El Col·legi de Treballadores i Treballadors Socials de Catalunya (TSCAT) a Girona reivindica l'esforç i el paper que juguen, des dels serveis socials, per «evitar problemes importants de convivència», en un context de precarietat que afecta la població més vulnerable. Així ho remarca el seu delegat, Jaume Fort, qui afirma que «hem aguantat la crisi social i econòmica» atenent aquestes persones; una part de la societat gironina que, com a la resta de Catalunya, viu en la pobresa cronificada.
Els ciutadans que no tenen les necessitats bàsiques cobertes -la llum, l'aigua, el gas, l'alimentació i l'habitatge- acudeixen als serveis socials i «gràcies a l'atenció directa, a l'acompanyament que els donem en processos de canvi per sortir de la situació», Fort defensa que «no hi ha problemes importants de convivència en els nostres carrers, barris i ciutats».
El màxim responsable gironí del TSCAT lamenta que els professionals que assumeixen aquesta feina tenen «la sensació molt clara que hi ha hagut un gran esforç personal», que ha provocat «un gran desgast» i «situacions importants de burnout» (síndrome del cremat, d'esgotament professional), sense tenir «els recursos adequats per fer-hi front».
Fort parla de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), una llei en la qual es van implicar col·legis com el seu, sindicats i entitats, però que -tot i les correcions fetes sobre la marxa- alerta que «exclou moltes persones vulnerables». Als serveis socials gironins constaten que moltes mares de família soles, amb fills al seu càrrec i sovint amb dificultats d'inclusió laboral, queden fora de l'RGC «només perquè algú els ajuda o reben una prestació pels fills, per petita que sigui». En aquests casos, la feina del treballador social consisteix a guiar aquesta mare per ajudar-la a trobar recursos per als infants, com el menjador escolar; a buscar pis o a dirigir-la cap a vacants laborals que s'ajustin a la seva formació.
Aquest, però, no és l'únic perfil que no pot accedir a l'ajuda. També afecta persones soles que pateixen problemes d'addiccions o malalties cròniques que els invaliden per desenvolupar feines físiques i que, «de vegades, reben prestacions incompatibles amb la renda» -diu Fort. Els col·legiats transmeten les mancances que detecten al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
El representant del TSCAT assenyala un altre col·lectiu gironí sensible, el de la immigració, amb el qual els treballadors socials tenen un paper rellevant perquè «ajudem en l'ajustament de les onades migratòries i avaluem cada cas perquè la inserció sigui el màxim d'efectiva».
Se li fa impossible quantificar el volum de persones que atenen cada any, perquè la figura de la treballadora social -més del 90% de les col·legiades gironines són dones- es troba en els centres de serveis socials i de salut, a l'escola, en l'àmbit de la justícia, en el sector de la dependència, en residències i centres de dia i en moltes entitats del tercer sector social.
La crisi econòmica, que va esclatar el 2008, va suposar un punt d'inflexió en la seva feina a causa d'«un augment desmesurat de persones que acudien als serveis socials». I Fort subratlla un increment de «la multiplicitat de patologies» entre elles, perquè «no era només un problema d'habitatge sinó també d'atur, d'addicció...». La crisi va disparar el volum «però també la complexitat», conclou.
Un fet que perviu, segons descriu el delegat del TSCAT a Girona: «Hi ha molta gent en barris deteriorats, els lloguers pugen, hi ha molt poc habitatge que de vegades als immigrants ni es lloga, pisos on viuen diverses famílies, habitacions rellogades, i moltes persones que treballen i són pobres». «Això encara passa», explica, tot aclarint que ha disminuït la quantitat, però no la complicació.
Augment de persones sense llar
Per poder aconseguir millores, el col·legi professional demana a l'administració més recursos per a la dependència; perquè entrin a la renda garantida «els col·lectius que toquen»; perquè hi hagi més empreses d'inserció laboral per a persones amb patologies mentals i aturats majors de 52 anys; per a habitatge protegit i millorar la situació de les persones sense llar, «que cada vegada n'hi ha més», avisa Jaume Fort.
A partir de la seva experiència, el responsable de les treballadores socials nega que la crisi s'hagi superat, «només n'estan sortint grups poblacionals determinants, però queda una gran bossa a baix que s'està quedant al marge, d'on no podem treure'ls perquè no tenim els recursos que fan falta».
