a publicació de les partides que l'Estat espanyol té previst destinar aquest any a les carreteres gironines amb els Pressupostos Generals del 2012 va tornar a encendre la metxa reivindicativa dels sectors polítics, econòmics, socials i empresarials al voltant de la demanda històrica d'un dels eixos de comunicació centrals de la província de Girona, la N-II. La minsa aportació econòmica de l'Estat a aquesta carretera, aturada i empantanegada des de fa més de dos anys en la majoria dels seus trams, va ser el tret de sortida d'una nova campanya de protestes que ha tingut el seu darrer capítol en el compromís de fomentar un pacte unitari, tant en l'aspe polític com social, per reclamar que es reprenguin la totalitat de les obres. Rere aquesta cortina de defensa d'una necessitat "històrica", però, espera impacient la resta del territori, amb algunes demandes de millora a les seves carreteres que fa 20 anys o més que estan encallades. És el cas, per exemple, de la denominada carretera de la Vergonya (Amer-Salt), l'anella de les Gavarres o la variant d'Olot, entre d'altres. Són reclamacions que no tenen la força d'unes xifres de trànsit que multipliquen les d'altres autovies de l'Estat, ni l'elevadíssim nombre d'accidents mortals de trànsit que ha de lamentar la N-II; però al cap i a la fi són compromisos que l'administració ha adquirit amb el territori i que no s'estan complint.
Els reiterats anuncis de la Generalitat, ja sigui per boca del mateix president, Artur Mas, com de consellers i directors generals de l'àrea de transports i mobilitat, que descarten posar data a les obres que estiguin en fase de tramitació i que les posposen fins a un moment en què hi hagi "disponibilitat pressupostària" situen en un horitzó llunyà la resolució d'aquestes demandes territorials. Bona part d'aquestes obres s'estan apilonant sobre la taula del Departament de Territori i Sostenibilitat, que continua avançant amb la tramitació prèvia (estudis informatius, projectes constructius o avaluacions d'impacte ambiental) sense saber quan podrà tirar endavant la part culminant del procés, el de posar la maquinària a treballar sobre el terreny. Els alcaldes i representants territorials, mentrestant, esperen ja sense gaire esperança que la seva demanda sigui la següent d'una llarga llista que tardarà a veure un nou "fet" al costat de les tasques per fer
