m'he retrobat, un any més, amb els meus amics francesos. Amb l'arquitecte de París, Francis Focaud i la seva dona i també amb en Roger Nonell i la seva esposa Marisse, fills de la Catalunya Nord i veïns de Tolosa de Llenguadoc. Totes dues parelles estiuegen o passen temporades a Blanes fa més de quaranta anys. Per això, són i han estat testimonis privilegiats de l'evolució que ha seguit la nostra vila durant aquest darrer mig segle.
El pont de Santa Maria, tot compartint, primer un cafè amb els Focaud i, després, una ?passejada amb els Nonell, em comentaven positivament l'evolució que han experimentat la badia i el port amb les obres d'ampliació. En canvi, totes dues parelles, com si s'haguessin posat d'acord (entre ells no es coneixen) es queixaven, amb vehemència, de la retallada lumínica que s'ha infligit al Passeig de Mar durant aquest estiu. Els uns van emprar l'adjectiu "tètric". Els parisencs, sempre més incisius, van etiquetar, directament, de "sinistre" l'ambient que crea l'esmentada reducció. Com he dit, tant els Focaud com els Nonell porten gairebé cinquanta anys de fidelitat turística a Blanes. Malgrat que el poble que han anat trobant aquests darrers anys és ben diferent del que els va enamorar a finals dels seixanta, si tenen salut, tornaran l'any que ve. Ells i la seva família, que, en el cas del Focaud, aplega fins a disset membres durant el mes d'agost. El que ja no tinc tan clar és que a turistes de nova fornada, el trist (aquí l'adjectiu és meu) aspecte que ofereix el Passeig de Mar, fins i tot els caps de setmana, els resulti massa engrescador.
Vivim temps difícils, de dèficits i endeutaments enormes. Sacrificis i retallades, aplicades amb rigor i coratge, semblen inevitables. D'acord. Però, els pobles turístics, ni que sigui els dies punta de l'estiu, haurien de tenir cura de la seva imatge. La badia i el Passeig de Mar són dos dels reclams nocturns més emblemàtics que tenim. Per això, no sé si l'estalvi aconseguit justifica deixar-los, gairebé, a les fosques. A alguns pobles veïns pagarien per atraure i fidelitzar visitants (amics) com els Focaud i els Nonell. Aquí, a vegades, sembla que anem sobrats.
