Montilla l'ha proposat perquè repeteixi com a cap de llista del PSC al Parlament per Girona. Il·lusionat, de nou?
Estic content que el president i primer secretari del partit m'hagi dit: "Vull que m'acompanyi encapçalant la llista de Girona". Tot i que fa molt de temps que sóc en la política em fa molta il·lusió perquè m'agrada molt. M'hi sento a gust. Em sembla que faig coses positives i que es noten, i m'hi segueixo comprometent.
Aquesta és l'última vegada que contempla presentar-se com a cap de llista?
No diré mai que és l'última. El dia que ho vulgui fer ho faré perquè després te'n pot penedir i t'has de desdir del que has dit.
S'ha renovat tot el comitè electoral; no era també el moment de renovar el candidat?
El primer secretari ha cregut que no. És evident que fa molt de temps que hi sóc. Però crec que entrem en una nova etapa i és evident que puc tenir un altre paper, però que la feina feta al Parlament i al govern ha deixat un rastre beneficiós a Girona.
Li agradaria tornar a Girona?
El dia que torni, m'agradarà tornar a l'arxiu, a la universitat, a la càtedra, anar a peu de casa meva fins al meu lloc de feina, però sense cap rellevància política.
Per tant, descarta tornar com a alcalde?
Sí.
Qui l'acompanyarà a la candidatura?
Fins a la primera setmana de setembre no ho sabrem.
Té algun nom?
Triaran les agrupacions, que repetiran noms de persones que són diputats i diputades.
Li proposo noms per a número dos: Marina Geli, Iolanda Pineda, Pia Bosch...
No ho sé, no n'hem parlat
Com serà aquesta llista? Defineixi-la.
Serà una llista paritària amb noms rellevants del partit i de la societat gironina i amb càrrecs públics com el món local. Una llista que competeixi electoralment amb molt de crèdit.
Després d'un final de legislatura marcat pels impulsos independentistes, es plantegen aquests comicis com els més complicats des de l'última legislatura de Pujol?
No. Per a nosaltres el debat monogràfic sobre la sentència de l'Estatut ha estat molt clarificador. Nosaltres estem en contra de la sen?tència, volem tot l'Estatut. Creiem en ell i en el model federal. Creiem que hem de fer política catalanista en relació a Espanya. Defensarem una doctrina catalanista que ho és tant o més que moltes independentistes. Els sobiranistes d'avui haurien de definir quin país volen, per fer què i amb quins instruments.
La relació entre Montilla i Zapatero permetrà recuperar el camí perdut?
Crec que el PSOE que va votar l'Estatut s'ha de comprometre amb aquelles propostes que vinguin de Catalunya i que reforcin el catalanisme social.
A partir d'ara quin és el camí a seguir després de la sentència?
Primer n'hi ha un de molt de clar i que ja està fent el govern de Catalunya, que és el desplegament de l'Estatut. Per exemple, la Llei de Vegueries té una càrrega estatuària de primeríssim nivell. Per tant, la gran patacada del Tribunal Constitucio?nal, que no va entendre que el pacte estatutari era herència del model de transició que havíem fet, s'ho ha carregat. Ha dinamitat 30 anys de la política espanyola i ha convertit el vell problema catalán en el problema d'Espanya. Espanya té un problema. En aquest sentit estem pitjor ara que abans de la sentència. Pitjor Catalunya i pitjor Espanya. El causant de la inestabilitat política és el PP, que va ser qui va presentar el recurs. Són els reponsables d'haver atacat el moll de l'os del pacte. Ara es volen fer abanderats de la constitució quan ni els seus antecessors, Aliança Popular, van votar-la.
Tornaria a reeditar el Tripartit?
Depèn de moltes coses. La política d'aliança de l'endemà de les eleccions depèn dels resultats electorals. Ja en parlarem, però és evident que hem fet un recorregut comú del que ningú renega però també és evident que a alguns dels nostres socis, pel nostre projecte polític i social, els resulta incòmode.
Creu en la sociovergència?
No, perquè som els dos principals partits en confrontació. És pràcticament impossible.
Quin paper jugaran les noves formacions com les de Laporta o Carretero?
Sacsejaran el món del sobiranisme però seran residuals.
I per últim, creu que és perillós barrejar toros i política al Parlament?
Els representants dels partits que van votar més clarament la prohibició van tenir molta cura en considerar-ho de protecció dels animals. Qui ho ha barrejat ha estat la dreta i ultradreta espanyola. Han dit que això era un pas més cap al sobiranisme.
