15 de abril de 2010
15.04.2010
Diari de Girona
Les Planes

Les creus tornen al seu lloc 74 anys després

Una iniciativa privada permet la recuperació d'un horatori destruït el 1936 a la serra de Cogolls a les Planes

15.04.2010 | 02:00
Les creus tornen al seu lloc 74 anys després

La voluntat de tornar al paisatge un element de la vida dels seus avantpassats va ser el motiu perquè Josep Pagès impulsés la recuperació d'un antic oratori a la cresta del puig de Tres Creus, a la serra de Cogolls, al punt que marca el límit entre els termes de les Planes i de Sant Aniol de Finestres. El puig de Tres Creus fins ara era un topònim com molts altres amb un origen inconcret. Des del passat 10 d'abril, tres creus de ferro donen constància de l'origen de la denominació. El nom era l'únic testimoni d'un antic oratori format per tres creus de pedra d'origen remot i inconcret. L'oratori va ser ensorrat en el decurs de la revolució àcrata i iconoclasta de l'estiu del 1936. Tanta va ser la destrucció d'aquell moment, que en no haver-hi cap imatge ni document escrit, el record de la presència de l'oratori es va difuminar en la memòria col·lectiva.
Això no obstant, Antoni Pagès de 92 anys, encara, recorda que en època de sequera la gent de les Planes s'enfilava en processó per un camí difícil i llarg. La comitiva passava per davant de la masia de Plabuscàs, on vivia. El nen observava com la gent es dirigia a l'oratori de les Tres Creus per demanar la pluja benefactora al cel. En els dies clars veia com els caminants s'aturaven a resar unes oracions sota els símbols de la debilitat humana. La seva ment gravava les tres creus retallades sobre el blau de l'horitzó per recordar les que un dia llunyà es van alçar a la muntanya del Gólgota. També té en la memòria el dia en què les va trobar ensorrades. Així, va convertir-se en l'únic resguard de l'existència d'aquell consol de caminants i receptor de peticions de benaurança.
L'Antoni va transmetre el record al seu fill Josep Pagès de 67 anys, el qual va prendre el propòsit de tornar les creus al seu lloc.
Des de la veu del pare, Josep Pagès va prendre les dimensions de les creus desaparegudes. Va encarregar 1 creu de 2 metres d'alçada i del voltant d'un metre al ferrer de les Planes. Les va fer construir sense adorns i amb una capa de galvanitzat perquè perdurin en el temps. Segons ha explicat, la intenció primària era de fer-les d'acer inoxidable però no li va ser possible.

Memòria col·lectiva
Un cop fetes, Pagès va donar la informació a l'Ajuntament. El consistori va programar una excursió. a la pàgina web municipal. L'anunci va despertar la memòria col·lectiva. Així, la gent vella de les Planes va recordar una tradició de segles, per la qual cada 2 de maig el poble enter pujava en processó a l'oratori de les 3 creus. La finalitat de la peregrinació era la de demanar el suport diví contra les males estrugances.
A les 8 del matí del passat 10 d'abril, unes 30 persones es van concentrar a l'aparcament del molí dels Murris, al costat del camí de Cogolls. Així un seguici format per homes, dones i nens va tornar a fer un camí amb el mateix objectiu dels romeus de 70 anys enrere. Van caminar tres quilòmetres fins a la masia de Pladebuscàs, on abans havia arribat Josep Pagès. L'impulsor havia traslladat fins a la masia les creus i el material necessari per la seva col·locació.
Els romeus es van repartir les creus. La més grossa i de 60 quilograms la van dur entre els dos membres més joves i forts del grup. Els altres es van repartir les dues creus petites, les garrafes d'aigua, el ciment, la sorra, les fustes i un trepant de bateria. Durant mitja hora van pujar el material per una ruta pedregosa i dreta.
Un cop dalt el primer que van fer va ser repondre les forces: van esmorzar. Es va tractar d'un àpat en què tothom va menjar el que duia a sobre i el que es va compartir.
Després va començar la col·locació de les 3 creus. Les van posar en un lloc desviat uns metres del punt on hi havia hagut les creus de pedra. Ho van fer perquè la construcció fos més sòlida. A partir del record, van deixar la creu més gran en una posició que mira el nucli de les Planes i la cinglera del Far i al santuari de la mare de Déu de la Salut. Es tracta d'una primitiva ubicació que a través de línies geomètriques entre els espais de culte vol conduir les energies tel·lúriques. És a dir, les forces que determinen els fenòmens naturals. Pel que fa a les altres 2, una mira en direcció a Cogolls, l'altra en direcció a Amer. L'indret per la part est abasta el pla del Gironès fins que l'horitzó es perd en una línia difusa que endevina el mar. Per la part oest abasta la vall d'Hostoles, la cinglera del Far i el Cabreres. El nord forma una progressió de muntanyes grises que s'acaben en el blanc del Canigó. Al sud una immensitat verda descobreix la Selva.

Les creus al seu lloc Uns 30 veïns van dur les creus al cim del PuigLluís Collel assegura les creus a la base de ciment La creu principal domina el poble de les Planes d'Hostoles i la cinglera del Far.
Membres del Grup Excursionista de les Planes i altres veïns després d'haver posat les creus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook