Un equip multidisciplinari de l'Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona ha realitzat amb èxit una intervenció pionera a l'Estat. El pacient, de 47 anys, tenia un tumor inextirpable al pàncrees, que ja li havien intentat operar abans sense èxit en un altre centre hospitalari. El tumor li afectava el tronc celíac, les artèries que porten la sang al fetge, l'estómac i la melsa.
L'èxit de l'operació rau en què, prèviament, el pacient es va sotmetre a un tractament de quimioteràpia i radioteràpia que li va reduir el tumor. A més, es va aconseguir taponar el tronc celíac per tal que la sang arribés als òrgans a través d'altres artèries. Això va permetre extirpar completament el tumor. El pacient va estar ingressat només cinc dies i ja fa vida normal.
El tipus de tumor més agressiu
Els tumors de pàncrees són dels més agressius que hi ha. Quan es diagnostiquen, només un 10 per cent es poden operar i, d'aquests, al cap de cinc anys només estan vius el 15 per cent dels pacients operats.
El pàncrees està situat en una cruïlla molt important en la qual conflueixen venes i artèries que comuniquen amb òrgans vitals com el fetge, l'estómac o la melsa. Per això, els tumors que apareixen al pàncrees ràpidament envaeixen aquestes estructures vitals i són molt difícils d'extirpar.
L'Alberto Márquez, un figuerenc de 47 anys, va saber fa un any que tenia un tumor al pàncrees. Primer el van intentar operar en un altre centre, però no van poder-li ?extirpar perquè el tumor afectava ja el tronc celíac, que és l'artèria més important de l'abdomen i que porta la sang al fetge, l'estómac i la melsa. Quan va arribar a ?l'hospital Josep Trueta la seva esperança de vida era només de sis mesos.
Del cas d'Alberto Márquez se n'ha fet càrrec un equip multidisciplinari format per cirurgians, oncòlegs radioteràpics, oncòlegs mèdics i radiòlegs vasculars.
Treball coordinat
«La cirurgia no ha millorat els resultats de curació en els darrers quinze anys, per això cal treballar junts i coordinadament des d'un comitè d'experts que prengui les decisions conjuntament i dissenyi una estratègia», va defensar el doctor Joan Figueras, el cirurgià de l'hospital Trueta que va operar l'Alberto Márquez.
Aquest equip de professionals va decidir, primer, intentar reduir la mida del tumor del pacient a través de tractaments de quimioteràpia i de radioteràpia. Aquest tractament va començar el novembre passat i va donar bons resultats.
A continuació, l'estratègia dissenyada per l'equip mèdic passava per «tapar» el tronc celíac -del qual surten les artèries que van a l'estómac, el fetge i la melsa- per tal de produir una hipertròfia en aquestes artèries i fer que la sang arribi als òrgans a través d'una circulació alternativa. Això va fer que l'equip de cirurgia pogués extirpar el tumor sencer, sense danyar cap òrgan vital.
Esperança per als malalts
El cas d'Alberto Márquez obre una finestra a l'esperança dels malalts de càncer de pàncrees, un dels més agressius i amb una mortalitat més alta. El cirurgià Joan Figueras va subratllar que el camí a seguir és el del treball coordinat entre els diferents especialistes.
Segons el doctor Figueras, en l'actualitat només es poden operar el 10 per cent dels càncers de pàncrees i, de tots els pacients operats, només el 15 per cent sobreviu passats cinc anys. Ara, amb aquesta via de tractament, espera poder arribar a una supervivència del 35 per cent.
Joan Figueras va recordar que, en el cas del tumor de pàncrees, l'únic tractament que garanteix la supervivència del pacient que el pateix més enllà dels cinc anys és l'extirpació.
Tot i l'èxit de la intervenció efectuada a Alberto Márquez, Joan Figueras va reconèixer que el càncer és «imprevisible» i que no poden saber si el tumor -tot i haver-lo extirpat completament- es tornarà a reproduir.
