L'Ajuntament d'Olot ahir va començar el procés participatiu per a la definició de l'espai Cràteramb un acte al saló de sessions de la casa de la vila. L'alcalde, Josep Maria Corominas, va explicar el finançament i els avantatges del projecte a representants dels àmbits educatiu i associatiu, a membres de sectors econòmics, a arquitectes i càrrecs institucionals.

Corominas va exposar que el finançament es reparteix en un 25% a l'Ajuntament, en un 25% a la Diputació i en un 50% a fons europeus regionals. Va precisar que el Departament d'Empresa i Coneixement està disposat a invertir en l'espai. L'aportació d'Empresa i Coneixement entraria dins de l'aportació de l'Ajuntament.

Corominas va dir que la participació d'Empresa i Coneixement reduirà la contribució del municipi, que pot ser menys del 20%.

La totalitat del projecte està valorada en 4,5 milions d'euros, que es reparteixen en 1.850.000 euros del fons FEDER, 920.000 euros de la Diputació de Girona, i 920.000 euros de l'Ajuntament, aquests darrers amb possibilitats de reducció. «Buscarem diners on podrem», va dir l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas.

Abans de l'acte de presentació del projecte, el president de la Diputació, Miquel Noguer (PDeCAT), va confirmar l'aportació de la Diputació.

Va enumerar que enguany l'Ajuntament d'Olot rebrà 20.000 euros per a l'espai Cràter i 300.000 euros en cadascuna de les anualitats 2019, 20 i 21. El 2021 l'espai Cràter ha d'estar acabat i, segons Noguer, ha de posicionar Olot i les comarques gironines com uns referents del vulcanisme.

«Volem que tingui el màxim d'impacte», va dir l'alcalde d'Olot. Per aconseguir efectes, segons ell, l'Ajuntament ha posat l'espai a la finca mas Pomer. Es tracta d'un espai situat a la falda del volcà i a pocs metres del centre d'Olot. Va explicar que la idea és que els visitants sentin la necessitat d'entrar a Olot i visitar-lo.

Segons ell, així la ciutat s'aprofitarà del turisme que visita la comarca i que en moltes ocasions torna a casa seva sense haver vist Olot. La intenció és que el turisme tingui a Olot el seu centre i que des d'Olot visiti els atractius de la comarca . Una altra finalitat és descongestionar els espais naturals amb excés de visitants.

El repte està en crear un espai que segons exigeix la normativa dels fons regionals europeus hauria d'estar fet en un 70% abans d'acabar el 2020. L'alcalde va exposar que la construcció de la carcassa serà molt ràpida i que la part més difícil serà la tecnològica.

Corominas va exposar que el projecte és fruit de l'anàlisi i la planificació estratègica impulsada per l'Ajuntament d'Olot entre els anys 2014 i 2015. En aquell bienni, l'Ajuntament va determinar els tres eixos clau per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat: la protecció, i l'aprofitament sostenible del patrimoni singular de la zona, el reconeixement i l'impuls a la tradició industrial i l'atracció i retenció de talent.