26 de setembre de 2018
26.09.2018

De l'extorsió de les bandes a Hondures al glisofat de l'Argentina

La residència Faber d'Olot inicia la segona estada de professionals del periodisme Acull professionals d'Hondures, l'Argentina, Suïssa i el Canadà

26.09.2018 | 00:22
D´esquerra a dreta, Maina Waisman, Josep Berga, Francesc Serés i Milthon Robles.

Francesc Serés (director de Faber-Olot) va definir: «Tot periodisme és local, tot el que passa al món és local». Va seguir: «No es tracta d'un món petit, sinó d'un petit món». Va exemplificar l'afirmacio amb els periodistes Milthon Robles (Hondures) i Lucía Maina Waisman (Argentina).

Es tracta de dos periodistes que desenvolupen treballs a la residència Faber. El de Milthon Robles tracta l'extorsió a comerciants i professionals que fan les bandes ( maras) a Hondures i que ens afecta per la connexió que tenim amb aquest país a través de la important comunitat hondurenya que viu amb nosaltres.

El treball de l'argentina Lucía Maina Waisman tracta l'intent d'implantació d'una factoria de Monsanto Company a la província argentina de Córdoba, d'on és ella. Monsanto és una empresa considerada líder mundial en enginyeria genètica i en la producció de l'herbicida conegut com a glisofat. Així doncs, quan veiem una horta ben neta d'herbes paràsites sense senyals de l'eixada i en recollim la verdura per fer l'amanida ens posem a la boca el mateix problema que afecta els habitants de la província argentina que tant defensa Lucía Maina Waisman.

El que porta la gent d'Hondures cap aquí, segons Milthon, és la mentida del somni europeu. Una il·lusió que es desfà quan arriben aquí i veuen que la vida també és dura. Això no obstant, la fal·làcia europea està bressolada per una injustícia i una misèria que desconeixem.

Va explicar que darrere les colles extorsionadores hi ha ministres, capellans i policies que s'emporten el gruix dels beneficis que allà dona el conegut com «impost de guerra». Segons ell, l'impost només és una part del conjunt d'iniquitats que empenyen la gent a travessar l'Atlàntic. La mà que amb més força empeny el bressol dels falsos somnis és la misèria. Segons ell, a Hondures, el 50% de les famílies viuen en l'escassetat extrema. «Les famílies de 5 fills han de passar amb 3 euros al dia, el que val una cervesa aquí», va comparar.

Milthon va explicar que al seu país no hi ha classe mitjana, només pobres i rics. Entre els rics va comptar els diputats al Congrés que s'han apujat el salari en 4.000 euros mensuals i ara cobren 8.000 euros al mes. En un país en el qual 5 persones viuen amb 3 euros al dia es tracta d'una fortuna. Fer un treball explicatiu de la injústícia i la misèria ha provocat que el Pen internacional hagi fet un lloc per a Milthon a Catalunya.

Afectacions a la salut

Maina Waisman no ha hagut de patir tant. Ella estava a la Universitat de Barcelona però quan va tornar a casa hi va trobar la gent sublevada, encara més que en la polèmica del fracking de Riudaura. La gent es revoltava contra un model de producció agrícola que afectava la salut de les persones. No és que ho faria ni que ho podria fer, ho feia. A Córdoba saben molt bé el que són les fumigacions i els cultius transgènics. Tant que, segons ella, una part dels beneficis de l'exportació del moresc transgènic anava de dret a guarir els malalts que produïen els milions de litres de glisofat llençats sobre del territori.

Lucía Maina Waisman i Milthon Robles són en si mateixos referents de compromís professional que ara formen part del petit món de Francesc Serés. D'un món petit a la vora de la carretera de Santa Pau i que en els dies venidors visitarà les escoles i les sales de cultura del nostre món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook