Els canvis de residència entre municipis a Girona van a l'alça

Al conjunt de Catalunya, més de la meitat dels moviments interns de població, el 56,2%, van ser intercomarcals i 24 comarques van tancar l'any amb un saldo migratori positiu; mentre que va ser negatiu en 17, un paquet que inclou l'Alt i el Baix Empordà. En xifres absolutes, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) va informar que el 2017 es van registrar 236.694 canvis de residència entre poblacions catalanes i que el saldo migratori total del país es va tancar amb 61.512 entrades netes, fruit de l'aportació de la migració de la resta de l'Estat (4.216) i de l'estranger (57.296).

D'acord amb el mateix informe, la majoria de comarques catalanes i l'Aran van registrar saldos migratoris positius, que només van ser negatius al Baix Ebre, la Cerdanya, el Pallars Jussà, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. El Barcelonès, amb 21.079 moviments, va destacar com a receptor de les migracions de la resta de l'Estat i de l'estranger, i com a emissor dels moviments en territori català. Pel que fa als saldos nets de població a cada comarca, sobresurten les taxes altes registrades al Baix Penedès, amb un 17,8 per mil; al Moianès, del 14,6%; i a Osona, del 14,0%.

A l'hora de considerar els fluxos amb relació a la població de la comarca, l'Idescat mostra que les majors taxes de migració neta positiva es van produir al Baix Penedès (9,8% habitants), el Moianès (8,8%), l'Alt Penedès (6,6%) i la Cerdanya (6,2%). Pel que fa a les comarques amb taxes de migració neta negativa, van destacar la Ribera d'Ebre (amb un índex de -6,5%), el Pallars Jussà (-4,6?), el Barcelonès (-4,5%) i, també, l'Aran (-4,2%).

D'altra banda, l'anàlisi de la migració interna segons la grandària demogràfica del municipi d'origen i de destinació posa de manifest que els municipis entre 50.001 i 100.000 habitants i els que en tenen més de 500.000 són emissors de fluxos migratoris cap a la resta de poblacions. En el cas dels primers, el saldo migratori és de -717 i pel que fa a Barcelona, de -9.222. Del conjunt dels municipis amb saldos migratoris positius, van destacar els compresos entre 2.001 i 50.000 habitants perquè són els receptors dels majors fluxos migratoris, amb un saldo positiu de 8.888 moviments.

Les poblacions que van registrar saldos positius més elevats a causa de les migracions internes a Catalunya són Sabadell (567), Badalona (489), Terrassa (390) i el Vendrell (352). A l'altre extrem, els majors saldos interns negatius es van recollir a Barcelona (-9.222), l'Hospitalet de Llobregat (-585), Santa Coloma de Gramenet (-474) i Sant Cugat del Vallès (-351).

El saldo migratori amb la resta de l'Estat és de signe positiu a 27 comarques i l'Aran. El Barcelonès va concentrar la major part de les 4.216 entrades netes a Catalunya provinents de la resta d'Espanya, amb un saldo de 2.776 moviments, seguit del Vallès Occidental (463) i d'Osona (347). Hi ha 14 comarques amb saldos negatius, tot i que són quantitativament menys significatius. Les diferències més grans entre les immigracions i les emigracions són les del Baix Llobregat (-67) i el Maresme (-61).

Les taxes de migració netes positives més altes corresponen a la Cerdanya (2,9%), a l'Aran (2,7%) i a Osona (2,2%) i les més negatives al Pallars Jussà (amb -3,1%) i l'Alta Ribagorça (-2,9%).

Moviments amb l'estranger

El saldo migratori amb l'estranger és positiu a 39 comarques i l'Aran, segons va informar l'Idescat. L'Institut va explicar que l'augment dels moviments migratoris de Catalunya amb l'estranger s'ha reflectit amb saldos positius a totes les comarques i a l'Aran, menys a la Cerdanya i el Montsià.

El Barcelonès va destacar per presentar el major saldo positiu (28.248), amb una taxa de migració neta positiva de 12,6% habitants. A l'altre extrem hi ha la Cerdanya, que va registrar un saldo negatiu de 204 moviments, corresponents a una taxa de -11,5%.