Sis anys i nou mesos de presó és el càstig que ha imposat la secció tercera de l'Audiència de Girona a Carles Is López, el reputat creador de tapissos que és conegut amb el sobrenom artístic de Delclaux i a qui les seves filles bessones van denunciar per haver abusat sexualment d'elles durant anys. El tribunal ha considerat provat que el pare va violar repetidament una de les nenes però no troba motius sòlids per condemnar-lo també per abusar de l'altra bessona. Tot i la condemna Carles Is es beneficia de la circumstància que els fets van trigar més de dotze anys a sortir a la llum ja que, agafant-se a la jurisprudència del Tribunal Suprem, l'Audiència valora el retard com a circumstància atenuant i rebaixa a la meitat la pena que correspondria a l'home per violar una filla.
De la sentència de l'Audiència es desprèn que Delclaux va començar a abusar de la seva filla quan aquesta tenia tot just set anys. La cosa va començar amb tocaments i moxaines elevades de to però va anar pujant d'intensitat fins que les violacions -tant vaginals com anals- van esdevenir una rutina. Per satisfer els seus impulsos libidinosos l'home aprofitava les estones que es quedava sol amb la mainada, primer perquè la dona treballava de nits i més endavant perquè es van separar i es repartien la custòdia. A banda de violar la nena, l'amençava de mort per si explicava algun detall de les seves trobades.
Els abusos es van allargar fins que la nena va arribar a l'adolescència i va començar a menstruar. Llavors, per por de deixar-la embarassada, l'home hauria cessat l'assetjament. Durant el judici la noia va explicar que podia recordar que l'última vegada que la va violar va ser quan ella tenia 14 anys perquè s'ho havia anotat en el seu diari.
Comportament asexual
L'Audiència considera determinant el dictamen dels metges que van examinar la noia ja que, malgrat explorar-la anys després de les violacions, seguia manifestant signes compatibles amb haver patit abusos. Així les coses, tenia dificultats -mentals i físiques- per mantenir relacions sexuals a causa del trauma que havia patit de menuda. Per contra, la sentència no considera provat que l'acusat sotmetés també l'altra seva filla. Malgrat que apunta que "una simple deducció lògica podria portar a considerar irracional el fet que, tenint dues filles bessones, l'acusat limités els seus reprovables actes a una d'elles" el tribunal raona que no pot condemnar per simples suposicions. Les al·lucinacions que patia aquesta filla a causa d'estar afectada per un trastorn paranoide ha restat credibilitat al seu relat d'abusos.
