D'incapacitar i tutelar des d'una visió més aviat paternalista, a promoure la implicació de la persona en la presa de decisions que l'afectin. La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines s'adapta al canvi de paradigma en l'acompanyament de les persones amb discapacitat i busca un nou rumb que ha permès que, per primera vegada, l'any passat assumís més curateles -una institució de suport menys proteccionista, que s'ajusta més a les situacions personals i respecta millor la voluntat dels implicats- que no tuteles. Aquest càrrec pot suposar a nivell legal una restricció de l'autonomia de les persones que acompanya la Fundació, que bàsicament són discapacitats intel·lectuals, persones amb un trastorn mental o amb deteriorament cognitiu per envelliment.

Aquest canvi de rumb de l'entitat, que es traduirà en una nova denominació per a la Fundació, Support, lluita contra una llei «obsoleta» dels drets de les persones amb discapacitat, que contradiu la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, perquè hi continua havent una tendència excessiva de promoure les incapacitacions, explica el director de la fundació, Josep Maria Solé.

«Cal crear un context i suport perquè les persones puguin prendre les seves decisions, creure en la seva autonomia», remarcava Soler, assenyalant que això ha d'anar acompanyat en un canvi «radical» a nivell jurídic i també de sistemes socials, apostant pel model gironí, basat en la inclusió en la comunitat, que és una referència internacional.

En aquest sentit, va celebrar que el Ministeri de Justícia hagi obert aquest mes, encara que «tard», un procés per demanar aportacions per actualitzar la legislació.

«Hem assumit el paper d'un trencagel, de desenvolupadors a Catalunya i a l'Estat d'aquest nou paradigma», recordava el president de la Fundació, Pere Cornellà, que assenyalava que malgrat que l'entitat es troba «en la primera línia internacional en el suport a les persones amb discapacitat», es troben amb «mancances», pequè falta una cobertura jurídica que ho empari.

Més autonomia

En total, l'any passat l'entitat va assumir 114 institucions jurídiques de suport noves, és a dir, més de dos casos nous per setmana, fins a tancar el 2017 amb 828 persones protegides, que a data d'avui ja són 870.

D'aquest total, 428 són tuteles, 302 curateles, 40 defenses judicials, 18 càrrecs provisionals i dues administracions patrimonials (és a dir, que el càrrec tutelar correspon a una altra persona i l'adminsitració de béns a la Fundació).

També hi ha dotze poders notarials actius -la Fundació exerceix les facultats contingudes en el poder, atorgat en un document notarial- i 26 assistències, una institució recollida al Codi civil de Catalunya que permet que una persona amb discapacitat no se sotmeti a la modificació de la seva capacitat si sol·licita ella mateixa al jutjat el nomenament d'una persona o institució que l'assisteixi en la seva cura o dels seus béns.

I és que, en la majoria de casos, la Fundació intervé per designació judicial, però cada vegada hi ha més persones que utilitzen voluntàriament els mecanismes que la llei els ofereix per cercar-ne el suport, per exemple en previsió d'un possible deteriorament cognitiu o per buscar acompanyament per problemes puntuals, com ara de gestió econòmica o a l'hora de tramitar gestions complicades com ara la sol·licituds dels ajuts.

La proporció entre els diferents tipus de suport ha anat evolucionant, i el 2017 es van acceptar 40 curateles, per 32 tuteles. A més, entre les curateles n'hi ha 35 de les anomenades modulades, que són encara menys restrictives.

A més, durant el 2017 ha augmenta el nombre d'institucions que s'avenen amb la Convenció de Nacions Unides, és a dir, que són de caràcter voluntari i conservació de la capacitat legal.

Gairebé s'ha triplicat el nombre d'acceptacions de nous suports d'assistència en relació amb l'any anterior (passen de 6 a 16), amb un total de 26 a finals 2017. Actualment són 33, la majoria de la quarentena d'assistències que hi ha a Catalunya.

També s'han duplicat els suports en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat, que passen de sis a dotze.