Alicia Mesas forma part de l'equip que treballa de forma directa a Ripoll amb les famílies i veïns dels autors dels atemptats a. Un any després de la massacre, aquesta psicòloga ho té clar: darrere hi va haver malestar i un fort component emocional que va avivar l'imam, Abdelbaki es-Satty.
El projecte en el qual Mesas treballa juntament amb un equip del Consorci de Benestar del Ripollès i que ha estat encarregat per la Generalitat, té l'objectiu d'entendre què va passar, prevenir la radicalització i reconstruir la convivència. «Molts dols estan bloquejats, el per què segueix sobre la taula. A les famílies els costa gestionar el seu plor per algú que ha mort però que a la vegada ha matat altres persones. És un doble dol», subratlla.
El punt de partida d'aquest treball social se situa en els mateixos joves. «Algú es va preocupar per com se sentien? Per què tothom donava per fet en veure'ls 'integrats' que estaven contents?», es pregunta l'especialista, qui puntualitza: «Ja no creiem en la paraula integrar, integrar no és que ells canviïn per occidentalitzar-se».
El repte d'atendre la diversitat
«En realitat, els nois no eren religiosos, però l'imam va saber alimentar-ho. Qualsevol persona que sigui una mica diferent pot sentir malestar i és relativament fàcil que vingui algú i l'avivi», postil·la la psicòloga. Per això, la prevenció és fonamental i un dels eixos de la feina de l'equip de professionals del Consorci de Benestar, que ja tenen una primera conclusió: la societat no ha fet bé les coses i s'enfronta al repte de veure com atendre la diversitat.
Els psicòlegs creuen que per prevenir situacions de radicalització i perquè la diversitat se senti acceptada, la societat ha de respondre tres principis: el de pertinença, el de l'equilibri entre el que ofereixen a la societat i el que aquesta els dona, i per últim el principi de jerarquia, que atorga l'autoritat a algú per edat o coneixements.
