El president de la Generalitat, Quim Torra, acudia fa vuit dies a la Moncloa per entrevistar-se amb l'homòleg espanyol, Pedro Sánchez, amb una ampolla de ratafia Corriols, elaborada pel col·lectiu anti-línia de molt alta tensió (MAT) de 400 quilovolts (kv) que va de Vic a Bescanó i fins a la frontera amb França. Ahir transcendia que el Govern català tanca els tràmits per construir el ramal que havia de connectar la MAT al pas per Santa Coloma de Farners amb la subestació de Riudarenes. Una estesa de 17 quilòmetres de longitud que comptava amb l'oposició frontal del territori, ajuntaments afectats i inclosos, que havia de tenir 17 quilòmetres i 37 torres de fins a 49 metres d'altura. Finalment, el Departament d'Economia i Empresa ha emès un «informe desfavorable» a la proposta de Red Eléctrica de España (REE): el ramal no serà declarat d'utilitat pública, ja que el Govern veu «acreditada l'existència de solucions tècniques més compatibles amb la realitat social i territorial» i, per tant, no es farà.
«Procés de replantejament»
Solucions previstes en un estudi elaborat pel Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya arran de la petició que l'entitat va rebre del Parlament, que «compleixen el doble objectiu» plantejat per REE: «donar l'adequat subministrament elèctric al tren d'alta velocitat i a la xarxa de distribució d'energia elèctrica» de la província. Amb aquest últim dictamen la Generalitat dona per acabat el «procés de replantejament» d'aquest ramal de la molt alta tensió. De les sis alternatives que proposen els enginyers, l'escollida pel Govern seria la 4B, que planteja alimentar la subestació de Riudarenes a través del reforç del circuit de 132 kv des de Sant Celoni (Vallès Oriental). Així mateix, l'administració catalana planteja aprofitar la subestació de la Farga, al terme municipial de Sant Julià de Ramis per alimentar el tren d'alta velocitat (aquesta infraestructura, impulsada per REE, es troba en fase de construcció). En definitiva, no hi haurà nova estesa elèctrica, sinó que s'aprofitaran corredors i infraestructures existents.
Juliol de 2017
El juliol de l'any passat, l'aleshores conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va reunir-se amb alcaldes de la Selva a Santa Coloma de Farners per anunciar-los la decisió del Govern d'aturar la tramitació del ramal de la MAT. El Govern ja tenia a les mans l'estudi del Col·legi d'Enginyers, un document amb el qual pretenia forçar REE a estudiar alternatives a la proposta incial de traçat. Aleshores el Govern es decantava per l'opció 5, que plantejava transformar la línia de 132 kv que connecta les subestacions de la Roca del Vallès i Juià, passant per municipis com Salt, en una de 220 kv que subministraria potència a la subestació de Riudarenes. En el comunicat d'ahir, però, el Departament d'Empresa, que ara dirigeix Àngels Chacón, s'inclina per alimentar el tren d'alta velocitat «a través de l'estació de la Farga i de la consolidació del subministrament actual que es fa des de la subestació de Sant Celoni.
Vint anys després que el projecte es comencés a gestar, la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema, de 44 quilòmetres, entrava en servei la tardor de 2014; la connexió amb França, de 64,5 quilòmetres, ho feia un any després. El tram transfronterer compta amb un túnel de 8,5 quilòmetres que creua l'Albera i que es va perforar a proposta de qui va ser coordinador de la interonnexió, Mario Monti, que va suggerir la idea l'any 2008. L'oposició social a la MAT ha estat molt intensa; dos exemples: el gener d'aquest any, set activistes s'asseien davant de jutge per una acció anti-MAT a Sant Hilari Sacalm el 2010; al març, es dictava sentència contra un grup opositor per una acció a Fellines el 2014.
