Totes les informacions meteorològiques del cap de setmana preveien nevades a cotes baixes, però qui es podia imaginar que nevaria amb tanta intensitat en una ciutat com Girona, on la neu cau cada 20 anys (1962, 1985 i 86, 2010) i quan ho fa és al desembre o al gener? Mai en el mes de març. Ningú no s'ho va creure. Començant pel Govern de la Generalitat.

Ningú no s'ho va creure, començant pels responsables del Procicat (Pla de Protecció Civil de Catalunya). Durant el cap de setmana, el Servei Meteorològic de Catalunya va alertar diligentment del risc de nevades a cotes baixes. Dissabte, s'advertia d'una onada d'aire fred per al diumenge. "La cota de neu estarà al voltant dels 600 metres al migdia i baixarà fins als 200 al final de la jornada, alhora que la precipitació s'estendrà a altres punts de l'interior durant la nit", resava el comunicat, que diumenge afinava més: "Aquesta situació meteorològica, a part d'una notable baixada de temperatura arreu, donarà lloc a una nevada a cotes baixes que afectarà bona part del territori (...) Dilluns la nevada s'estrendrà i podrà afectar qualsevol punt del país, i la cota de neu arribarà a baixar fins a nivell del mar, sobretot a la meitat sud de Catalunya i a l'extrem nord-est". Tot i això, els alcaldes de la Costa Brava van rebre diumenge un missatge de mòbil d'"Alerta Procicat per l'estat de la mar, dilluns a les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona. Puntualment onades de set metres". Ni una paraula de neu. Pel que fa als alcaldes de municipis d'interior consultats per aquest diari, asseguren que no van rebre cap alerta.

Així doncs, les previsions deien que l'alerta més forta era a partir de diumenge. Tampoc s'ho va creure el conseller d'Interior, Joan Saura. Quan encara havia de tornar del viatge a Mallorca, on havia assistit a una reunió d'autonomies amb nous estatuts, moltes carreteres ja estaven impracticables i hi havia zones de Girona, com ara Montjuïc i Montilivi, on ja no es podia accedir. Personal destacat de l'àrea d'Emergències del Departament d'Interior, com ara el cap de la regió gironina, Enric Cano, van quedar embarrancats a les carreteres a causa del mal temps. Cano havia assistit al matí, juntament amb altres caps de Bombers de la Generalitat, a la compareixença al Parlament de la directora general de Prevenció i Extinció d'Incendis, Olga Lanau. Havia de declarar sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan i els comanaments li van voler prestar suport. El cap de Bombers de Girona i alguns dels seus subalterns van acabar passant la nit a la N-II a l'alçada de Caldes de Malavella. Amb el cotxe aturat per la melé, ajudant a retirar vehicles i, fins i tot, quan es podia, portant gent fins a casa seva. "Vaig estar tranquil perquè havia nomenat un responsable en funcions i sabia que el meu lloc estava cobert", va assegurar ahir Cano. Quan sortien de Barcelona, "cap a la una o les dues de la tarda", sabien que hi havia problemes, però no de quina magnitud.

La gran nevada no se la creia ningú fins que no va ser a sobre. Tot i les previsions, no s'havia pres cap mesura. Dilluns al matí el país va funcionar amb normalitat: ni es van suspendre classes, ni es va tirar sal als carrers i les carreteres, ni es va suggerir que no es fessin desplaçaments, només que es tingués precaució. Després va passar que al migdia els col·legis van tancar, i que moltes empreses van deixar marxar els treballadors. En aquell moment la nevada començava a assolir la màxima intensitat i es va produir el gran bloqueig. Tots els serveis van quedar desbordats i la fallida de les comunicacions encara va fer més difícil improvisar una coordinació d'efectius que ja hagués estat difícil d'haver-la previst. Efectius de la Creu Roja van veure com una patrulla dels Mossos d'Esquadra escridassava els conductors de tres llevaneus que estaven aturats al peatge de l'Ap-7 proper a la Jonquera perquè, segons deien, "no tenien ordres d'avançar".

Els que sí que es van creure la nevada, perquè els ciutadans recorrien a ells demanant socors -Policies Locals i Mossos d'Esquadra- s'havien d'enfrontar a la més crítica de les situacions: la incomunicació. Dilluns a la tarda, després d'uns moments en què els van fallar els senyals de telèfon, els Mossos d'Esquadra de Girona van recórrer al generador. Dimarts a la tarda la màquina va dir prou i la comissaria es va quedar en la foscor telemàtica. Moltes Policies Locals van veure també com no podien atendre trucades d'emergència perquè, simplement, no els funcionaven els telèfons. Tampoc podien rebre cap altra mena de missatges: els municipis veïns es van assabentar gairebé de casualitat que el President de la Generalitat, José Montilla, visitava Sant Feliu de Guíxols dimarts a la tarda. Els equipaments públics que funcionaven amb grups electrògen patien també pel suministre de gasoil, que dimarts estava condicionat encara per l'accessibilitat de les carreteres. Cal dir que els que sí es van creure la nevada van ser els centenars de voluntaris que, el mateix dilluns a la tarda i sota condicions meteorològiques pràcticament extremes, van deixar les seves cases per col·laborar amb equips de protecció civil, Creu Roja o tantes altres entitats que, dins les seves possibilitats, van ajudar els afectats no tan sols per la nevada, sinó per la manca de previsió de les autoritats.