La primera part de les obres de restauració i millora del campanar de l'església de Sant Pere de Besalú han finalitzat fa pocs dies. El tràfec de les obres Segons ha explicat la tinent d'alcalde, Fina Surina, la manca de sintonia entre les campanes es nota en els tocs per als enterraments i les misses.
Segons la pàgina web Paisatge sonor medieval de Laura de Castellet, al campanar de Sant Pere de Besalú hi ha tres campanes. Dues són grans i estan datades al segle XVII i n'hi ha una de més petita d'origen medieval.
Les tres campanes formen un conjunt que ara no sona com hauria de fer. En la mateixa pàgina publicada fa uns dos anys i finançada per la beca Ernest Lluch 2014 de la ciutat d'Olot aconsellava la revisió de la campana medieval, la qual a més de ser la més antiga també és definida com la més interessant.
Revisió aconsellada
Una singularitat està en el badall fet de fusta i de basalt. També, creuen que en els seus orígens estava ubicada a l'església de Santa Maria i més tard va ser traslladada a la seva ubicació actual. En tot cas, segons la pàgina, el martell que la percuteix lateralment no està ben instal·lat i l'autora n'aconsella una revisió.
La revisió de les campanes és una feina complicada perquè primer han de ser netejades per especialistes. Segons exposa la pàgina web, la neteja s'ha de fer amb materials poc agressius. El motiu és que cada campana porta inscripcions molt antigues i de molt de valor. Les obres de millora del campanar de Sant Pere han servit per treure la brutícia dels coloms, que accelarava l'erosió, i per facilitar l'accés a la part més alta, de d'on hi ha una perspectiva de la ciutat. La millora del campanar de l'esglesia de Sant Pere està valorada en 49.754 euros. Les obres han millorat l'accés a la part superior de la torre.
Fins al moment, hi havia hagut una escala de planta circular que arribava fins al peu del creuer (nau transversal de l'església). A partir d'aquí, s'havia de pujar per una altra escala que continuava fins a l'estructura de la torre i arribava fins a la zona de les campanes. Les obres han consistit a millorar les escales i reparar el paviment.
Lleons amb cara de diable
Al costat del campanar, datat el 1649, hi ha la façana. Uns dels elements més importants de la façana són dos lleons en alt relleu que decoren l'única finestra de la cara principal de l'edifici. Es tracta d'una finestra amb tres arcs de mig punt en degradació i dues columnetes per costat.
Són dos lleons fets al segle XII que tenen una aparença terrorífica. Un dels lleons subjecta el cap d'un home barbut amb l'urpa de davant mentre que amb la de darrere manté atrapat un animal fantàstic però petit.
L'altre lleó amb l'urpa de davant atrapa el cap d'un carner mentre que amb les de darrere subjecta un simi i un altre animal fantàstic amb cara de diable i similar a un felí. Testimonis de la concepció de l'existència en el segle XII, els lleons també patien la degradació dels segles. Una erosió accelerada pels coloms i els fongs de les pedres. Fa uns quants anys, un dels lleons tenia la cara trencada i se sostenia gràcies a un ferro. Per tal de corregir la degradació, la Diputació de Girona va contractar un restaurador de Marsella, anomenat Didier Mayére. Llavors Mayére va explicar que el principal problema dels lleons i de la façana eren el fongs. Els fongs mantenien la humitat damunt dels cossos dels lleons i n'acceleraven el deteriorament.
Sant Miquel de Cuixà
Mayére va apuntar que els lleons havien estat fets al segle XII i va considerar probable que haguessin estats fets per escultors formats al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Es tracta d'un monestir benedictí ubicat al terme de Codalet, a la comarca del Conflent. S'eleva al costat del Canigó.
En l'epoca de la construcció dels lleons, Sant Miquel de Cuixà estava en un moment d'expansió i riquesa. Llavors construïen un imponent claustre de marbre rosat amb una extensa decoració escultòrica. El restaurador va assenyalar que tant els lleons com les figures humanes i animals del conjunt conserven els ulls originals de plom de les nines.
Llavors, va explicar que, dins de la mentalitat medieval, els lleons representaven les forces divines que plantaven cara als dimonis interiors i demostraven el seu poder. Va afirmar que a Europa hi ha pocs testimonis medievals comparables als lleons de Besalú.
