«La criminologia no és CSI»

És la ciència que té com a objecte d'estudi el delicte i tot el que l'envolta. El delicte com a fenomen social, les causes, el comportament infractor i l'estudi-anàlisi de tot el sistema de justícia criminal, el policial i el penitenciari. Tots els recursos que ens proporciona la criminologia són un conjunt de teories, habilitats i competències per poder analitzar el fenomen, treure unes conclusions i fer un conjunt de propostes, ja sigui per prevenir-lo, per facilitar l'atenció de la societat, de les víctimes, etcètera.

Creu que avui en dia hi ha un cert desconeixement d'aquesta professió?

Penso que en els darrers anys hem guanyat visibilitat i hem aconseguit que molta gent en parli. Que se sàpiga exactament quin és l'objecte d'estudi i quins són els àmbits competencials que ens pertoquen. Encara passa, però quan vaig començar a estudiar es notava més. Segurament ens ha passat a molts de sentir comentaris com: «No trobaràs mai feina d'això», o la típica -que inclús ens ha arribat a fer una mica de ràbia- de: «Ah! El que fan els de CSI». I no, la criminologia no és CSI.

Aquells que decideixin optar per aquesta branca, què s'hi trobaran, doncs?

Un dels punts forts de la criminologia és que et permet disposar d'un gran ventall de coneixements en tots els àmbits, tant en aquells més penals (penitenciari o postpenitenciari), com els victimològics, com els relacionats amb la seguretat. També toques una part més de perfils. Dos dels nostres grans àmbits competencials són Justícia i Interior.

Quines són les dificultats que es poden trobar en aquesta professió actualment?

Hi ha un cert intrusisme en alguns llocs de treball on nosaltres tenim competències i coneixements suficients per desenvolupar-los. No estem dient que es desplacin les altres professions, sinó que se'ns tingui en compte i se'ns reconegui.

Al gener es va constituir el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. Des de llavors, quina valoració en podeu fer?

Ha anat bé. Estem treballant amb moltes ganes per intentar donar el millor possible. És cert que hi ha molts factors que són difícils, com els papers, els tràmits de formalització, obrir tot el procés de col·legiació... petits passos que anem fent. El context polític actual tampoc ens ha ajudat gaire a l'hora de poder anar a l'administració pública i poder-ho presentar, però s'ha fet molta feina. El procés de col·legiació es va obrir al març i, fins al juliol, ja hi ha 101 persones. Un 20% són de Girona i, de moment, ja s'han pogut formalitzar prop del 72% d'aquestes.

Un nou Col·legi amb un accent força gironí, a què es deu?

Quan em van proposar estar a la junta de govern vaig pensar que era una idea molt encertada voler representació de tot el territori català. El nostre objectiu és explotar-ho, en el sentit de veure quines possibilitats i oportunitats tenim arreu. A Girona per exemple, hi ha serveis territorials, Consell Comarcal, Diputació, empreses de seguretat privada i pública... Hi ha un potencial, però falta veure una mica què es pot fer.

Quines oportunitats laborals hi ha per a aquelles persones que tot just comencen?

En l'àmbit local hi ha més moviment. En el cas de les administracions públiques depèn de la temàtica. Ara el que està passant és que molts dels recursos públics s'externalitzen i hi ha empreses privades que treballen per cobrir aquestes necessitats. La mediació també és un gran àmbit on, de mica en mica, estem intentant incidir.