La solidesa de les tres potes de la comunitat educativa de Castell-Platja d'Aro -docents, famílies i Ajuntament- és la base en la qual se sustenta l'èxit de la implantació de la jornada intensiva a les tres escoles de Primària del municipi, l'únic de Catalunya on es dóna aquest fet. Que aquesta és la clau de volta del sistema ho afirmen tant la direcció d'una de les escoles, Vall d'Aro, com la seva Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) i el regidor d'Ensenyament. Aquest últim, Miquel Àngel Chamorro, ho deixa clar: "Hem fet un vestit a mida".
Sense pretendre-ho, Castell-Platja d'Aro s'ha trobat al centre d'un debat social al voltant de la conveniència o no de compactar l'horari a Primària. Una atenció que comparteixen els 7 centres on Ensenyament experimenta aquest model: Vall d'Aro, Fanals i Els Estanys, de Castell-Platja d'Aro; l'escola de Vall-llobrega; Esclanyà, a Begur; i el Papiol i l'Ametlla de Mar, a fora de Girona. De cara al curs vinent, l'exdirector territorial d'Ensenyament va avançar que s'hi afegirà l'escola de Santa Cristina d'Aro, tot i que el Departament encara no ho ha fet oficial.
Per comprendre els fonaments de la jornada intensiva a Castell-Platja d'Aro la directora de l'escola Vall d'Aro, Carme Madrià, assenyala dos factors. Primer es remunta al 2010, quan la sisena hora a Primària es va tastar només un curs i la possibilitat que l'alumnat es quedés al centre fins a la 1 del migdia va desaparèixer. "La crisi econòmica és flagrant, hi ha pares i mares a l'atur, moltes famílies viuen en urbanitzacions disperses, el que representa fer quatre viatges al dia, i a més el cost del menjador escolar", resumeix Madrià. En segon lloc, tant ella com el regidor destaquen el vincle de l'activitat econòmica local amb el turisme, amb establiments que s'obren a partir de les 5 de la tarda, extensos horaris de cambrer o de cuiner o comerços que tanquen tard. La directora adverteix que "fer compatible la vida familiar i escolar amb aquests horaris és molt complex".
I van ser les famílies les que van plantejar una alternativa per millorar la conciliació horària: compactar la jornada escolar dels seus fills. El procés es va activar a finals del curs 2009-2010, quan les AMPA van enquestar les mares i els pares de totes les escoles, plantejant-los tres escenaris: l'horari tradicional, de 9 a 12 i de 3 a 5; de 9 a dos quarts d'1 i de 3 a dos quarts de 5; o les classes concentrades de 9 a 2. El resultat va ser clarament a favor de la jornada intensiva.
L'assumpte va arribar al Consell Escolar Municipal, es va detallar cada model horari, l'Ajuntament va concretar la participació i es va fer una segona ronda de consultes, que va constatar un augment de l'adhesió dels pares fins al 80%. El següent pas va consistir a elaborar un estudi socioeconòmic del municipi "molt acurat" i en un acte que va donar suport a la iniciativa. De la primera fase, la directora del Vall d'Aro explica que el seu centre va obtenir l'índex més baix, amb un 75% de famílies partidàries. Des de llavors, ha crescut fins al 99% actual.
L'últim escull va ser el Departament d'Ensenyament, que havia d'autoritzar l'horari intensiu. Es va sol·licitar a l'exdirector territorial i la resposta afirmativa es va fer esperar fins a última hora. Així, el curs 2012-2013 va començar el pilotatge d'un sistema que, si bé s'ha generalitzat a Secundària, la Conselleria manté que no preveu estendre a Primària. La prova pilot havia de tancar-se aquest 2016, però Ensenyament ha autoritzat la continuïtat per tres cursos més -fins al 2019- als set centres implicats; ara com a pla experimental.
Les classes a l'escola Vall d'Aro -a tocar de l'institut Ridaura- es fan de 9 del matí a 2 del migdia, tot i que el servei de Suport d'Escolarització Personalitzat (SEP) comença mitja hora abans. L'alumnat que es queda al menjador té l'horari cobert fins a les 4 de la tarda i, llavors, es desplega la programació municipal d'extraescolars fins a les 7 de la tarda. Chamorro en subratlla el cost: 150 euros a l'any per infant. L'oferta es completa amb activitats organitzades per l'AMPA, que es financen amb les quotes dels associats i les subvencions de l'Ajuntament.
El regidor d'Ensenyament defensa que "la inversió en educació és la més rendible de totes, és el que a la llarga et donarà ciutadans més ben formats i llocs de treball més ben ocupats. És un progrés claríssim per al nostre municipi, té un retorn extraordinari".
Les possibilitats no es limiten a la tarda, ja que aquest febrer ha començat una hora setmanal de francès per a 5è i 6è de Primària, de 8 a 9 del matí, que l'Ajuntament subvenciona assumint els 24.000 euros per a cada curs. Aquest cas exemplifica la manera de treballar de la comunitat educativa de Castell-Platja d'Aro, en el sentit que el Consistori ha creat una subvenció per respondre a una demanda conjunta de les AMPA de les tres escoles públiques. El projecte es basa en què l'institut Ridaura imparteix el Batxibac, la doble titulació de Batxillerat francès i català, pel que s'ha considerat oportú garantir que l'alumnat hi accedeixi amb un coneixement bàsic de francès. A més, l'AMPA s'ha coordinat amb la professora de Llengua francesa de l'institut per organitzar una extraescolar per a d'altres cursos, tal com apunta la integrant de la junta Emma Gimbernat -assessora fiscal i mare de dos fills, a P3 i a 1r de Primària. Justament, al principi ella era reticent a la jornada intensiva per a infants tan petits, "però ara només puc dir perfecte".
Sobre la correspondència entre necessitats i serveis, la directora insisteix que "l'aposta tan forta de l'Ajuntament no hi és a tot arreu, l'AMPA es mou... Si no hi hagués aquesta implicació de tota la comunitat educativa seria totalment impossible". En aquest engranatge, l'adaptació dels docents ha estat fonamental i, un cop superats els dubtes inicials, Madrià explica que "treballem diferent, ara semblem un centre d'alt rendiment".
Cap exclusió econòmica
Els representants de les tres potes de la comunitat educativa de Castell-Platja d'Aro neguen diferències d'oportunitats entre alumnes per raons econòmiques. "Si alguna família no té els recursos econòmics per pagar-ho, l'àrea de Serveis Socials estudia cas per cas i si cal becar 100% una família perquè el seu fill faci extraescolars, se'l beca", afirma el regidor. Pel que fa als resultats, la directora diu que s'ha comprovat que els infants "rendeixen molt més als matins i estan més atents". També informa que "els resultats en competències bàsiques ja eren bons però han millorat, com també ho han fet a l'escola Els Estanys, que té una tipologia d'alumnat diferent". Ara bé, es mostra convençuda que la millora no és atribuïble a l'horari intensiu sinó que "és fruit de la forma com treballem, del Pla d'Excel·lència que desenvolupem tota la zona educativa de la Vall d'Aro". Directora i regidor destaquen el paper de l'inspector Àngel Guirado, que el 2010 va impulsar el projecte, que va néixer en paral·lel a la jornada compactada.
Haver-se convertit en un dels seus pioners a Primària i que plani la possibilitat d'ampliar-se a d'altres centres ha fet que, les últimes setmanes, tant el regidor com l'AMPA hagin rebut nombroses consultes d'altres consistoris i entitats de famílies. Gimbernat reprodueix la seva resposta, molt clara: "Els he dit que és molt important que l'Ajuntament hi posi de la seva part".
