Un equip d'investigadors ha descobert que la ceràmica trobada a la localitat de Termez, a l'Uzbekistan, és com la que s'elaborava a Empúries fa 2.300 anys. El professor de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Gurt és el director del projecte d'investigació «Termez en Bactriana-Uzbekistan», que intenta aclarir la interconnexió existent entre Empúries i aquest país d'Àsia Central fa més de dos mil anys.
«Ja fa 2.300 anys a les dues parts s'elaborava la mateixa ceràmica, la mateixa tipologia de recipients», explica el responsable del projecte, que remarca que «des d'Alexandre el Gran i fins al món islàmic hi ha grans i constants connexions entre Àsia Central i el Mediterrani».
«Hi ha una comunitat de pensament, de coneixement i de transmissió tecnològica», detalla Gurt, que recorda que Termez i Empúries estan separades per més de 5.500 quilòmetres de distància. L'equip d'investigació ha realitzat fins al moment set campanyes d'excavació arqueològica a Termez, on han dut a terme estudis tecnològics i de caracterització de la ceràmica, així com datacions de Carboni 14. «Aquests anàlisis ens permeten discutir les teories que havien desenvolupat els arqueòlegs i els historiadors de l'era soviètica i, per tant, tot això és una petita revolució», comenta Gurt.
Un dels aspectes que encara es desconeixen són les influències que es produeixen entre l'Àsia Central i el Mediterrani, així com descobrir els mecanismes en la transmissió d'idees i coneixement en els dos sentits.
«Nosaltres excavem i analitzem el material extret. En aquest sentit, tenim un avantatge molt important que no té tothom, i és que ens deixen treure del país material arqueològic, mostres geològiques, carbons, etcètera, per a analitzar-lo i estudiar-lo als nostres laboratoris. Això, evidentment, ens facilita molt la feina», destaca el professor de la UB.
L'equip del professor Gurt centra les seves excavacions en la complexa ciutat de Termez, situada al sud de l'Uzbekistan i amb una sèrie de recintes emmurallats de diferents èpoques.
El marc històric se situa en el període hel·lenístic amb la conquesta d'Alexandre el Gran (329 abans de Crist), per continuar amb el regne greco-bactrià, el període Yuezhi, l'època Kushan, temples budistes, la cultura Kushano-Sassànida i l'islam (principis del segle VIII després de Crist).
Les ceràmiques trobades en l'última campanya, explica Gurt, «semblen obtingudes en qualsevol ciutat espanyola fundada durant el període islàmic», per exemple. «Excavaríem en una d'aquestes localitats i obtindríem exactament el mateix», ressalta l'expert.
Globalització cultural
Per tant, «hi ha una certa globalització cultural establerta des de fa ja més de dos mil anys. Hi ha una comunitat immensa de pensament, de coneixement i de transmissió tecnològica d'un extrem a l'altre, al llarg de 5.500 quilòmetres en línia recta», afegeix l'investigador.
Davant del dubte de si són ceràmiques importades, Gurt apunta: «Estem demostrant que no, és coneixement que viatja, però no sabem com, les modes es mouen i creen tendència en llocs molt diversos. Des del nord d'Àfrica a Itàlia estan fent el mateix i quan en un lloc es canvia de moda, a l'altre extrem també».
