«Els acusats desconeixien que el fet d'emmagatzemar armes, municions i projectils de guerra sense les corresponents llicències està penat per la legislació vigent». Aquest «error vencible» reconegut per la fiscalia i acordat amb les defenses dels dos acusats és el que va permetre rebaixar la pena de presó als dos artífexs de l'anomenat Museu de la Retirada de Camprodon, que acumulaven centenars d'armes i explosius provinents, majoritàriament, de la Guerra Civil. Els dos processats, Alejandro Cuadrado i Lluís Bassaganya, van reconèixer els fets davant el tribunal de l'Audiència de Girona, que els va condemnar de viva veu a una pena d'1 any i 10 mesos de presó cadascun com a autors d'un delicte de dipòsit d'armes i munició de guerra.

A petició de les defenses, encapçalades pels lletrats Carles Monguilod i Gabriela Barrios, l'execució de la pena es va suspendre i els condemnats no hauran d'entrar a presó amb la condició que no delinqueixin durant els pròxims dos anys.

La Guàrdia Civil i es va saldar amb el decomís de centenars d'armes i explosius. En concret, segons recull l'escrit d'acusació pactat entre fiscalia i defenses, es van endur 115 armes de foc entre pistoles, revòlvers, rifles, carrabines i escopetes. D'aquestes, 85 conservaven tots els mecanismes per disparar i «van realitzar correctament la prova de foc».

Entre l'arsenal, també hi havia explosius i munició. La majoria estaven en mal estat de conservació, segons el peritatge de la Guàrdia Civil, però «no tenien els corresponents elements de seguretat que poguessin evitar una explosió accidental». Entre els explosius hi havia 90 granades de mà, 37 de morter, 48 projectils d'artilleria, quatre bombes d'aviació o un projectil antiaeri.

A la sortida de la sala de vistes, Cuadrado i Bassaganya van afirmar que van anar acumulant les armes i explosius amb voluntat «arqueològica». «Era per guardar la història, mai per comerciar-hi, volíem que no es perdés perquè és una llàstima que a través dels anys es perdi la memòria històrica», va detallar Cuadrado que va exposar que van anar emmagatzemant armes per explicar com va ser la retirada de les tropes republicanes a la Vall de Camprodon al final de la Guerra Civil. A més, també van detallar que no eren conscient que acumular els explosius pogués suposar un perill per una possible explosió accidental. «Estaven podrits, ja no tenien explosiu», van assegurar.

Evitar la presó

Monguilod va exposar que la fiscalia havia estat «sensible» a la situació dels dos condemnats, que van cometre la il·legalitat de forma inconscient amb la finalitat d'explicar una part de la història de la zona al públic. «L'acusació inicial podia haver comportat penes molt greus, de 8 anys de presó, però la fiscalia va entendre que no hi havia ànim delictiu», va afirmar. Per això, l'objectiu va ser evitar que entressin a presó i que la pena es pogués suspendre.

Actualment l'exposició, que es feia en una casa particular que Cuadrado va heretar, està tancada. «És una llàstima perquè ve molta gent a demanar-nos poder veure el patrimoni, però ningú ens dona un cop de mà», va lamentar el propi Lluís Bassaganya. De fet, segons la sentència emesa, el material comissat queda ara en mans del cos de la Guàrdia Civil, que és qui té competència en intervenció d'armes. Tant la fiscalia com les defenses van descartar la intenció de recórrer la sentència, que ja és ferma.