08 de octubre de 2012
08.10.2012

El director de Càritas preveu un 2013 «pitjor» que el 2012

La institució gironina projecta un escenari amb més noves persones que demanaran ajuda

08.10.2012 | 13:41
Imatge d´arxiu de Ramon Barnera a la seu de la institució gironina.

El director de Càritas Diocesana de Girona, Ramon Barnera, ja contempla, malgrat ser molt caut en fer previsions, que el 2013 sigui «pitjor» que el 2012. Ho justifica no només perquè la gent que ara necessita ajuda pot continuar amb la mateixa situació sinó també perquè les sol·licituds d'ajuda es poden incrementar. En una entrevista a Camí de Vida, va ser molt explícit en afirmar que «el futur no es veu, tot i que podem tenir esperança i intuïcions». Barnera, que ara ha fet un any que va assumir aquesta responsabilitat, ha dibuixat un panorama poc engrescador respecte a l'evolució de la crisi que colpeja moltes famílies gironines remarcant que, en aquests moments, la «gran incògnita» és «saber on és la sortida i com arribar-hi». «No tenim cap referència de sortida», ha assegurat.
Tanmateix, el director de Càritas no s'ha mostrat «espantat» per la responsabilitat, i ha explicat que la institució està sempre «a l'expectativa» envers l'evolució de la situació econòmica i social a fi de «no fallar a qui ens ha donat confiança». Aquí feia referència, a més dels beneficiaris, a les administracions públiques (renovant convenis...) i, sobretot, a la societat civil (empresaris, benefectors particulars...). Ramon Barnera ha deixat clar que l'actual situació no la pot solucionar ni Càritas, ni les administracions ni la societat civil de manera individual sinó que és necessari la «suma d'esforços" per, almenys, intentar afrontar-la. "La cohesió social només la podrem mantenir si tots anem units amb aquesta finalitat», ha defensat molt convençut.
Càritas Diocesana té ara operatiu un pla estratègic que comprèn des de 2006 a 2013. Al 2009, el pla va ser modificat per «adaptar-lo a la realitat». I, enguany, s'ha fet el mateix. Seran els darrers canvis. Segons ha explicat Barnera, el 80% del pla estratègic pot servir en el futur. Entre d'altres, l'estructura de treball. Altres parts del pla s'han d'anar canviant per tal de donar una resposta més efectiva als diferents contextos que s'originen.

Pla 2014-16
D'aquesta manera, el nou pla estratègic serà de dos anys (2014-16) i, per tant, modificable al dia a dia i «sense plantejaments a llarg termini».
A tall d'exemple, el director va explicar que, fruit de la crisi, la institució ha passat de destinar d'entre un 10 i 15% del pressupost total per a aliments (dins les ajudes assistencials) a, almenys, un 40%. En canvi, els programes promocionals (inserció laboral...) han vist disminuït el pressupost, una decisió justificada per «les dificultats molt grans» per desenvolupar-los en aquests moments.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook