L'Estat espanyol, mitjançant els seus instrumentalitzats tribunals [ sic], va fer prevaler [ sic] uns continguts d'una nova legalitat, la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local [desembre de 2013] per sobre de la voluntat d'un poble i la seva gent». Quan Catalunya -a l'expectativa de la decisió de Carles Puigdemont i, sobretot, del que acabin dirimint els tribunals espanyols («instrumentalitzats»)- tingui govern, l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió que durant un parell d'anys i escaig va ser: des del 4 de juny de 2015 -quan el Parlament de Catalunya aprovava la segregació del poble annexionat a Sant Julià des del 1972 quan «el país [Catalunya] patia la dictadura franquista»-, fins al 21 de setembre de 2017, quan el Tribunal Constitucional (TC) declarava nul·la a tots els efectes la independència.
«Res no és definitiu»
«Això no obstant, res no és definitiu», assenyala l'esborrany i, amb aquest esperit i a un any de les eleccions municipals, Puigtió, coneguda la proposta, no renuncia a allò que sobre el paper té aparença d'impossible, o si més no d'extremadament complicat: reformar la Llei de Bases de Règim Local, que en l'article 15.1 estableix que per a la creació d'un nou municipi s'ha de comptar «com a mínim, amb una població de 2.000 habitants [Medinyà en tenia censats 866 el 2015]», per una banda; i, més difícil encara, canviar la de Racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, promulgada pel Govern del PP el 27 de desembre de 2013 i que fixa el cens mínim en els 5.000 veïns.
Endavant
«La norma no és inamovible» i «s'ha d'aptar a la voluntat que mantenen un poble i els seus representants municipals», així que, endavant, ve a dir l'esborrany de moció, que en el punt tercer insta «els partits polítics a proposar els canvis legislatius necessaris a totes les cambres legislatives implicades per fer possible el plantejament efectiu i de nou de la independència de Medinya». Si la proposta és aprovada en els termes que planteja l'alcalde -el text es farà arribar a la resta de grups perquè l'estudiïn-, l'acord es traslladaria a «totes les formacions polítiques representades al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals espanyoles, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Girona i Consell Comarcal del Gironès». Amb aquesta iniciativa Marc Puigtió vol «recuperar la unitat política» al consistori al voltant de la independència de Medinyà, tot i que l'aritmètica no l'obliga: l'equip de govern, format per ERC i Medinyà 1972-Entesa, suma 6 dels 11 regidors que configuren el ple.
Lloc comú
El pavelló de Sant Julià de Ramis és un dels llocs comuns de l'independentisme: allà havia de votar-hi, l'1-O, Puigdemont; l'aleshores president, davant la nombrosa presència d'efectius de la Guàrdia Civil, finalment va optar per fer-ho a Cornellà del Terri, però les càrregues contra les desenes de persones que protegien el col·legi electoral de Sant Julià van ser de les més dures que hi va haver el dia de la consulta. I a Sant Julià, per acord municipal, el delegat del Govern espanyol al Principat, Enric Millo, és persona non grata des del 4 d'octubre de 2017.
4 de juny de 2015
La sobirania (temporal) de Medinyà es va aconseguir sota el mandat de l'alcalde Narcís Casassa, que el 2011 va encapçalar la llista del PSC a Sant Julià, tot i que acabaria el mandat desvinculat orgànicament del partit. «Finalment s'ha fet justícia, molta justícia», declarava en una entrevista a Diari de Girona (6/6/2015), dos dies després que el Parlament aprovés la llei d'independència.
Però va ser precisament la justícia, en una decisió que va caure com una bomba a Medinyà, la que declarava la secessió (pactada) inconstitucional. A banda d'assenyalar que la separació contravenia l'ordenament el TC, en els antecedents de la sentència, recorda que «el mateix preàmbul de la llei impugnada» admet que «la normativa impedeix que Medinyà es constitueixi com a municipi indepedent»; també assenyala que «la constitució d'aquest municipi podia haver-se materialitzat abans de l'entrada en vigor» de la Llei de Bases de Règim Local i de Racionalització de l'Administració local. El procés de secessió es va iniciar l'any 1997 i es va paralitzar el 1998 fins que un jutjat contenciós va ordenar reprendre el procediment el 2002. Ara, amb la Comissió Gestora, l'equivalent a l'Ajuntament de Medinyà, dissolta, Puigtió contraataca.
