05 de juliol de 2017
05.07.2017

Viure, compartir i superar els problemes de la lactància entre mares i professionals

04.07.2017 | 23:42
Intercanvi d´experiències entre diverses mares i professionals, ahir a Girona.

ormalitzar l'alletament entre les mares, donar a conèixer la lactància als sanitaris i, sobretot, a les famílies que acompanyen les mares que donen el pit són alguns dels principals objectius del Taller de Suport de l'Alletament Matern, que es va dur a terme ahir a la tarda a la terrassa de la cafeteria Dúplex, a tocar de l'ombra de la Devesa de Girona. Amb una llevadora i una infermera pediàtriques al capdavant, el grup pretén ser un espai on les mares puguin compartir les seves experiències personals i plantejar els dubtes i els problemes que sorgeixin a infermeres i llevadores especialitzades en diversos àmbits de la maternitat.

El Taller es va crear l'any 1996, quan l'hospital Trueta va començar a treballar per obtenir l'acreditació d'UNICEF «Hospital Amic dels Nens». Una infermera i una llevadora van plantejar-se el repte de crear el col·lectiu, que s'ha mantingut fins avui. Es tracta d'un grup obert on poden participar tothom que estigui interessat en la lactància materna.

El Taller es reuneix periòdicament el primer i el tercer dimarts de cada mes al CAP Güell i el segon i el quart al CAP Can Gibert, ambdós de la capital gironina. La trobada que va tenir lloc ahir a la Devesa és una reunió anual que fa el Taller per celebrar la Setmana Mundial de l'Alletament Matern. Aquesta celebració té lloc pels volts del mes d'octubre però des del Taller van decidir celebrar-la al mes de juliol, a l'aire lliure, per aprofitar el bon temps.

Les encarregades d'encapçalar la sessió van ser la llevadora Lara Redondo, de l'hospital Trueta i del CAP Güell, i la infermera neonatal Griselda Trubat, qui es va assabentar que seria finalment la substituta de la infermera M. Àngels Mutjé, que deixa el càrrec de responsable del Taller arran de la seva jubilació. Segons Mutjé, infermera que va iniciar la comunitat de suport a la lactància, «ha costat però cada vegada hi ha més gent que lluita. L'important és que les mares es trobin bé dins del grup i gaudeixin d'aquesta etapa de la vida que és la maternitat, juntament amb els pares. Nosaltres intentem ajudar-les perquè no deixin l'alletament».


Suport mutu

Llevadores i infermeres col·laboren amb llevadores residents que estan fent la seva etapa de formació a l'hospital, juntament amb les protagonistes de les sessions: les mares. Habitualment hi participen entre 15 i 17 dones. Ahir va ser el primer dia per a moltes mares que han tingut recentement el seu nadó. És el cas de Rosa Vila, ginecòloga del Trueta, que va tenir un fill fa deu dies i que va decidir participar en el taller per exposar les dificultats que pateix a l'hora d'alletar el seu nadó. «Jo crec que la part més dura, més que l'embaràs i el part, és el postpart. Amb el tema de lactància, realment necessites un suport i va bé estar amb mares quan tens dificultats perquè t'ajudin», explica Vila.

Amb aquesta voluntat de donar suport i companyia, la resident a llevadora Ángela Iglesias valora molt positivament el grup, perquè

«tant socialment com a nivell hospitalari, hi ha un gran desconeixement del tema de la lactància. La mare no neix apresa i és necessària una bona connexió entre la mare i el nadó».

Evelyn Amarfil, auxiliar de geriatria, va tenir també un inici d'alletament difícil, ja que la seva nena no sabia agafar-se al pit. «Em van dir que primer li fregués el nas i quan obrís la boca, de seguida li posés el mugró», recorda Amarfil. No totes les mares que vénen han tingut problemes. Aquest és el cas d'Imma Llensa, metgessa de família que va tenir un part complicat però un alletament satisfactori. Considera que «sempre n'aprens d'aquests grups i, a més, pots explicar la teva experiència i animar les altres mares. És bonic perquè totes estem passant pel mateix».

La gent coneix el Taller a través del boca a boca, sobretot. La lactància no es tracta prou, creu Lara Redondo, i per això és necessari que hi hagi més informació i suport per part d'altres professionals de la salut, per tal d'unificar criteris. Segons Iglesias, «si la gent ens coneix, la podrem ajudar, són lactàncies que podrem recuperar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook