Tensats per les exigències de la societat en un món cada vegada més individualista i competitiu, sovint, els estudiants universitaris de la branca del Dret pateixen ansietat, insomni i altres símptomes derivats de l'estrès i la pressió. «L'exigència és, o pot ser, un tipus de maltractament», apuntava ahir Pep Freixa, professional del Servei d'Atenció Psicològica de la Universitat de Girona, en el marc d'unes jornades per parlar de la salut mental dels professionals jurídics.
Segons Freixa, tot i haver-hi «un bon grapat d'estudiants amb ansietat», és un malestar «invisible», a més d'«incòmode de tractar», va afegir, exemplificant la poca assistència de l'alumnat a la conferència organitzada ahir al matí. Aquelles persones de perfil sensible i més obertes emocionalment «continuen mal vistes» en una branca en què el ventall de professions es caracteritza per ser precisament tot el contrari. «Per ser jutge no et demanen que siguis empàtic», va lamentar, «però en canvi els professionals es veuen obligats a tractar els problemes de les persones, que poden esdevenir un mirall de les seves pròpies ferides en alguns casos».
Uns arguments que van ser recuperats per Gabriela Boldó, membre del Comitè de Benestar de l'Institut de Salut Mental de l'Advocacia, la qual va apuntar que aquestes sensacions poden venir derivades del fet que els juristes han de tractar diàriament amb tota mena de conflictes externs. «Molts d'aquests problemes et poden remoure per dins», va assegurar, afegint que un dels col·lectius més vulnerables és precisament el dels estudiants, els quals es poden veure «sobrepassats» i que necessiten mesures per gestionar-ho adequadament. «A un alumne li costa dir que no és capaç», va explicar, «estan tan concentrats en fer-ho bé que no es paren a pensar en els sentiments».
Un altre dels tipus de frustració que va exemplificar és aquella referent a les resolucions judicials, que poden causar estrès o depressió si no es fa un pas endavant i es prova de gestionar els sentiments de manera sana.
Canvi de percepció
«Molta gent no demana ajuda per vergonya i aguanten fins que la situació es fa totalment insostenible», va relatar el president de l'Institut de Salut Mental de l'Advocacia (ISMA), Manel Atserias, durant la seva intervenció durant la jornada, en què també va posar en relleu la seva pròpia experiència anglosaxona. «En llocs com Gran Bretanya o Estats Units es dona molta més importància a la salut mental en aquest àmbit», va afegir, assegurant també que les xifres dels advocats que pateixen algun tipus de problema de salut mental són cada vegada més elevades. Segons diferents estudis europeus, aquestes rondarien al voltant d'un 15%.
«S'ha de deixar de veure aquests problemes com una debilitat i veure'ls com una fortalesa. Aquest canvi de percepció pot permetre treballar-hi», va assegurar, explicant que l'origen de l'ISMA és precisament aquest, determinar l'estat de salut mental dels professionals de la zona, determinar els factors de risc, prevenir-los i oferir un servei assistencial concorde amb les seves necessitats.
