Viure prop d'espais verds a la ciutat s'associa amb menys risc de càncer de mama

La recerca, en què s'han analitzat les dades de més de 3.600 dones de tot l'Estat, se centra en la relació entre el càncer més comú en dones i la proximitat amb els espais verds urbans, com els parcs i jardins de les ciutats.

Fa anys que diversos estudis associen els espais verds en l'entorn urbà amb millores per a la salut de les persones, com un deteriorament cognitiu més lent en persones grans i, en el cas dels infants, millores en la capacitat de l'atenció i en el desenvolupament emocional i del comportament, i fins i tot amb canvis estructurals beneficiosos en el cervell.

Fins ara, però, poques recerques s'han centrat en la relació amb el risc de càncer i, en concret, amb el de mama, del que cada any es detecten més de 400 casos a les comarques gironines, una xifra que representa el 28% dels tumors diagnosticats a la població femenina.

L'estudi, publicat a la revista International Journal of Hygiene and Environmental Health i realitzat en el marc del projecte MCC-Spain, cofinançat pel Consorci de Recerca Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública, va analitzar les dades de 1.738 casos de càncer de mama i d'unes altres 1.900 dones sense historial de càncer de mama de deu províncies. A més de Girona, l'estudi inclou dades de dones d'Astúries, Barcelona, Cantàbria, Guipúscoa, Huelva, Lleó, Madrid, Navarra i València.

Es van entrevistar les participants sobre qüestions com el seu històrial residencial, els hàbits de vida, el nivell socioeconòmic o el grau d'activitat física i, a través de la geolocalització de la seva residència actual, es va recollir la proximitat a espais verds urbans o àrees agrícoles, els nivells de contaminació de l'aire i la densitat de població.

«Hem observat que les dones que viuen a prop d'espais verds urbans tenen un menor risc de càncer de mama mentre que, per contra, el risc de càncer és més gran entre les dones que viuen a prop de zones agrícoles, la qual cosa indica que l'associació entre espais verds i càncer de mama pot dependre de l'ús que es dona a la terra», destaca Cristina O'Callaghan-Gordo, investigadora de l'ISGlobal i primera autora de la publicació.

Per la seva banda, Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l'estudi i de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, explica que a la recerca «es va veure una tendència lineal entre la distància a les àrees verdes urbanes i el risc de càncer de mama, és a dir, com més a prop vivien les dones dels espais verds, menys nombrosos eren els casos de càncer». L'estudi, diu, «demostra la importància de la natura per a la salut, que ha de formar part de la ciutat i, en lloc de punts dispersos, els espais naturals han de ser una trama que comunica tot l'espai urbà i beneficia tota la ciutadania».

«Altres estudis indiquen que els mecanismes que podrien explicar l'efecte beneficiós dels espais verds inclouen més nivells d'activitat física i menys exposició a la contaminació de l'aire, que s'ha vinculat amb el desenvolupament del càncer, tot i que en l'estudi no hem pogut observar aquestes associacions. Creiem que altres mecanismes, com la reducció dels nivells d'estrès de les persones que viuen a prop d'espais verds, podrien explicar aquesta associació, però cal fer més recerques per confirmar aquesta hipòtesi», argumenta Manolis Kogevinas, investigador d'ISGlobal i coordinador del projecte MCC-Spain.

Pel que fa a l'associació entre el càncer de mama i els espais agrícoles, estudis previs suggereixen que es deu a l'ús dels pesticides a l'agricultura. «En la nostra recerca, no hem analitzat els nivells d'exposició a agroquímics, però futurs estudis haurien de tenir-los en compte per entendre el mecanisme que explica l'associació», conclou O'Callaghan-Gordo.