Finalment, després d'anys de cartes i cartes demanant-ho, els reis van portar el TAV a Girona i Figueres. En canvi, a Lloret de Mar i a Blanes, un any més ens van portar carbó. El carbó de seguir sense una comunicació ferroviària amb la capital i la resta de la província a l'alçada del segle XXI.

No té cap mena de lògica que dos municipis com Blanes i Lloret amb més de 80.000 habitants -que dupliquen o tripliquen a l'estiu- estiguin tan mal comunicats per tren amb Girona: nou serveis diaris d'anada i nou de tornada amb transbordament obligatori a Maçanet-Massanes. Un transbord que en el millor dels casos obliga a esperar 20 minuts els trens que circulen per la línia interior. Una espera que fins i tot pot arribar a ser d'una hora!

Amb la complicada i lenta alternativa que ofereix Renfe, com volen vostès que els centenars d'estudiants, treballadors, comercials, pacients, etc. que cada dia es desplacen a Girona, es plantegin deixar el cotxe al garatge? I a l'estiu, com els expliques als turistes que no disposen de cotxe, que en el cas d'optar pel tren, des de la sortida de l'hotel fins arribar al Barri Vell, poden malbaratar gairebé un parell d'hores?

Més arguments a favor de canviar la dissuasiva, antiga i lenta dinàmica de transbords a Maçanet de la Selva, els proporcionen la suma dels habitants de tres viles de l'alt Maresme: Pineda de Mar, Malgrat i Tordera. Uns pobles que, tot i tenir Girona més a prop que Barcelona, ara per ara, havent de fer el desplaçament en tren en les condicions actuals, és molt difícil que escullin la nostra capital com a objectiu comercial, turístic, lúdic o cultural.

Les infraestructures hi són. El potencial d'usuaris també. Un potencial que, vull creure, no generaria dèficit econòmic. Caldrà veure, però, quants anys més, la gent de la Selva Marítima seguirem amb una connexió ferroviària amb Girona -també amb Barcelona!- que recorda més els temps de les locomotores propulsades amb carbó que no pas el segle del TAV per a tothom.