comenci vuit dies abans de la festa de la Santa Creu en el mes de maig, la qual festa se celebra el tercer dia del dit mes de maig i duri fins a la dita festa inclosa". En aquest es deia que la gent seria protegida i emparada, tant en venir com en marxar, i que no podien ser empresonats, impedits, penyorats, marcats pel qualsevol culpa, a excepció dels traïdors, bandolers i lladres.
Així va néixer la festa de Figueres, que aleshores era un poble, que el 1267 havia estat beneficiada amb la Carta Pobla, que fou un fet transcendental per a la seva història i la primera anella d'una sèrie d'esdeveniments que la portaren a la capitalitat de la comarca. La població estava envoltada per una muralla reforçada amb torres i que limitava amb els avui carrers Monturiol, Ampla, Muralla, Canigó, pujada del Castell i la part sud de la Rambla.
Com eren aquelles fires? No hi ha constància de la seva activitat però la gent dels pobles de l'entorn venien de bon matí amb pesades carretes passant pels camins que menaven a la vila i buscant els corriols protegits per la tramuntana, travessant rius i còrrecs sense ponts.
El mercat es feia a la plaça de l'Ajuntament però ja s'havia estès als carrers dels voltants: Girona, Fusteria (avui Besalú), Milleroques (avui Joan Maragall), Lloses (avui Portella) i Sant Pere. Els carros els deixaven al costat de la ribera, a la que avui és la Rambla. Una de les mercaderies especials que aquí compraven, a part dels alimentaris, eren les màrfegues i flaçades, roba feta, esclops i espardenyes. En pondre's el sol la vila tornada a quedar solitària. Es tancaven els portals dels carrers de Girona, Peralada, la Jonquera i Ampla. Figueres, aleshores, tenia prop de 500 habitants.
D'on venia el nom de Santa Creu? Alguns historiadors apunten al fet de pertànyer a l'àrea espiritual de Sant Pere de Rodes, que celebrava la festa d'any sant quan el dia 3 de maig s'esqueia en un divendres. En aquell temps el monestir tenia una notable influència a tota la seva àrea.
Durant tota l'edat mitjana i fins i tot en els inicis de la moderna només es pot parlar de fires mercantils i no de festes. Van tenir un pausat desenvolupament, encara que la vila de Figueres s'anava imposant sobre la comarca i superaria a poc a poc a la de Castelló d'Empúries, que s'havia mantingut com la més important de la comarca. Una de les novetats importants havia estat el Tractat dels Pirineus, entre França i Espanya el 1695. La devoció a la Santa Creu va créixer i es troba la construcció d'un retaule dedicat a la Santa Creu i a Santa Magdalena situat a la capella sota l'orgue de l'església parroquial de Sant Pere de Figueres. Poc després, el 1753, es va posar la primera pedra al castell de Figueres, que representaria el seu gran creixement urbà. Les dades d'aquells primers temps del segle XVIII: Figueres tenia 1.872 habitants i a les darreries del segle, en acabar les obres del castell, ja n'eren 4.600. El mercat de Santa Creu creix i, a part del seu caràcter mercantil, va començar a tenir un ambient festiu. El mercat de bestiar ja s'havia tret dels voltants de la Rambla i s'havia allargat per la pujada del Castell, fins a la Torre Gorgot, ara Museu Dalí.
En aquell temps la gent venia al mercat, però també a altres afers. Hi havia els balls públics, com el contrapàs que es ballava a la plaça de l'Ajuntament, agafats de les mans i fent una cadena, i el Joc de la Pilota, a mitjans del segle XIX, que ràpidament es va implantar a la població. Era un joc que el gaudia la confraria dels Gloriosos Sants Anthim i Climent, que eren els patrons dels fills de la vila de Figueres. Es practicava a la muralla de la vila, als carrers de Peralada i Ampla, un carrer que per això durant molt anys es va dir "carrer del Joc de la Pilota". Consistia a tirar amb la mà una pilota contra el mur de la muralla, un joc que posteriorment es va traslladar al carrer de Castelló, al mur del pati que hi havia de l'hospital de Caritat, que era en aquell indret. La junta de l'hospital explotava aquest dret que era molt practicat per la gent que venia de fora.
Però un altre fet transcendental fou la construcció del Teatre Municipal, un edifici que avui perdura com a Museu Dalí i que havia substituït l'anterior, en mal estat, que hi havia a la mateixa plaça. El nou fou inaugurat el mes de setembre del 1814 i va ser un gran esdeveniment, ja que era l'únic que hi havia en tota la comarca. Les sessions dels dies de fires omplien totes les seves butaques. La població creixia. Figueres havia arribat, el 1860, als deu mil habitants. Mentrestant, es va procedir a la regulació dels mercats, ja que les fires eren ja la gran festa de la població. L'Ajuntament hagué d'aprovar una normativa que imposava una multa a tots els establiments que no tinguessin neta la vorera, es va imposar un impost per cada cap d'animal sacrificat a la vila, les robavellaires que ja no cabien en el lloc del mercat es van situar a la futura Rambla, els grans, a la plaça Major, les hortalanes, davant la casa de la Vila, els porcs i animals de llana, a la pujada del Castell, botes i esclops, al carrer de Besalú, fideus, al carrer de Girona, etc.
Així arribem al dia 2 de maig del 1820, quan en fer-se festiu amb caràcter estatal, aquest dia, es van ampliar les fires al següent dia 3. Havia començat l'allargament de les fires. Després vindria el cobriment de la riera i la formació de la Rambla, els cines, la construcció de la plaça de braus, l'allargament de les fires al carrer de Monturiol, la sardana i tota una sèrie de novetats, fins a les actuals fires.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook