Els pactes després del 22 de maig podrien tornar a ser la clau perquè el PSC o CiU, els dos partits majoritaris, aconsegueixin l'alcaldia de Blanes, ja que es preveu molt complicat que cap de les dues formacions pugui treure majoria absoluta. Tenint en compte, a més, el gran nombre de candidatures que es presenten aquesta vegada (nou) i que podrien fragmentar encara més el vot dels ciutadans. Les negociacions per aquests pactes, però, tampoc es preveuen fàcils.

En les passades eleccions municipals, els socialistes, amb Josep Marigó al capdavant, van ser la formació més votada obtenint 8 regidors, però el cap de llista del PSC -com ja havia anunciat- no va voler pactar amb Joan Puig (ERC), després d'haver-lo fet fora del govern mesos abans. Tampoc ho va fer amb la resta de partits amb representació a l'Ajuntament, de manera que va preferir quedar-se a l'oposició. Per la seva part, l'alcaldable convergent, Josep Trias, sí que va aconseguir els suports necessaris per formar govern, unint-se amb el PP, el PDB -que va irrompre al consistori amb dos regidors- i amb els vots d'ERC, però des de fora de l'executiu.

Les tensions dins del grovern entre alguns dels regidors de CiU i el portaveu del PDB, Anselm Ramos, va acabar provocant el trencament de l'executiu a pocs mesos de les eleccions, deixant-lo en minoria fins a final de mandat. El trencament, però, també es va produir dins del mateix PDB. El partit va passar a l'oposició amb Ramos de regidor i l'altre edil, Fernando Gómez, es va quedar al govern com a regidor no adscrit, després d'abandonar la formació.

En definitiva, totes les possibilitats tornen a estar sobre la taula, malgrat que alguns dels partits ja han anunciat amb quins companys de viatge no caminaran junts. És el cas del cap de llista d'ICV-EUiA, Joan Salmeron, que afirma que "amb la dreta" no pactarà, ja sigui CiU, PP o PDB. Per la seva part, l'alcaldable del PDB, Anselm Ramos, ja ha anunciat que no formarà govern ni amb els socialistes ni ecosocialistes.

La candidata de Junts per Blanes (ERC i Reagrupament), Conxita Boldú, no va voler afirmar ni descartar cap pacte fins conèixer els resultats, ja que és una qüestió de la militància, malgrat que vol tornar a ser decisiva i reconeix que seria molt difícil estar en un govern amb el PP i Ciutadans. I el cap de llista dels populars, Salvador Tordera, marca el compliment del seu programa com la clau de qualsevol pacte estable, tot i que estarà diposat a parlar amb tothom.

Trias (CiU) i Marigó (PSC) no es tanquen portes directament, però tots dos aposten per aconseguir un govern fort i sòlid. Les majories absolutes, però, seran molt difícils, ja que haurien de pujar tres o quatre regidors, i la sociovergència, que seria una altra possibilitat, també estaria complicada per la gran rivalitat entre els dos grups. Tot i que amb política mai es pot assegurar res amb fermesa, sembla complicat que a Blanes es produeixi un gran pacte entre els dos grans. De fet, malgrat que no ho descarten categòricament, els dos caps de llista assegureun que ho veurien "molt díficil" i "lluny".

Finalment, els nous partits que volen aconseguir entrar al consistori: CUP, Solidaritat Catalana i Ciutadans, podrien fragmentar encara més la representació de formacions a l'Ajuntament o, fins i tot, restar vots a d'altres grups del poble i que tots dos acabessin no entrant. Pel que fa a pactes, la CUP, amb Joan Rota al capdavant, es mostra contrària als models dels dos partits grans i, per tant, d'entrada descarta poder fer alcaldes a Trias o Marigó. De fet, es marca com a objectiu entrar a l'Ajuntament per poder ser "la veu de les entitats del poble". I per la seva part, el cap de llista de SI, Josep Subirós, es mostra optimista i aposta per un gran pacte per la independència amb JpB i CUP. En el cas dels dos grans, assegura que no farà "alcalde a cap formació amb les arrels a Madrid".

Sembla, doncs, que un nou tripartit (PSC, ICV-EUiA i ERC), com ja va passar al 2003, però sense Joan Puig, podria retornar Marigó a l'alcadia. Per altra banda, Trias podria rebre el suport de les altres formacions, tot i que els equilibris entre els socis serà el més difícil d'aconseguir. Tot estarà condicionat, també, als resultats de les noves formacions, que podrien desequilibrar els pactes. El 22 se sortirà de dubtes.