L'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez (PSC), va ser ahir el centre d'atenció per una entrevista a Onda Cero on va defensar el dret a votar i a decidir dels catalans -cosa que «pesa sobre pertànyer a un partit-, preguntant «quin mal fan les urnes» i afirmant que anirà a votar «no» si es fa el referèndum. La direcció del PSC li va demanar una rectificació i el batlle va matisar que defensa un referèndum «per treballar en un acord, però no per la ruptura». L'entrevista va generar polèmica en parlar de les diferències en «l'actitud davant la vida» de Catalunya respecte d'Espanya com la que hi pot haver entre «Dinamarca respecte del Magreb, unes declaracions que van encendre les xarxes socials.

En un missatge a Facebook davant la polèmica, Lupiáñez va recordar que «el PSC defensa un referèndum, però referèndum per treballar en un acord, però no per la ruptura; per això som partidaris de la reforma federal de la Constitució». On no va rectificar gens va ser en la seva disposició en anar a votar: «Com a alcalde no puc participar en cap acte il·legal. Ara bé, tothom té llibertat per actuar d'acord amb els seus principis i conviccions i, a nivell personal, en el cas que s'arribés a fer el referèndum, votaria que «No», igual que vaig votar el 9-N», va insistir.

El comentari a Facebook arribava després que el secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, el truqués per demanar que «rectifiqui o matisi» les seves declaracions «desafortunades» i que «no reflecteixen el pensament» del PSC. Des del PSOE, i sobre els alcaldes a favor del referèndum, el portaveu Oscar Puente va dir que «el que facin serà a títol personal, és una qüestió personal seva».

En l'entrevista, Lupiáñez va dir que com a alcalde considera que el referèndum «no és legal» i l'«actuació ha de ser contundent contra qualsevol il·legalitat» tot i que «no estem parlant d'un delicte, sinó d'una falta administrativa». Així, va afegir que el referèndum no es podria fer en dependències municipals però una altra cosa «és a quina velocitat es pugui enviar la policia». Després de confirmar que ha rebut consignes de la direcció sobre no participar en la consulta, va dir que «hi ha un tema que preval» i és «deixar que la gent es manifesti democràticament». Insistit per l'entrevistador, va prosseguir que «en àmbit personal estic a favor de qualsevol acte democràtic en el qual la ciutadania es pugui manifestar i que el meu vot, com ho va ser el 9-N, serà rotundament en contra». A més, Lupiáñez es va preguntar «quin mal fa dipositar un vot en una urna». «Cap, simplement és un fet participatiu» i «això pesa sobre de pertànyer a un partit», va afirmar.

A més, va rebutjar mesures com suspendre l'autonomia i va demanar «ponderació i mesura en aplicar les lleis». També va descartar que voti el conjunt d'Espanya perquè «afecta bàsicament a la desafecció» dels catalans i a «voler administrar-se d'una altra manera» com «ha passat en altres països» com a Canadà o al Regne Unit.

Altres «prioritats» a Catalunya

Alhora, va assenyalar que a Catalunya «les prioritats són unes altres, la societat es mou per esperits de construcció, d'avançar, d'esforç, responsabilitat, compromís». A partir d'aquí, en un missatge confús i que va encendre les xarxes socials, va parlar sobre les diferències del nivell de vida a Espanya. «Aquí es viu d'una altra manera, i no és millor ni pitjor. Aquí tenim nivell de vida, i possiblement a la Rioja», a «Madrid» o «al País Basc» però «hi ha altres zones en les quals la qualitat de vida és extraordinària» i «possiblement» a «Catalunya, per aquesta responsabilitat, per aquest compromís, per aquest voler avançar, lluitar, es viu d'una altra manera però igual passa a Dinamarca respecte, jo què sé, del Magreb. Són actituds diferents davant la vida».

Davant la sorpresa dels entrevistadors va deixar clar que no comparava Espanya amb el Magreb sinó que es referia a les diferències com les que hi ha entre les zones del nord i del sud d'Europa i que comparava «filosofies». Així, l'alcalde va acabar dient que «la manera de viure, d'afrontar la vida, la filosofia, les relacions humanes, aquest context filosòfic de relacions que milloren en alguns punts respecte d'altres». La polèmica, però, estava servida.