Entre el 21 d´abril i el 21 d´agost el primer raig de sol que arriba a Espanya es pot veure al cap de Creus. En contra de la creença socialment establerta i acceptada fins al moment que les primeres albades del país són a Maó, a Menorca, una investigació duta a terme per un científic gallec i publicada en una revista de prestigi internacional, referent en geografia, revela que durant quatre mesos de l´any això no és així. La teoria cau en part: Menorca manté l´exclusiva de les albes vuit mesos l´any però durant els altres quatre (que coincideixen a més amb una etapa estival, turísticament molt atractiva i interessant), el protagonisme de la primera llum del dia passa a la Costa Brava.

És al cap de Creus on es pot veure el primer raig durant aquesta etapa. Per què no és sempre al mateix lloc? «Per la canviant orientació de l´eix de rotació de la Terra respecte al Sol», aquesta és la idea bàsica, amb molts càlculs científics pel mig per arribar a la conclusió final. La posició relativa de la Terra marca aquest ball d´albades en el vessant oriental del país. «Contra la creença que es produeix en el punt més oriental d'Espanya, no és així durant tot l´any», apunta Jorge Mira, catedràtic d´Electromagnetisme de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i autor de l´estudi, que va iniciar l´any 2008. Mira explica que els càlculs teòrics de les hores de sortida i de les postes de sol s´apliquen només a nivell del mar. Afegeix que els temps reals en què s´observa que el sol puja i s´estableix en un lloc particular divergeixen del càlcul teòric «a causa de les condicions atmosfèriques, la pressió i altres variables, com la refracció».

L´estudi de Mira acaba de ser publicat a Cartography and Geographic Information Science, publicació d´alt impacte en l´àrea de geografia que, segons paraules del científic, «se situa en el primer quartil», per descriure´n l´abast. En la investigació revela els punts geogràfics exactes en els quals es fa de dia i es posa el sol a l´Europa Continental; així titula la investigació reconeguda ara entre la comunitat científica internacional.

Conscient de l´interès turístic que tenen les albes i les postes de sol, a Mira li va cridar l´atenció que la primera llum del dia no sigui en el punt més oriental.

L´estudi del científic gallec parteix, precisament, per esbrinar l´altre extrem: concretar el lloc de les últimes postes de sol a la façana atlàntica. El punt més occidental de la península és el cap da Roca, a Portugal. No obstant això, Mira va pensar que, precisament pels efectes de la posició relativa de la Terra, potser el Sol no s´amagava sempre al mateix lloc, posant el focus a tot Europa Continental.

I els càlculs científics van corroborar la seva sospita, o la seva intuïció (cal destacar, com a anècdota, que Jorge Mira és natural de la Costa da Morte, a la Corunya, precisament on li va sorgir el dubte dels ocasos entre aquest punt, també molt occidental, i el cap da Roca, a Portugal).

L´estudi revela que entre març i abril i entre agost i setembre Galícia és l´escenari de l´últim ocàs a la façana atlàntica, en concret: cap Touriñán. Aquest punt protagonitza els últims solpores (com es diu en gallec la posta de sol) dos mesos a l´any, en contra també de la creença que era una exclusiva del punt més occidental (cap da Roca). Al llarg de l´any, la Costa da Morte s´alterna amb el cap da Roca i cap Sant Vicent (tots dos a Portugal) i amb Måsøy i Aglapsvik (tots dos a Noruega) com a punts en què el sol deixa de brillar per donar pas, definitivament, a la nit.

«Es podria fer una ruta entre Catalunya i Galícia»

Per a documentar la investigació, Mira va consultar la importància de les albades a Cales Fonts, a Menorca. És tal el reclam turístic que la web de l´ajuntament d´Es Castell mostra una imatge dels primers raigs de llum del dia. «Tant l´alba com la posta de sol solen ser un atractiu turístic molt potent, fins al punt que s´incorpora a l´oferta de plans i programes de cada lloc», expressa Mira, format en Física Aplicada. Després de realitzar el seu propi mapa geogràfic d´albes i postes, el catedràtic posa un exemple curiós: «es podria realitzar en el mateix dia una ruta entre Catalunya i Galícia». Tenint en compte l´època en què es pot observar la primera llum d´Espanya a cap de Creus i la posta de sol més tardana d´Espanya i d´Europa Continental a cap Touriñán, a la costa corunyesa, Mira planteja la idea de creuar el nord d´Espanya, d´un punt a un altre, per viure en primera persona les dues vistes, amb més de 1.300 quilòmetres de distància.

Des de Dècim Juni Brut

El catedràtic gallec Jorge Mira va iniciar aquesta investigació sobre les postes de sol a la façana atlàntica l´any 2008. «Va ser durant una visita a Galícia de Richard R. Ernst, Nobel de Química, quan se´m va acudir la idea de realitzar un estudi exhaustiu per comprovar si realment la Costa da Morte és l´últim punt de l´Europa Continental on es pon el sol», expressa Mira. Com a professor de la Universitat de Santiago, lidera un programa sobre ciència en el qual convida a visitar Galícia prestigiosos científics internacionals. Els sol portar a veure Fisterra, lloc que simbolitza la fi del món. «Vaig treure alguna dada en aquest moment i després m´hi vaig posar a fons», afegeix.

La investigació de Mira revela una de les preguntes més antigues del Finis Terrae. Relata en el seu estudi que l´emperador romà Dècim Juni Brut, després de conquistar el centre i el nord de Portugal, no va voler anar-se´n sense veure la posta de sol de Fisterra. També és des de l´Edat Mitjana un reclam per a molts pelegrins que realitzen la Ruta Jacobea i acaben el camí de Santiago en aquesta localitat costanera després de passar per la Catedral de Compostel·la.