L'enginyer industrial, arquitecte i empresari gironí, Josep Maria Bosch Aymerich, president del grup immobiliari Levitt Bosch Aymerich i propietari de l'estació d'esquí de Masella, va morir dilluns a la tarda a Barcelona, a l'edat de 97 anys. Bosch, que en els anys 50 va projectar el que havia de ser el primer gratacel modern a la capital catalana, i que va fundar en aquesta ciutat l'Institut d'Estudis Nord-americans, va ser decisiu en la instal·lació de la fàbrica SEAT a la Zona Franca i controlava diversos hotels entre els quals, el Cap sa Sal de Begur i el Reymar a Tossa de Mar. Vidu de Maria Rosa Escarpenter Fargas des de 2011, l'empresari va morir sense deixar descendència, motiu pel qual es creu que el seu llegat -entre el qual es troben obres d'art de Picasso, Barceló o Tàpies- es traslladarà a la Fundació Privada Bosch Aymerich, creada el 1996 amb l'objectiu de fomentar els estudis i la creació en el sector de l'arquitectura i l'urbanisme.

Entre les seves gestes més conegudes, destaca el fet d'haver estat el primer espanyol en graduar-se al Massachusetts Institute of Tecnology (MIT) -on va assistir a classes d'arquitectes com Le Corbusier, Alvar Aalto o Walter Gropius-. La Generalitat també el va reconèixer amb la Creu de Sant Jordi l'any 2013 "per la seva contribució a l'economia, singularment en els sectors turístic i immobiliari". També però, per haver estat relacionat -aquell mateix any- amb la llista Falciani d'evasors fiscals, acusació que va negar amb vehemència en una entrevista publicada a Diari de Girona el 26 de maig de 2013. "Era mentida, s'ho va inventar un diari. Jo mai vaig estar a la llista Falciani" afirmava Bosch, que tot i així va reconèixer tenir diners declarats a l'estranger. Una entrevista en la qual, l'empresari -tot i les seves escasses aparicions davant els mitjans de comunicació- va mostrar la seva particular visió sobre els catalans o la sobirania nacional. "A mi em tracten mil vegades millor a Madrid que a Catalunya" deia Bosch que afegia que per ell, el defecte dels catalans es troba en què "allò que no volem fer, tampoc no deixem que ho facin els altres". En aquest sentit, l'arquitecte assegurava que calia "Repensar Espanya" constituint un Estat Ibèric format per cinc macroregions.

Nascut a Girona el 1917, Josep Maria Bosch Aymerich era fill d'un advocat dedicat a la indústria minera i d'una pubilla de Castelló d'Empúries. Durant la seva infància la família es va veure sumida en la ruïna econòmica i la seva adolescència va quedar truncada per la guerra civil en la qual van morir assassinats el pare i un germà. Tot i així, v a estudiar de forma simultània les carreres d'enginyeria i arquitectura i va obtenir el "Premi Nacional de Fi de Carrera" de 1944, uns estudis que va sufragar impartint classes a altres estudiants en una acadèmia. Més tard, va completar els seus estudis a la universitat nord-americana de Harvard i a l'Institut Tecnològic de Massachusetts.

Després de doctorar-se en enginyeria i arquitectura, el 1947 va guanyar per concurs la plaça de director tècnic industrial de la Zona Franca de Barcelona, des d'on va col·laborar decisivament en la instal·lació de la fàbrica de Seat a la capital catalana, davant altres opcions plantejades en l'època, com la de Bilbao. Un dels projectes que va marcar la seva vida i que, si s'hagués materialitzat, hauria canviat el paisatge urbà de Barcelona, va ser el disseny d'un modern gratacel de 40 plantes per al solar delimitat per la plaça de Catalunya i els carrers Pelai i Bergara, en l'anomenat "triangle d'or" de la capital catalana. Per a aquest espai va presentar el 1955 un projecte per a la III Biennal Hispanoamericana de Arte, amb el qual va obtenir el Gran Premi d'Arquitectura. L'any següent, la proposta va ser guardonada amb el Primer Premi del Saló Internacional d'Arquitectura i Art Monumental.

Entre les seves creacions destaquen l'edifici de Hoechst Ibèrica de Barcelona, la Vila Olímpica destinada a jutges i periodistes de Badalona (Montigalà), l'hotel Cap Sa Sal a Begur, l'estació d'esquí de Masella i la clínica Puerta de Hierro, el Banco de Madrid i el teatre Marquina, tots tres a Madrid. Molt més prolífica va ser la seva aportació a la construcció d'edificis i infraestructures fora de Catalunya a través d'empreses pròpies o en col·laboració amb socis nord-americans, i així va desenvolupar importants obres públiques en territori espanyol i posteriorment a Europa, els EUA, el Canadà, Sud-amèrica i el Golf Pèrsic.

El funeral de Josep Maria Bosch Aymerich tindrà lloc avui a les onze del matí a la basílica de la Concepció de la capital catalana.