10 de febrer de 2019
10.02.2019

«A finals de l'any 2018 s'assenyalaven judicis per al 2020, això no serveix»

La sobresaturació als jutjats així com la falta d'efectius són alguns dels temes que més inquieten Carles McCragh

10.02.2019 | 00:51
Carles McCragh.

Carles McCragh és una persona serena, de discurs clar i amb una llarga trajectòria en el món jurídic que l'avala. La sobresaturació als jutjats així com la falta d'efectius són alguns dels temes que més l'inquieten. També el poc ús del català en aquest àmbit. El degà del Col·legi de l'Advocacia de Girona és, malgrat tot, però, optimista en molts sentits. Creu que hi haurà més dones ocupant els alts càrrecs dels tribunals i considera positiu que la societat estigui cada vegada més interessada en aquest àmbit. Pel que fa al judici del procés, espera que hi hagi molta cura a l'hora de garantir els drets dels acusats.

Què necessita actualment la justícia per ser més eficaç i pròxima al ciutadà?

Necessita més personal humà. La justícia en general està poc consolidada a Espanya en comparació amb altres països. És a dir, hi ha pocs jutges amb relació al nombre d'habitants. De fet, a Catalunya n'hi ha un 10% menys. Per tant, es necessita més gent perquè pugui ser més ràpida i més pròxima. Ens falta aconseguir aquesta efectivitat. Si la justícia no és ràpida, no serveix al ciutadà i si no és propera, tampoc. Es necessiten les dues coses.

En el cas de la província de Girona ens trobem amb un problema notable. Per un costat, aquesta manca de jutges ja comentada i, per un altre, la mobilitat que es pot denotar en aquests.

Els jutges normalment no són catalans, venen de fora. Arriben aquí i alguns s'hi queden, però hi ha molta gent que lògicament vol tornar a casa seva i això comporta que hi hagi una gran mobilitat. D'aquesta manera, quan un jutjat comença a funcionar bé i marxa la persona en qüestió, fins al moment en què es cobreix la vacant, fins que la nova persona s'integra i tot funciona com abans... es produeixen retards. Girona és una província on els jutjats pateixen retards en molts assumptes crucials per a la convivència, els quals no s'haurien de produir per poder dir que hi ha una justícia digna per al ciutadà.

Quan parlem de temps, quina seria l'espera que podríem considerar com a acceptable?

Mesos. Si hi ha un assumpte complicat, sí que pot portar més temps, però casos civils, penals, laborals... haurien de tenir una tramitació inferior. O sigui, entre la presentació de la demanda i el judici no hauria de passar més de mig any per anar bé.

En aquest mateix bloc, un altre dels punts que alguna vegada s'ha posat sobre la taula és l'existència de molt de personal interí i poc personal amb plaça fixa. És un problema?

Jo crec que els interins fan la seva feina i és molt important que la facin. Estem en una província on els funcionaris solen marxar. No crec que el problema sigui el personal de base. Hi ha funcionaris millors o pitjors. La dificultat es presenta quan s'han de realitzar altres tipus de funcions com jutjar, citar la gent, emetre una sentència... per molt que treballin els jutges i fiscals, estan sobresaturats. Tenen més casos dels que poden atendre.

La radiografia és clara des del Col·legi de l'Advocacia de Girona, però quina seria la solució?

Podrien pactar-se diferents acords però, sobretot, en els pressupostos s'hauria de dotar Justícia d'una partida adequada. És molt important que la gent es pugui sentir segura i atesa jurídicament i això necessita proximitat i rapidesa. Si no s'aporten més diners, difícilment la cosa pot anar bé. Des de fa molt de temps el pressupost ha estat insuficient.

En el cas de la província de Girona podem dir que som dels que utilitzem més el català de tot Catalunya, oi?

Sens dubte. A Girona podem estar contents de ser els que més l'utilitzem, però no podem estar plenament satisfets perquè l'hauríem d'utilitzar encara més. En comparació amb altres demarcacions de Catalunya estem bé, però continua essent insuficient.

Durant els darrers mesos s'ha generat molt de debat al voltant d'algunes sentències que s'han titllat de polèmiques, com per exemple la de La Manada o, més recentment, l'absolució de l'home que hauria maltractat presumptament un nadó. En quin lloc deixa això la Justícia? Poden generar desconfiança en els ciutadans?

Hem de pensar que la majoria de jutges apliquen unes lleis i les interpreten adequadament. Tot i que és evident que aquestes podrien no ser les adequades i que també existeix una tendència a una justícia masclista. Si a la societat hi ha una falta de paritat, potser també es reflecteix en el camp de la justícia. La sentència de La Manada, per exemple, pot estar ben fonamentada però afecta la dona i el feminisme. Hi ha hagut una sèrie d'actuacions que fan que difícilment la dona pugui creure que la justícia és la correcta. A vegades hi ha decisions preses per homes que no saben adequar la seva mentalitat a la necessitat, el sentiment o la situació de la dona al segle XXI.

Pot ser que això passi perquè gran part dels jutges són homes?

Arran del procés i de diferents casos de caràcter més mediàtic, dona la sensació que cada vegada hi ha més experts en qüestions jurídiques. Periodistes, politòlegs... considera que això és un problema o al contrari, suposa una millora?

Ara mateix estem a les portes d'un macrojudici que serà molt seguit i comentat per tot tipus de mitjans, observadors, polítics, etc... A només uns dies del seu inici, què en pensa?

Crec que tota qüestió política que acabi en un jutjat és, en general, una mala solució. Estem aquí perquè els polítics no han sabut arreglar una situació candent que enfrontava dues parts de la societat. Espero que en aquest judici se segueixin totes les garanties. Una altra cosa és el que hagi passat abans. Una qüestió que no em sembla massa correcta és que en un judici d'aquesta categoria i durada els acusats hagin d'estar a la presó. Perquè hi hagi una garantia real del Dret de Defensa haurien d'estar en llibertat, en cas contrari, això comporta una certa irregularitat, segons el meu punt de vista.

Llavors, d'alguna manera, s'hauria pogut evitar arribar a aquest extrem?

Jo crec que els polítics no ho han sabut resoldre. No han pogut dialogar, i tothom té coses a retreure's. No crec que als jutges els interessi haver de celebrar un judici d'aquest tipus.

La justícia està allà sempre que la necessitem, però creu que ens hi adrecem massa ràpid, sense intentar arreglar les coses per altres vies?

Hi ha una alternativa molt important que és la mediació, que serveix per evitar la judicialització. S'hauria de valorar més i mirar d'optar per aquest camí en un major nombre d'ocasions. No som un país amb tradició mediadora, però a poc a poc ens hi hauríem d'anar introduint. De fet, també serviria per alliberar la justícia, que tindria menys assumptes sobre la taula.

Fa uns dies, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va tornar a defensar l'operació policial del 16 de gener a Girona assegurant que havia estat «absolutament proporcional». Què en pensa?

Hi ha moltes maneres de fer les coses. Si tu has estat en un determinat lloc en un determinat moment, normalment reps una citació i, si no et presentes, és quan s'utilitza una detenció o un arrest preventiu perquè hi vagis. No era necessària aquesta parafernàlia. Em sembla d'una certa irresponsabilitat triar aquestes maneres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook